Marçal Sintes (Vilafranca del Penedès, 1967), periodista. És professor de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL), articulista polític d'El Mundo, columnista de l'Avui i tertulià de Catalunya Ràdio. Autor del llibre-entrevista Què pensa Ernest Lluch? i ha col·laborat en l'obra de recent aparició Les mentides del PP. Creu que el debat de l'Estatut beneficia de manera clara Mas i Carod-Rovira, tant si tira endavant amb el vist i plau dels socialistes com si l'operació acaba en fracàs.
L'ha sorprès, la manera com s'està retirant Jordi Pujol?
M'ha sorprès la netedat i l'eficiència amb què ho ha anat fent. Està conduïnt aquest procés molt millor del que molts ens prefiguràvem. Ho ha fet de forma ràpida, sense crear més conflictes que els necessaris i, a més, ha sabut "enretirar-se" perquè Artur Mas vagi agafant protagonisme. Tot això és molt difícil en el marc d'una coalició-federació, en la qual hi ha dos partits i moltes variables a controlar.Sense Jordi Pujol visiblement al capdavant de la federació, com creu que quedarà reconfigurada CiU?
Dependrà dels escenaris que dibuixin les eleccions al Parlament de Catalunya i les espanyoles al març, però també del seny i la responsabilitat de demostrin tenir els dirigents més importants de la federació.Artur Mas i Pasqual Maragall plantejen aquestes eleccions com un duel exclusiu entre tots dos per conduir el postpujolisme. Qui s'aproxima més al personatge que deixa Jordi Pujol?
En algunes coses Maragall s'assembla més a Pujol que no pas Artur Mas. Per exemple, Maragall i Pujol tenen en comú molta experiència de govern, i això vol dir també moltes coses pendents. Són dos personatges molt amarats de la cultura de la transició i tenen uns referents sovint molt semblants. En canvi, Artur Mas ve més lleuger d'equipatge: no prové de la transició, no té un passat polític important i no arrossega cap càrrega conceptual ni política. Maragall, com a personatge, probablement s'aproxima més a Pujol que no pas Artur Mas.Amb independència del color polític que tingui el proper govern, canviarà la manera de fer política a casa nostra?
Segur que les coses canviaran, perquè, governi qui governi, és clar que aquests 23 anys han estat molt marcats per la personalitat del president Pujol, que ja no hi serà, almenys tant en primera línia. Aquest factor s'altera i, per tant, les circumstàncies seran diferents, però ja veurem quin serà el grau de canvi o de no canvi.Quina feina fonamental hauria de fer el nou govern que sorgeixi del 16-N?
Crec que hi ha dos eixos bàsics. Per una banda, hem de consolidar i donar-li més contingut a la catalanitat, sobre la qual crec que ja existeix un consens mínim al nostre país. D'altra banda, hem de ser valents i coherents amb la nostra ambició de ser una zona del món i d'Europa econòmicament puntera. Aquests dos reptes marquen l'estratègia que hem de dur a terme pel que fa a l'Estat espanyol i també al francès. Aquesta valentia i consens va lligada a més autogovern, sobre el qual els partits catalans, tret del PPC, ja han presentat la seva proposta. El debat està en marxa, però encara no hi ha consens per defensar un Estatut unitari a Madrid que faci força.
La clau d'aquest consens la tenen el PSC i el PSOE, passi el que passi a les eleccions catalanes. Els socialistes catalans i espanyols hauran de beneir l'Estatut, i és evident que el PSC no aprovarà un text que després el PSOE pugui rebutjar al Congrés espanyol. Això, és clar, comptant que les eleccions espanyoles no donin majoria absoluta al PP, perquè aleshores l'Estatut quedaria bloquejat per complet. Creu que el debat de l'Estatut ha fumejat en certa manera un debat ideològic més profund a Catalunya?
Potser sí, però l'Estatut pot servir per blindar les competències i la sobirania, així com per posar sobre la taula un nou pacte de finançament i poder assegurar més inversions a Catalunya. En qualsevol cas, des del punt de vista estratègic, el debat de l'Estatut beneficia claríssimanent Artur Mas, i en menor grau Josep-Lluís Carod-Rovira. Tant si hi ha nou Estatut com si no. Si s'aprova el nacionalisme català s'apuntarà un èxit i si és rebutjat també, perquè qui l'hauria frenat serien el PSC i el PSOE.
