XAVIER VENDRELL (Sant Joan Despí, 1966), de formació enginyer industrial i llicenciat en Ciències Polítiques, comença a militar a l'MDT el 1985, i el 1989 ingressa a Catalunya Lliure. L'any 1991 inicia la militància a ERC, i des del 1995 fins el 2000 ha estat regidor de l'Ajuntament de Sant Joan Despí. Ha estat conseller de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i és diputat al Parlament de Catalunya des del 1999. El 1996 es fa càrrec de la secretaria d'Organització i Finances d'ERC. Aquest mes de juny s'ha incorporat a la secretaria general del conseller primer, en substitució de Raimon Carrasco. Vostè és un home de perfil polític marcat. Arriba al Govern per reforçar el perfil del conseller primer?
No és una qüestió de reforçament, sinó que ara, un cop consolidades les tasques administratives que calia fer, és el moment d'iniciar una etapa de caràcter més polític, i ERC ha considerat que jo tinc un perfil més adequat per desenvolupar les noves tasques.

Té gaire marge de maniobra política? Poc després d'estrenar-se com a secretari general de conseller primer, Maragall ja li va recordar que certes coses les pot dir…
Tinc el marge que em dóna Josep Bargalló, que és moltíssim. I en aquests moments hi ha una sincronia absoluta entre tots dos.

Però ha de treballar amb el nucli dur del "maragallisme". També és màniga ampla?
He vingut a entendre'm amb l'equip del president per tirar endavant Presidència. Evidentment, Maragall té col·laboradors d'estreta confiança, com ho sóc jo del conseller primer. L'entesa no és més difícil del que la gent pot imaginar-se, però malauradament només transcendeix una discrepància de les cent avinences que hi ha.

Creu que és possible el reequilibri en la correlació de forces que hi havia al Govern els 33 primers dies del tripartit?
Al Govern cada partit té el pes que li han donat els electors, i s'equivoquen els que pretenen que una formació tingui més pes del que li pertoca. Si PSC té 42 escons i ERC 23, fins i tot una criatura pot entendre que ERC no pot condicionar totes les decisions que prenguin els departaments del PSC. Al Govern cadascú tira endavant les seves responsabilitats i evidentment, des dels departaments de cada partit es fan coses que a l'altre no li acaben de fer el pes, però això és el que implica no tenir majories absolutes.

Així ERC continua tenint la mateixa força que el primer dia?
Evidentment. En el seu moment, el PSC, ERC i ICV van arribar a un acord pel qual els tres partits comptaven amb el seu màxim dirigent al Govern. Però pels motius que tots coneixen, això es va acabar. A partir d'aquí, a ERC tothom va haver de retrobar la seva posició, i aquest procés ja ha culminat.

CiU assegura que ERC s'ho empassa tot, i que el Govern tripartit no governa.
Doncs ja s'ho faran, a CiU, però s'estan equivocant, i molt. CiU està fent allò que va fer el PSC durant 4 anys, dir que "el Govern no governa, hi haurà eleccions anticipades i nosaltres hem guanyat les eleccions". Als socialistes això els va comportar passar de 50 diputats a 42. Ara, CiU, que en tenia 46, utilitza la mateixa estratègia, i molt em temo que ho pagarà amb la pèrdua de diputats.

Aquesta estratègia pot beneficiar ERC, si és capaç d'arreplegar part del vot de CiU?
De debò que em sap greu que CiU estigui en aquesta situació, perquè crec que corre el risc d'acabar-se esmicolant, i encara més, que doni pas a una força que hauria de ser estranya a Catalunya, el PP. La dreta catalana està cedint espai a la dreta espanyola, perquè CiU, amb l'estratègia dissenyada per Madí, Homs, etc, està pensant amb l'estómac i actua amb odi i rancúnia bàsicament contra ERC.

Vol dir que CiU s'allunya ara del seu espai ideològic tradicional?
És evident que intenta suplir ERC, situant-se a la nostra esquerra i presentant-se com a nacionalment més radicals. Però ningú no se'ls creu perquè el seu discurs nacional no és coherent, després de 23 anys empastifats amb un sistema de finançament dramàtic per a Catalunya i acceptant els vots del PP per fer president Jordi Pujol a canvi de no tocar l'Estatut.

Això distancia més les dues forces nacionalistes del país?
CiU ha de calmar-se i situar-se en el seu espai polític. Després, pel camí ja hi haurà el dia en què ens haguem de trobar, però mentrestant, que no s'obsessionin amb nosaltres.

Sigui com sigui, els vots convergents són necessaris per fer "l'exercici de pragmatisme" que predica ERC. Veu clar, el sí de CiU, tenint en compte les permanents tensions que hi ha?
No en tinc cap dubte, perquè un no a l'Estatut és el suïcidi polític de CiU.

Però CiU deu tenir els seus arguments per donar un no, i explicar-ho al seu electorat.
Si damunt la taula hi ha un Estatut i un finançament més ambiciós del que mai ha tingut Catalunya i hi vota en contra, els seus electors no li perdonaran en la vida. CiU sap que no pot dir que no, però desesperadament intenta demostrar que té la postura més coherent i radical i nacional. Molt bé, cap problema, però al final votaran aquest Estatut com el votaran el PSC, ERC i ICV. CiU ja enganyava la ciutadania quan era al Govern, i ara ho vol tornar a fer.

En què va enganyar CiU els catalans?
Per exemple, amb el pressupost de 2003. Va destinar una partida de 9.000 milions de pessetes, en principi adreçada a construir 30 escoles, al departament de presidència per a les campanyes de promoció d'Artur Mas, una xifra que CiU va complementar amb 700 milions de pessetes provinents de Benestar i Família. I aquests enganys li han costat a CiU perdre el Govern de Catalunya, perquè la gent ha dit que ja n'hi ha prou.

Per això han decidit impulsar l'Oficina Antifrau?
A ERC estem molt orgullosos que això, mentre nosaltres hi siguem, no tornarà a passar. Ara tindrem l'Agència, que dependrà del Parlament per garantir la seva absoluta independència, i per evitar que mai ningú pugui evitar que se l'investigui, sigui del partit que sigui.

Tornant a l'Estatut, en quin punt, el votarà ERC?
En el punt en què ens haguem posat d'acord tots plegats. Si ERC tingués els 2/3 necessaris, proclamaria la independència, però com que no els té, hem de posar el límit entre tots, i intentar anar el més lluny possible.

Si està tan clar el suport de CiU i l'acord entre les altres forces, ERC no necessita tenir alternatives a punt?
Seríem uns irresponsables si no hi hagués un pla B, però estem segurs que amb el que ja hem pactat fins ara al tripartit en finançament tindrem centenars de milions més del que teníem i estarem infinitament millor que el que havia aconseguit CiU en la millor de les seves èpoques. Amb l'Estatut, encara que es quedés només amb les competències que ja hem pactat fins ara, anirem molt més enllà. Però la nostra estació d'arribada és la independència.

Si hi ha eleccions anticipades, ERC se'n pot ressentir?
El nostre electorat està molt consolidat i sap que estem fent un exercici de responsabilitat. Ni en els pitjors moments de crisi, no hi ha hagut cap enquesta que hagi donar a ERC cap retrocés. Valora l'esforç que fem per arrossegar el PSC cap a uns posicionaments de defensa dels interessos del país, i en aquest sentit, no retrocedirem en vots.

Així ERC no ha pagat un preu per ser al poder?
ERC, quan decideix entrar al Govern, no especula amb quants vots pot perdre o guanyar, però és evident que segons com vagin les coses, ERC podria arribar a tenir algun tipus de cost electoral. Ara bé, si el país aprova un Estatut i un finançament ambiciós i això ens suposa la pèrdua de 3 escons, doncs ara mateix els perdem.

CiU diu que des que hi ha el Govern tripartit, el país ha retrocedit nacionalment. En què ha cedit, en termes nacionals, una força no nacionalista com el PSC a canvi de la presidència?
Avui, el debat que hi ha sobre la taula és més poder i més diners per a Catalunya per a Catalunya. I això qui ho ha provocat? CiU fent-se la rabiüda des de l'oposició, o el PSC perquè té un plantejament sobiranista? La resposta és ERC.