JOAN RIDAO (Rubí, 1967) és advocat. Diputat al Parlament de Catalunya des de 1995, i portaveu del grup d'ERC al Parlament. També ha estat regidor de l'Ajuntament de Rubí en els mandats de 1991 i 1995. A ERC, és secretari de Justícia. Joan Ridao ha publicat, entre d'altres llibres, De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002) i Baixant la Persiana. Crònica d'un final de règim (Tres Tigres, 2003). És membre de la part catalana de la Comissió de transferències Estat-Generalitat, i diputat de la ponència de l'Estatut per ERC.

Els ponents de l'Estatut transmeten una visió força més optimista del nou Estatut de la que, en general, percep l'opinió pública per boca d'altres polítics. Qui té més raó?
És normal que els ponents parlem en clau més positiva, perquè som presents a les reunions i discussions internes, vivim el dia a dia del procés. En canvi, el que arriba a la societat són missatges i sorolls de fons que enrareixen el clima, fruit de la necessitat dels representants dels partits de dirigir missatges a la seva pròpia parròquia en clau partidista. Però a la ponència de l'Estatut no hi ha aquest soroll, i de fet, en ple escàndol del 3% hem avançat més que des que es va començar a treballar.

Cal ser optimista, perquè com a mínim, l'Estatut surti de Catalunya?
No necessàriament. Per saber si tot plegat pot prosperar o no, hem d'analitzar les estratègies i el càlcul egoista dels partits.

I quin és el càlcul d'ERC?
ERC és la primera interessada en què aquesta història surti bé, perquè si l'Estatut és una qüestió estratègica de la legislatura és perquè ERC va aconseguir arrossegar el PSC i CiU al terreny del consens. A més, el balanç del suport que ERC dóna al Govern de Catalunya, i en part també a les reformes en el model d'Estat que es puguin fer a Espanya, depèn del fet que tinguem èxit amb l'Estatut i el finançament.

Si ERC hi té un interès especial, ja és segur el seu vot afirmatiu al text estatutari?
De moment, ERC està globalment satisfeta amb els resultats, a punt de fer una primera lectura de l'Estatut. Però encara no podem fixar una postura definitiva perquè ens manca la prova de foc, el finançament, i també temes de caràcter cultural, lingüístic i identitari.

Sigui com sigui, la posició determinant per obtenir la majoria de 2/3 serà la de CiU. Quina percepció en té vostè, de l'actitud de Convergència envers l'Estatut?
CiU té la temptació de fer oposició al Govern fins i tot amb l'Estatut, i per fer-ho, canvia d'estratègia segons li convingui en cada moment. Primer, va arribar a la ponència amb la temptació d'engegar-ho tot a fer punyetes, ressentida per l'acord d'un Govern d'esquerres. Després, a Miravet, semblava que apostava pel consens, però no per convicció, sinó perquè sabia que si posava pals a les rodes a l'Estatut, ningú no ho entendria, i per altra banda, confiava que a la resta de formacions ens donarien la patacada a Madrid. Arran de la crisi del 3%, però, l'estratègia de CiU torna a ser l'ofuscació i la no col·laboració.

Està preocupat, respecte a la postura final de Convergència?
Sí, cada dia contemplo més la possibilitat que CiU no voti l'Estatut. L'ambient està massa enrarit, ja que CiU té una coartada per rebentar l'Estatut: "diem que l'Estatut no és prou potent, maximitzem el discurs i anem a temes com l'autodeterminació". Hem entrat en una dinàmica molt preocupant, en què CiU amenaça de vedar el text, de posar-hi mesures excepcionals, etc.

Quin benefici en trauria, CiU, de frenar l'Estatut a Catalunya?
A CiU la motiva especialment que aquesta legislatura no tingui continuïtat. Però si es veu l'enteniment i actua amb criteri partidista, la factura electoral li pot sortir molt cara.

Vostè ha dit que la prova de foc serà el finançament. Si és tan important, per què no s'ha entrat a discutir molt abans?
Perquè l'Estatut contindrà els principis generals, no el model de finançament desenvolupat. En els propers dies, els partits del Govern tindrem enllestit un acord en relació a aquestes línies generals, que deixa les mans lliures a totes les formacions per negociar posteriorment el model de finançament global que anirà a Madrid.

Aquest document podria donar lloc a una proposta conjunta del PSC, ERC i ICV de model de finançament?
No, ERC té proposta pròpia. La presentació d'un document de criteris generals respon a l'actitud bel·ligerant de CiU d'intentar utilitzar el finançament per amenaçar de posar-ho tot en qüestió. El Govern ha hagut de parar el cop i tapar la boca a CiU fent arribar aquesta proposta. Convergència ara busca deteriorar el clima polític i rebotar les bases més catalanistes, per acabar demanant eleccions anticipades al·legant que no hi ha ni Estatut ni finançament potents.

Sembla evident que una part del PSOE pressiona el PSC perquè rebaixi plantejaments. Fins a quin punt, les relacions PSOE-PSC poden posar en perill un acord ambiciós?
Malgrat els missatges contradictoris i alguns avisos del ministre Sevilla, i coneixent l'actitud d'alguns barons territorials i del "felipeguerrisme" instal·lat en l'oposició interna del PSOE, la realitat és que a Catalunya, el PSC ha anat mantenint contacte periòdic amb el PSOE, que coneix els textos que estem analitzant. I jo qualificaria fins a dia d'avui d'un cert silenci administratiu positiu l'actitud del PSOE.

Tot i aquests contactes permanents, encara no es coneix la posició oficial del PSOE respecte a l'Estatut i el finançament. Poden haver-hi sorpreses.
Sí, però no caldrà esperar a què l'Estatut arribi a Madrid perquè el PSOE defineixi la seva postura. El tall gros de la proposta estarà enllestit en les properes setmanes, i aleshores ja sabrem de quin mal hem de morir de forma més o menys immediata. Quan es defineixi el PSOE, s'obrirà una disjuntiva, perquè Zapatero haurà de triar entre donar suport al tripartit, al PSC, que és un puntal fonamental per al PSOE i per la seva pròpia estabilitat com a Govern, o abraçar la fe de l'immobilisme del PP en relació al model d'Estat i fer cas a les tesis més jacobines del PSOE. També pot haver-hi un escenari intermig, el de la negociació. Caldria veure quin paper jugaria el PSC que, segons l'acord del Tinell, hauria de mantenir la reciprocitat estricta entre el que fa a Catalunya i el que fa a Madrid, amb independència de les posicions del PSOE.

Si l'opció final del PSOE és el rebuig o una retallada important de les propostes, quin escenari polític es crearia a Catalunya?
Si l'Estatut pateix una retallada substancial a Madrid, es crea l'escenari més rupturista, que tenim previst al Pacte del Tinell. Aleshores entra en vigor una clàusula del Pacte, que explicita que no hi ha més recurs que la convocatòria d'una consulta general. El PSC entén que és una convocatòria electoral, i per ERC és una consulta popular sobre el futur estatus polític de Catalunya.

Quin pla B té ERC com a partit si no hi ha Estatut i finançament?
Si no hi ha Estatut i finançament, pels motius que siguin, aquesta legislatura haurà fracassat rotundament en els seus objectius, i apareixeran greus dificultats per a la continuïtat de qualsevol acord d'ERC amb qui sigui. Ara bé, caldria analitzar les causes del fracàs. En un escenari en què el PSOE posés traves i l'Estatut no prosperés a Madrid, o que les traves les posés el PSC, el pacte quedaria trencat. Però si és CiU qui ho impedeix, caldrà reflexionar a fons, sense que això impliqui necessàriament trencar els acords del Tinell.