Tribuna Catalana reprodueix en exclusiva en llengua catalana l’entrevista publicada pel diari electrònic Izaronews a Xabier Arzalluz.

Xabier Arzalluz afirma que el discurs de Josu Jon Imaz, tant el dia de Sant Ignasi com a l'Alderdi Eguna, respon a idees pròpies del president de l'EBB "i a les d'alguns altres", però no tenen a veure amb la doctrina oficial del PNB, perquè els seus afiliats no les han consensuat. En una entrevista amb izaronews nega que hagi defensat mai el concepte de cosobirania i s'apunta a la formulació d'Ibarretxe: "Aquest poble té dret a decidir". Per Arzalluz només val la sobirania i això suposa reivindicar que "sobre aquest poble no hi ha ningú que pugui manar".
Izaronews ha estat amb Xabier Arzalluz i ens ha explicat que no està gaire content amb l'Estatut aprovat per la majoria de forces polítiques catalanes. Ell, que coneixia el text inicial de la mà de Pere Esteve i Carod-Rovira, assegura que ja els va avisar llavors que allò no tiraria endavant, i diu que el que s'ha aprovat és "vi aiguat". No és una bona notícia per als bascos, sentencia.
Ha abandonat la primera línia de la política perquè així ho va decidir en el seu moment i encara que sap que té molta capacitat d'influència prefereix callar perquè és a uns altres a qui correspon ara treballar. Però continua vivint l'actualitat del seu poble amb passió i amb preocupació. Escriu poc, però vol deixar ben clar que quan ho fa és sempre amb el seu nom. Encara que "ja sé que a Sabin Etxea diuen que escric amb pseudònim sobre determinats temes referents al partit".
"Mai he escrit res que no hagi signat jo mateix, exceptuant el període franquista, que ja voldrien alguns dels meus crítics haver pogut escriure en temps de Franco amb pseudònim com jo ho vaig poder fer, perquè no es van atrevir ni a això".

Al PNB, de la defensa a ultrança del dret a decidir que formula Ibarretxe s'ha passat, en un dia de Sant Ignasi, a postar per la cosobirania?
El que digui el president de l'EBB en un mítin com el del dia de Sant Ignasi o a l'Alderdi Eguna, i jo he parlat molt i per això ho dic, és l'opinió d'aquest president. I per tant el que va dir-hi Imaz i fins i tot el mateix Ibarretxe respon a les seves idees. Perquè una idea es pugui dir que és d'un partit, que és una doctrina acceptada, ha de passar per les Assemblees. És llavors quan un afiliat les ha d'acceptar encara que no hi estigui d'acord.
Però el que diguin Imaz o Ibarretxe prové d'ells, i cadascú, no només pot no acceptar-ho, sinó que pot dir que no hi està d'acord. Deixem, per tant, el valor de cadascú al seu lloc.

Però Josu Jon Imaz va dir que el concepte de cosobirania no el va inventar ell, que vós el vau esmentar primer.
Jo crec que això no és així. I no estic en situació de començar a investigar què he dit en tota la meva vida política. Jo he parlat de sobirania com a mínim durant 30 anys a la Universitat i per mi la sobirania és el poder. I quan hi ha un poder que està establert en una determinada societat, o poble o àmbit, que no té altre poder per sobre, i això és el que anomenem sobirania.
Jo considero que Josu Jon Imaz i alguns altres dels que estan amb ell s'ha apartat del discurs oficial del partit, per tant crec que estan obligats a oficialitzar-lo. Plantejar-lo a les assemblees amb les deliberacions, els temps i les esmenes que prescriuen els estatuts. I el que en surti, si surt el que ha dit Imaz, serà llei. I si no, no. Així que millor que ho deixem aquí, el valor que té perquè ho diu algú constituït en un càrrec.

Quina és la vostra definició de sobirania?
Jo entenc per exemple que la formulació d'Ibarretxe quan diu que aquest poble té dret a decidir sobre el seu futur i el seu esdevenir, això és el que és estrictament sobirania. No té altre poder per damunt.
Una altra cosa és que després amb altres poders s'arregli, pacti i cedeixi. Això ho veiem cada dia al món. Però la formulació d'Ibarretxe és de sobirania sense cap altra discussió. I jo em quedo amb això.
El que realment ha de quedar és: Hi ha algú que pugui sobre nosaltres? Pot algú manar-nos a nosaltres, els bascos? O, com a poble, som amos de nosaltres mateixos? Aquí i només aquí s'ha d'establir la discussió. Que cadascú respongui. Jo, se'ns dubte, responc que sobre aquest poble no hi ha ningú que pugui manar.

Els catalans han aprovat el seu Estatut. Sortirà aprovat del Congrés?
Sempre he cregut que l'Estatut, i tinc el que van editar Pere Esteve i Carod, i els vaig dir: això no surt. I els ho vaig dir a ells. D'això en sortirà alguna cosa amb massa aigua. Vi amb molta aigua. Que és el que jo crec que ha sortit. Han acabat perquè els catalans són molt pragmàtics. Tal vegada és una virtut tenir cert pragmatisme, però no són com nosaltres.
Tant Carod com Mas s'han plegat a un munt de coses amb les que no comptaven. I ha sortit i m'imagino que sortirà al Congrés. I a Madrid cridaran els Rodríguez Ibarra i tota la resta, però al final sortirà amb una o altra remodelació. Però continuo insistint, per mi això que s'anomena l'Estatut que diuen que ha sortit no és més que aquell vi amb molta aigua.

De quina manera ens afecta als bascos l'aprovació de l'Estatut?
La meva tesi és que l'Estatut català va dirigit als bascos. Recorda't de Patxi López que fa una proposta d'Estatut per contraposar-lo a Ibarretxe, recolzant-se en el català i en Maragall. És una jugada com una altra qualsevol. I als catalans els han tret abans l'Estatut valencià. Són martingales dels socialistes.
Jo prescindeixo olímpicament a l'hora de parlar de les meves coses i del meu Estatut del que ha passat allà. Fins i tot em fa mal que hagi passat, perquè em sembla que no té la categoria que hauria de tenir entre catalans el que s'ha fet allà.

Tot apunta que en el cas basc hi haurà més dificultats per consensuar un nou canvi de marc jurídic
Absolutes dificultats. Jo no veig Ibarretxe fent coses d'aquest tipus ni anant amb el PSOE, perquè és impossible. Ibarretxe té unes formulacions molt clares. No es tracta d'unes transferències, encara que també puguin venir bé, sinó que es tracta d'un altre plantejament. El reconeixement del poble basc com a subjecte polític, no simplement folklòric o lingüístic, sinó amb personalitat polític i per tant amb voluntat pròpia per decidir. Això no passarà de cap manera.
Hi ha qui diu, però, si no passarà, per a què? Deien els catalans que és millor tenir un nou Estatut encara que no sigui el que nosaltres propugnàvem que estar altres 17 anys amb el mateix. Amb aquesta postura s'acaba tot.
Jo estic segur que el que planteja Ibarretxe, que ho continuarà intentant, no sortirà, es impossible. El plantejament d'Ibarretxe, només el reconeixement del poble basc, no amb nom de nació, sinó amb personalitat pròpia per decidir, trenca el concepte d'España que té aquesta gent, que van importar de França. No ho acceptaran.
Llavors, què? Hem de lluitar inútilment? Jo dic que no. Si aquí es treu a referèndum aquest text jo crec que s'aprovaria amb majoria absoluta, i davant Europa, només això, en aquest moment té una força impressionant perquè hi ha un poble que reclama ser i decidir. Encara hi ha demòcrates, pel món, tot i que la majoria per interessos callen.
I això ens col·locaria, com a poble, en una situació, en un punt de partida públic, encara que diguin que això no val jurídicament, que per mi no tindria preu, és molt millor per negociar. I sobretot amb una autoconsciència enorme. En un temps en què els que han aixecat el dit per dir som aquí, les Estònies, Xipres... i els han reconegut. A nosaltres no ens reconeixeran de moment, però és temps d'aixecar el dit seriosament. Això és, per mi, el que té avui de valor la formulació d'Ibarretxe i que aquest poble segueixi endavant donant suport a aquesta formulació. M'importen un pebrot les transferències.

Parlem, doncs, del Pla Ibarretxe, no d'un nou text consensuat amb els que no s'hi van apuntar l'altra vegada, amb el PSOE...?
No, perquè no ho consensuaran. Li donarà suport el tripartit i ja no tinc prou perquè serà la majoria absoluta. Aniria al Congrés i el tornarien a rebutjar.
Però com es pot reclamar el dret d'autodeterminació quan l'òrgan sobirà que és el Parlament ja ha parlat, l'òrgan en el qual hi ha residenciada la sobirania espanyola també? Sembla que n'hi ha molts que han acceptat la sobirania espanyola?
Jo no tenia cap dubte del que passaria. El que hem interioritzat és l'ús de la força espanyola, que és el que al final haurà quedat aquí descarnadament, un patriotisme imposat per la baioneta. Aquí és quan deixaran Espanya en calçotets, una situació d'aquest tipus amb un poble que diu que sí a la seva facultat de decidir. Que ho continuaran prohibint, d'acord, doncs quedarà molt clar que som un poble prohibit. Que ens volen imposar un patriotisme que no és el nostre. Això és el que quedarà clar. En un moment en què a Europa tot just hi ha entrat una sèrie de països com el nostre, alguns més petits i molts més pobres als quals s'ha acceptat la seva voluntat, mentre aquí no ens l'accepten.

El missatge que Zapatero enviava als catalans era "aprofiteu el moment que hi sóc jo, que després vindrà el PP i no teniu res a fer". Us sembla que és el mateix amb uns que amb els altres?
Sí, a aquests efectes, sí. Zapatero té una política que és la que jo anomeno posar una vela en el frontó. Un cop feta la vela, hi llences una pilotada i no hi ha manera de fer joc. Què et penses, que Zapatero, en el seu concepte de pàtria, d'Espanya, en el seu concepte d'autodeterminació és diferent? El que passa és que Aznar era una fera i aquest va de bon noi.

Es pot intuir que estem, com a mínim, en els prolegòmens d'un procés de pau i coincideixen aquests inicis amb l'anunci de l'IRA de destrucció del seu armament. Per arribar a aquest moment, què cal?
A mi m'agradaria saber si és que a ETA hi ha un pensament o n'hi ha diversos. M'agradaria saber si al Govern de Madrid hi ha un pensament o quants n'hi ha. Tinc grans dubtes sobre el que està passant. M'agradaria molt que ETA deixés les armes, sense haver de negociar ni res de semblant. Simplement perquè han arribat a la conclusió que hi ha hagut un temps en què havien cregut s'havia d'anar contra les armes amb les armes, ara la situació és diferent i les deixem estar i fem un altre tipus d'estratègia i de política.
Pel que fa a tots aquests de Madrid que diuen que ETA l'única cosa que ha de fer és deixar les armes, jo pregunto a Madrid: És que realment ETA va sorgir com una quadrilla de sanguinaris? Hi havia alguna queixa, alguna profunda queixa darrere d'aquella ira i de tot aquell moviment que ha durat 40 anys? I vosaltres, que responeu a tot això? Penseu rectificar la política que s'ha dut a terme amb els bascos? Perquè encara que ETA deixi les armes, el problema continuarà essent-hi.

Zapatero reclama gestos...
Sí, Zapatero espera gestos d'ETA i diu que llavors procedirà. Li recordo que a Irlanda en van treure l'autodeterminació. I vostè què, no té cap gest a fer? ETA porta dos anys sense matar, ho reconeix? Diuen que és impotència i quan han posat una bomba a Saragossa podrien haver causat una massacre. Ningú no fa gestos, però i vostè, quins gestos fa?