DAVID MADÍ (Barcelona, 1971), llicenciat en Ciències Econòmiques. Comença el seu activisme a La Crida, i després a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, fins que el 1992 ingressa a CDC. Arriba a la Generalitat a través del departament d'Interior, i després se situa com a cap de gabinet del conseller d'Economia, Artur Mas. A partir d'aquest moment, comença la seva relació amb l'actual líder de CiU, i quan esdevé conseller en cap, Madí dissenya la secretaria de Comunicació del Govern, que li atorga plens poders en aquest àmbit. En el darrer congrés de CDC, David Madí assumeix la secretaria executiva de Comunicació i Estratègia, i des de fa unes setmanes, coordina l'acció electoral de CiU.
Vostè va ser el primer secretari de Comunicació de la Generalitat amb poders plens. Quins canvis observa entre la secretaria que vostè va crear i l'actual?
D'entrada, una de molt bàsica, la feblesa estructural i política, perquè és només una peça estratègica al servei dels equilibris interns del tripartit. Crec que la secretaria de Comunicació és un dels grans fracassos d'ERC en aquest Govern, perquè el control el té el PSC.
I com es trasllada això a la política comunicativa?
En aquest país, qui té una política comunicativa ben definida és el PSC, que és la política del sectarisme. L'aplica en l'àmbit de la comunicació, però també en l'industrial i l'empresarial, i en aquests moments, tota l'actuació del Govern de la Generalitat respon a la doctrina del sectarisme. En el cas concret de la política comunicativa, després de 23 anys d'un model d'èxit per a la CCRTV, aquests mitjans comencen a respondre a un model que s'allunya del camí de l'èxit en què anaven.
La nova Llei de la CCRTV hauria de perfilar i regular un model. Què n'espera CiU, d'aquesta llei?
Tècnicament, apostem per un salt qualitatiu que permeti preparar la CCRTV per al món digital. Des del punt de vista polític, cal fer un salt cap a la majoria d'edat, que passa per un blindatge de la independència política de la CCRTV.
Com es blinda aquesta independència amb un Consell d'Administració per naturalesa polititzat, i integrat per membres no necessàriament entesos en comunicació?
Nosaltres tenim una proposta, que coneix bé el tripartit i que podem consensuar, tot i que és possible que finalment triomfin les tesis doctrinàries i les posicions sectàries del PSC, com sol passar en aquest Govern, i que finalment vulguin fer una llei que aparentment s'aguanti. Apostem per una llei que tingui consideració de sistema perquè no depengui del que vulgui fer o no el proper govern.
Val més que la Llei sigui prou bona, si no, l'arrossegarem vint anys més, amb aquest blindatge.
Per això cal que sigui una llei consensuada. La independència s'ha de blindar amb un Consell d'Administració reforçat en les seves competències, on en les decisions transcendentals necessitin majories reforçades i no depenguin de l'aritmètica política. A més, cal reforçar el paper del CAC, especialment en una batalla important, el nomenament del director de la CCRTV.
I els criteris professionals, hi seran presents en algun lloc?
Per descomptat, aquest nomenament ha de ser per criteris professionals, però no ens enganyem, aquests executius són els responsables de la independència de la CCRTV, són els seus responsables polítics i els seus responsables operatius. En aquest sentit, la nostra proposta és que el Consell d'Administració, per tant sense ingerències del Govern, proposi no menys de dos candidats, que això s'elevi al CAC, i que amb un informe, es decideixi el nomenament.
Amb aquests arguments, com pot justificar CiU el seu vot favorable als blocs electorals a la CCRTV, expressió màxima de les ingerències polítiques en un mitjà de comunicació?
Nosaltres no hem proposat el sistema de blocs, ho ha fet el senyor Joan Majó.
Els blocs electorals no són un invent del tripartit, vénen de lluny. En qualsevol cas, si CiU no hi estigués d'acord, per què hi vota a favor?
Per una qüestió molt simple. CiU està disposada a passar pàgina als blocs electorals, i això ho sap perfectament el Comitè Professional de la casa. En les anteriors eleccions es va fer un procés de flexibilització, i nosaltres vam dir que estàvem disposats a acceptar-ho, però ens reservem sempre el dret a retornar a un sistema de blocs electorals si TV3 actua amb sectarisme.
Així doncs, li sembla que TV3 actua amb sectarisme.
I tant! En aquests moments, la visió que tenim dels mitjans de comunicació públics no compleix dos requisits bàsics per passar pàgina als blocs electorals: confiança en bons professionals i no pressió sectària. El nostre vot favorable als blocs és un problema de desconfiança, ho diem clarament i no ens comportem hipòcritament, com fan altres.
Que hi ha hipòcrites, al Consell d'Administració?
ERC n'és especialista. En totes les discussions que hi ha hagut sobre els blocs electorals sempre ha mantingut una posició de cara a la galeria, amb una premissa bàsica, que sempre sortís guanyant en presència. Però de portes enfora, manté una posició molt hipòcrita amb els professionals i els ven una imatge que no es correspon amb les seves actuacions.
Passem pàgina als mitjans. A alguns dirigents de CiU no els semblaria "malament " un pacte CiU-PSC. Com a sobiranista de CDC, què n'opina?
Davant del panorama polític inestable actual, és normal que s'especuli, no només des de CiU, sinó des del PSC i ERC. CiU i PSC són els dos antagonistes de la política catalana, i amb tot, es produeix aquesta especulació, que mai s'havia produït. Per què? Doncs perquè dins del nacionalisme català hi ha una guerra, no decidida ni iniciada per CiU, sinó per ERC, que comença el dia en què ERC tria el pacte amb el PSC. CiU no vol aquesta guerra, ni se'n sent responsable ni partícip. Aquesta és una guerra a favor dels partits espanyolistes, que en seran els guanyadors.
ERC va prendre una decisió tan legítima com ho hauria estat el pacte amb CiU.
Sí, però ha iniciat la guerra. Ha esquerdat i trencat el mínim comú denominador del nacionalisme i el catalanisme, que és que, mentre fora possible, el president de la Generalitat i el Govern de Catalunya havien de ser d'obediència catalana. ERC en tenia l'oportunitat, i no ho va fer. Però jo espero que aquest trencament sigui només un parèntesi, una història a oblidar.
I la responsabilitat d'acabar la guerra només és a mans d'ERC?
Sincerament, penso que no depèn de CiU. ERC va fer una sèrie d'apostes estratègiques en claus absolutament errònies, que van portant de desastre en desastre.
CiU podria estar pagant a l'oposició la factura d'un pacte amb el nacionalisme espanyol més agressiu durant vuit anys?
No hi té a veure, perquè la decisió de pacte d'ERC respon a la voluntat d'evitar que Mas fos president de la Generalitat, amb tot el component generacional que això implicava, perquè a ERC es pensaven que fent president un personatge tan defenestrat en termes polítics com Maragall, el següent president havia de ser per força Carod-Rovira. Evidentment, aquesta estratègia no va arribar ni a la cantonada…
Fent números, CiU té la clau de l'Estatut, si no li satisfà, no hi ha Estatut. Com gestionaran vostès aquest poder?
CiU no vol guanyar una mica més en finançament, per exemple, vol solucionar d'arrel el problema del finançament, i així amb tots els temes que considerem prioritaris. No acceptarem cap plantejament esquifit de reforma de l'Estatut, i en aquest sentit, farem servir la nostra capacitat i no es tremolarà la mà a l'hora de prendre decisions, perquè aleshores entendrem que és especialment el PSC que vol bloquejar aquesta esperança. Preferim mantenir la carpeta oberta que no pas tancar-la malament.
Veu probable, que aquesta carpeta hagi de quedar oberta?
Sé que serem capaços d'arrossegar el tripartit cap a posicions ambicioses, tot i que també dependrà molt d'ERC, perquè el PSC se sent incòmode amb plantejaments ambiciosos. Com que hi ha una majoria nacionalista, en alguns temes els socialistes es veuran arrossegats per aquesta onada.
