ANTONI VIVES (Barcelona, 1965), director de la Fundació Ramon Trias Fargas. És llicenciat en Ciències Empresarials. A través d'Acció Catalana ingressà a ERC, i des de 1999 milita a CDC, des d'on ha ocupat la Secretaria de Planificació Econòmica (2000) i la Secretaria del Govern de la Generalitat (2001-2003). És autor de les obres Perplexitat i el Somni (2002) i El Nacionalisme que ve (2003), premi d'assaig Joan Fuster dels Octubre. Home de confiança de Jordi Pujol i Artur Mas, és optimista respecte a la possibilitat que hi hagi una majoria nacional i nacionalista de progrés en els pròxims anys. Amb CiU a l'oposició després que ERC es decidís per un pacte amb PSC i ICV, creu que s'ha produït una fractura en el nacionalisme català?
El nacionalisme català ha sofert una certa fractura des del moment en
què una part del mateix ha renunciat a engegar una etapa d'hegemonia
política que podia acostar-nos als objectius nacionals amb fonament
ideològic, força generacional i competència professional. De totes
maneres, els moviments tàctics, per greus que siguin des del punt de
vista de les conseqüències immediates, poden ser corregits si la visió
compartida és forta, i jo crec que en el cas del nacionalisme català
aquesta és forta i més viva que mai.Vol dir que aquesta fractura es superaria amb un pacte ERC-CiU en els propers anys? Per això caldria que es tornés a donar una situació com la del 16-N.
La superació de la fractura que hi hagi la portaran les persones,
el diàleg enrraonat i la percepció de la necessitat d'estructurar una
potència política al voltant d'una majoria nacional i nacionalista de
progrés en els pròxims anys. Jo sóc molt optimista amb aquesta possibilitat.Pensa que CiU ha comès algun error que hagi fet que ERC s'hagi decidit per un govern d'esquerres?
CiU fa temps que ha engegat un procés de renovació molt important, en
condicions no fàcils, que encara no han donat tot el fruit. Segur que 23
anys de govern donen per a molts errors, i aquests han de ser tinguts en
compte per a no caure-hi mai més.

Convergència ha criticat moltes de les actuacions d'ERC en els darrers mesos. Hi pot haver entesa?
Esquerra haurà de saber administrar els encerts i els errors que ha anat generant en aquests darrers temps, però en qualsevol cas tots plegats ens trobarem un dia o altre perquè és molt més el que ens uneix que no pas el que ens separa.

Quins reptes té CiU per consolidar-se com a cap de l'oposició i preparar-se per tenir opcions de tornar al Govern?
No cal que ens consolidem com a cap de l'oposició perquè som la
força política més important del Parlament de Catalunya. Dependrà de la
nostra capacitat per fer arribar al conjunt de la societat catalana la
nostra profunda renovació i restructuració interna, sempre al servei del
país i dels objectius de llibertat política i nacional, cohesió social,
i justícia redistributiva.Vostè s'ha format professionalment en l'empresa privada, al sector de l'automoció. Fa uns mesos que Catalunya viu el fenomen de la deslocalització més intensament. Quin ha de ser el paper del Govern català en la gestió d'aquesta situació?
El rol del Govern mai no pot ser el de fer mobbing empresarial. És
ridícul, fora de lloc i expressa una gran impotència i falta total de
coneixement de la realitat (no parlaré de les mentides que s'ha arribat
a dir aquests darrers temps sobre la gestió duta a terme fins ara...).
Bé, el que ha de fer el govern és, en la línia del document "Catalunya
Futur", apostar per l'excel·lència universitària i empresarial, apostar per indústries d'alt valor afegit, capital humà-intensives, i facilitar el procés de
reconversió que estem afrontant tots els països desenvolupats.Quina feina es planteja fer vostè des de la Fundació Ramon Trias Fargas?
Volem que la Fundació Trias Fargas esdevingui un punt de trobada i un
punt de difusió, un mode d'intercanvi de coneixement en la xarxa de
"think tanks" internacional, d'una catalanitat radical, d'una gran
exigència científica i política i d'una radical obertura al món.