CARLES FLAMERICH i CASTELLS (Barcelona, 1964) és enginyer de Telecomunicacions. Ha treballat abastament en l'àmbit de les noves tecnologies de la informació, i actualment treballa al sector privat en aquest camp, desenvolupant grans projectes per a empreses. Presideix el Centre Tecnològic de Catalunya, que es va crear l'octubre de 2003, i és militant de CDC des de fa vint-i-tres anys.
Els partits polítics expliquen clarament quin és, per exemple, el seu model d'articulació de l'estat, però el ciutadà no sap si tenen un model tecnològic. S'associa un model tecnològic a una ideologia?
Tots els partits polítics tenen el seu model de desenvolupament tecnològic, però és veritat que no es concreta. No hi ha un model polític per a la societat de la informació, es pot basar més en una concepció d'esquerres, amb les xarxes ciutadanes per exemple, o en un model potser més de dretes o liberal, al voltant de les empreses i l'economia. Tot plegat té una traducció en els àmbits socials o econòmics, però ningú ha definit un model s'assimili automàticament a la dreta o l'esquerra política. Ara bé, tampoc no hi ha un model de desenvolupament tecnològic vinculat al concepte de nació.
Hi hauria de ser, la tecnologia, i el seu control, és un sector estratègic, que en el cas de nacions sense estat pot ser un tret de sobirania afegit. Per exemple, l'estat espanyol encara controla les freqüències de ràdio i televisió que es donen al nostre territori.
Des de l'àmbit intel·lectual sí que se'n parla, que de la mateixa manera que cal construir un espai nacional català de comunicació, hi hauria d'haver un espai nacional de noves tecnologies. El que passa és que això no està explicitat de cap manera. I com a sector estratègic, és evident que els poders públics catalans han de tenir el control sobre aquest sector.
El nou Estatut ho ha de contemplar?
Evidentment, l'Estatut ha de permetre que Catalunya concedeixi les freqüències de ràdio i televisió sota els seus criteris, no es pot permetre que l'estat espanyol controli a casa nostra quines freqüències i a qui es donen. Tanmateix, amb internet la situació és igual, és vergonyós que tot estigui controlat, almenys des de l'àmbit públic, des d'una entitat a estatal. Recordem que Catalunya va ser de les pioneres a tirar endavant la xarxa...
Parlem d'un sector estratègic des del punt de vista econòmic, però també per al control de la informació. Creu que serà fàcil, que l'estat espanyol cedeixi competències amb aquestes implicacions?
Estic convençut de dues coses, que la gent del PSC que té un sentit catalanista vol de debò que una d'aquestes entitats de control sigui a Barcelona, per exemple, la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, i que Catalunya pugui atorgar les seves freqüències de ràdio i televisió. Però també estic convençut que des del govern de l'estat espanyol això serà molt difícil, A l'Estat no l'interessa, perquè l'esforç econòmic de Catalunya en aquest àmbit és molt significatiu. I en el cas que el ministre José Montilla vulgui intentar-ho, que ho desconec, li costarà molts esforços.
Fins a quin punt els partits catalans han mostrat interès per aquest tipus de traspàs de competències?
Aquesta reivindicació no és tan visible com altres, però des del punt de vista del poder polític, un partit ha de voler decidir sobre això, perquè és en benefici del ciutadà, i no cal dir de l'àmbit econòmic i empresarial del país. Un partit nacionalista vol que el poder i la sobirania estigui en l'administració que ja controla. I això vol dir ràdio, televisió i internet, però també la concessió de carreteres, les subvencions per glaçades al camp,etc. Això no té res a veure amb les tecnologies, sinó amb on se situa la nostra sobirania, amb la voluntat prendre el màxim de decisions des de Catalunya.
Euskadi ha creat una operadora de telefonia pròpia, Euskaltel, per a dos milions d'habitants. Per què Catalunya no ha estat capaç, o no li ha interessat, de dotar-se d'una eina important com aquesta?
Sempre donem la culpa a l'estat espanyol, és evident que influeix, però també és cert que ni l'empresariat català ha tingut la força per crear-ho, ni tampoc els poders públics catalans han sabut incentivar-ho. Potser si hi hagués hagut iniciativa per part dels empresaris, el Govern de la Generalitat ser n'hagués adonat i hagués respost. O la nostra Administració podria haver impulsat la creació de clusters tecnològics. De fet en la darrera etapa del govern de CiU es va intentar.
Potser és que tampoc l'Adminstració no ha tingut la capacitat d'explicar als ciutadans, entre ells els empresaris, la importància de les noves tecnologies i la seva afectació en tots els sectors econòmics, socials i culturals. Aquesta funció la compleix ara el Centre Tecnològic de Catalunya?
Tothom parla de tecnologia, però ben pocs n'expliquen els seus efectes en tots els àmbits. Per això vam crear l'octubre de 2003 el Centre Tecnològic de Catalunya, en considerar oportú entre persones del sector tecnològic que calia una entitat que permetés traslladar a la societat, des de l'àmbit polític, privat i social, un interès per la tecnologia, per donar a conèixer com afectarà al canvi social, a la vida de les persones, a l'economia o al tercer món.
Vostè és militant de CDC des de fa 23 anys. A les portes d'un congrés important, com viu la militància les propostes de renovació de la direcció i l'estratègia, no exemptes de tensió interna?
Jo sempre dic a la militància que fins que arribi el congrés, des de dins hem de ser crítics, innovadors i demanar la lluna. Ara bé, a partir del dia 11 de juliol, quan finalitzi el congrés, els textos que s'hagin aprovat i la direcció que en surti és la nostra, sense cap fissura. Des d'aquest moment, ens hem de posar a treballar a ple rendiment per tornar a intentar recuperar el Govern de Catalunya. Però crec que qualsevol crítica, qualsevol acció, l'hem de fer des de dins, però mai públicament, perquè fa mal al partit.
