MARTA VIDAL i MARCO (14 de febrer de 1975), és llicenciada en Periodisme. Comença a militar a Unió Democràtica de Catalunya el 1991, ha estat secretària nacional d'Organització d'Unió de Joves fins aquest mes d'octubre, i membre de l'Executiva de la Intercomarcal de Barcelona-ciutat d'UDC, des del 1999. També és consellera nacional d'UDC des de l'any 1997. També és activista de Plataforma per la Llengua i és membre del Consell d'Administració de BTV.

Vostè va tenir consciència de participació en la vida política des de molt joveneta, oi?
Vaig entrar a militar a UDC i a les seves joventuts quan tenia 16 anys, i amb 21 anys, vaig assumir la secretaria nacional d'Organització d'Unió de Joves. Cinc anys després em vaig fer càrrec de la secretària general, fins aquest cap de setmana, en què en el nostre congrés hem acordat el meu relleu amb en Roger Genescà, i la Titón Laïlla, com a presidenta de la Unió de Joves. Una nova dinàmica de treball assentada en el lideratge bicèfal.

I per què UDC, quins referents l'impulsen a la militància?
Per a mi, els partits polítics són les eines amb més capacitat per transformar la nostra societat i per això participo activament des de fa 13 anys a UDC, un partit amb més de 70 anys d'història està plens de referents, però m'han influenciat d'una manera especial la figura d'en Manuel Carrasco i Formiguera i en Coll i Alentorn.

Apostaria ara per la fusió d'UDC i de CDC?
La fusió comportaria que Convergència hagués d'abandonar la seva ideologia liberal i socialdemòcrata, i això afebliria el nacionalisme català, ja que reduiria un espai que complementa la centralitat de la ideologia demòcratacristiana que emana d'Unió. D'altra banda, tenim una eina que és la Federació i que encara no l'hem posat a tota màquina. Cal desplegar la Federació a tots els nivells territorials. Abans de ser militant d'Unió, jo sóc militant de Catalunya i el dia que de la fusió de CiU se'n derivi un ampli espai social per l'assoliment d'un Estat pel meu país i la plena extensió de justícia social per la gent que hi viu, jo seré la primera en impulsar aquesta fusió.

Quins són les relacions d'UJ amb les JNC?
El treball conjunt existeix d'una manera intensiva en els períodes de les comtesses electorals, més enllà hi ha contactes puntuals com existeixen amb la resta de les joventuts polítiques. Caldria un treball d'ambdues joventuts en els espais que siguin possibles. Part de l'independentisme català s'ha quedat orfe, i és en aquí on la UJ i la JNC tenen molt a fer i molt a dir.

Però en l'imaginari nacional d'Unió els Països Catalans no són una prioritat. Per a ERC és un plantejament bàsic, això potser també distancia.
A Unió abonem per la confederació del Països Catalans, és a dir: Tres països, una Nació. Aquesta formulació és la defensada per la generació que, des de Mèxic, van tirar endavant els "Quaderns d'exili", entre ells en Joan Sales, escriptor i militant d'Unió. És deure de cadascun dels nostres pobles potenciar la seva pròpia identitat, perquè més clars es veuran els innombrables nexes que ens uneixen i més fàcil serà tenir iniciatives prepolítiques, que poden preparar el terreny d'una integració més fecunda.

Vostè sempre s'ha significat com a sobiranista, i anant més enllà, com a independentista. Com defensa còmodament aquesta postura a Unió Democràtica?
Jo sóc nacionalista i consegüentment vull un Estat per al meu país. Em sento perfectament còmoda amb la ideologia del meu partit , que defensa la confederació des de l'any 1931. I què és sinó la confederació? Que Catalunya s'articula políticament en un Estat i després el poble decideix compartir competències amb altres estats, és a dir l'actual construcció europea. En el meu partit tothom vol que Catalunya i els seus ciutadans tinguin la capacitat de decidir en tot allò que ens afecta. Un altra cosa, és que un o una es vulgui dir independentista, sobiranista, confederalista, etc. Els debats nominalistes ara no ens haurien de treure el son perquè llavors nacionalment ens afeblim.

Fa temps que aquest possible afebliment nacional es deixa veure entre les relacions entre els sectors sobiranistes majoritaris de CiU i ERC. Creu en l'apropament?
Si no sabem curar les ferides entre CiU i ERC, vol dir que estem incapacitats per fer política per al nostre país. Hem d'aspirar a la unitat d'acció nacional. L'enfrontament entre dretes i esquerres no suposa cap benefici per Catalunya. En Duran fa uns mesos va dir que posava el comptador a zero amb ERC. Crec que la trobada que van tenir fa poc ell i en Carod pot ajudar a obrir una nova relació entre ambdós partits que superi la visió de la jugada curta i miri cap el futur. L'horitzó del Nou Estatut esdevé una bona fita per orientar els nostres esforços. En política, la química personal és molt important, i en les nacions que no tenen Estat com Catalunya és molt important que els dirigents de les formacions polítiques nacionalistes s'entenguin.

Quin balanç fa de la tasca del govern tripartit des del punt de vista nacional?
El tripartit és monocolor socialista. M'amoïna la imposició quasi ara imperceptible del retrocés nacionalista al qual assistim. Ens volen imposar el "model Barcelona" a tot Catalunya. S'han retirat dels pressupostos de la Generalitat l'assignació nominal que tenia el Centre Unesco de Catalunya. S'ha descompost l'Institut Ramon Llull. No s'ha produït cap iniciativa política pel foment del català, ni la normalització lingüística i molt menys una nova Llei. A Catalunya Ràdio, s'ha fet fora a diversos col·laboradors de tertúlies i s'han exclòs de la graella programes amb una alta audiència, amb l'únic objectiu de fer líder a una altra ràdio que no sigui la ràdio pública catalana. I TV3 s'ha situat en el tercer lloc de les cadenes més vistes, per darrere de Tele 5 i Antena 3. El procés desnacionalitzador és evident...

Vostè i el seu antecessor en el càrrec, Antoni Castellà, formen part de la candidatura de Duran Lleida per a la nova executiva. Sobiranistes convençuts i oposats a la Constitució europea, es poden sentir plenament còmodes en aquesta executiva?
Un dirigent que conforma el seu equip a la seva semblança és un dirigent que porta a la paràlisi d'aquell respectiu partit. En Duran rebutja els equips aduladors. Vol un col·lectiu de persones preparades i amb capacitat crítica. Ell és conscient que cal incorporar a les generacions nascudes als anys 70 a la primera línia del partit, i si ha pensat en mi, en el Toni o en el Pep Martorell i podem aportar tot el què sabem en pro d'Unió i el nostre país, no entendria perquè hauria de dir que no.

Ha parlat amb Duran Lleida sobre les seves posicions respecte a la Constitució europea?
Sí, i tots dos fem les mateixes afirmacions, diferim en com es poden expressar millor aquestes posicions. Jo crec que aquestes reflexions comunes s'expressen millor amb un NO i ell amb un SÍ. Però per a mi, el més important és que les posicions es flexibilitzin i CiU pugui anar amb una mateixa postura en el referèndum.