XAVIER DURAN I ESCRIBÀ (Barcelona, 1959) és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB. Des de fa quinze anys es dedica exclusivament al periodisme científic. Ha publicat diversos llibres d'assaig i divulgació científica i de narrativa. Actualment és l'editor del programa de TV3 El Medi Ambient.
3.000 programes d'El medi ambient és una fita excepcional. A què atribueix aquest èxit?
Crec que, en primer lloc, demostra que en aquest camp hi ha molt per explicar. D'altra banda, ja des dels inicis, amb Joan Besson com a director i després amb Magda Valls, el programa ha tingut molt present la necessitat de treballar amb rigor, de tenir especial cura de l'aspecte visual i de difondre la feina o les preocupacions del màxim de col·lectius: entitats ecologistes, mestres i professors de tots els nivells, estudiants, investigadors, pagesos, empreses, administració etc. Finalment, intentem oferir una visió àmplia dels temes ambientals i no limitar-nos a parlar de natura, residus o contaminació.
Aquesta visió àmplia del medi ambient és una contribució excel·lent a la societat.
Cal demostrar que els temes ambientals no es limiten a allò que molta gent hi associa, sinó que van molt més enllà. Per això parlem d'economia, de política, de medicina, d'art, de literatura, etc. El que intentem explicar és que ocupar-se del medi ambient no és només protegir espècies i espais o promoure el reciclatge, sinó replantejar el model de creixement, denunciar els desequilibris, ensenyar a fer bé els balanços econòmics i no considerar creixement o progrés allò que en realitat pot significar un cost per a la societat en conjunt o per a alguns col·lectius.
Però tot i l'èxit d'aquest programa, encara costa molt despertar la consciència ciutadana en aquest àmbit. En quin punt ens trobem en aquest sentit?
Comparat amb l'any que van començar les emissions, el 1992, els temes ambientals estan molt més presents. Potser el que passa és que molta gent sap què hauria de fer, però no sempre té la voluntat o els mitjans per fer-ho. També cal fer un pas més i insistir en això que deia: mentre se'ns recomani que reciclem i no contaminem, però es destaqui com a bona notícia que cada vegada es venen més cotxes, estem insistint en un model de desenvolupament que té uns costos econòmics, sanitaris i socials que semblem oblidar.
Com a químic, periodista i divulgador científic, pensa que els MCM haurien de concedir més atenció al periodisme científic? Espais com El medi ambient són força excepcionals.
Els temes científics tenen probablement més presència que fa uns anys. Si encara en tinguessin més, l'important seria que es fessin lectures científiques o ambientals de moltes informacions. Així, l'augment del preu del petroli és, naturalment, una notícia amb impacte econòmic i polític, però també tecnològic i ambiental. A la inversa, caldria explicar millor les conseqüències de recerques científiques que, en principi, semblen limitades a augmentar els nostres coneixements i que costen molts diners.
Alguns partits polítics comencen a incloure el medi ambient com un eix important, però tot i així sovint es considera un tema menor. Per què aquest desinterès?
Tots els partits solen incloure temes ambientals en els seus programes, encara que alguns no hi creguin gaire. En la classe política, tret d'algunes excepcions, falta gent que conegui els temes mediambientals a fons. Si així fos, es relacionaria molt més la política ambiental amb altres temes, com l'atur, la competitivitat, la salut o els impostos. Potser a la gent no li cridaran especialment l'atenció certs temes ambientals, però si se li fa veure que tenen relació directa amb el seu benestar, ho veurà diferent.
De fet, ara som en campanya de les eleccions europees, i les propostes sobre medi ambient són certament escasses. A nivell d'Europa, quins són els problemes mediambientals més greus a què s'hauria de fer front?
Probablement el més important sigui l'energètic, perquè té implicacions en molts altres. La dependència excessiva del petroli, com es veu, és negativa i provoca inestabilitat. El pes del transport per carretera, degut al preu massa barat del combustible -perquè no s'inclouen els costos ambientals o sanitaris, per exemple- preocupa molt les autoritats europees. I la promoció de tecnologies més netes i de productes ecològics pot tenir un paper molt important en la competitivitat i en la creació de llocs de treball.
I què ha de canviar urgentment en política mediambiental a Catalunya?
Cal planificar molt bé el tipus de país que volem. Hi ha un model que només sap promoure carreteres i autopistes, urbanitzacions i apartaments, camps de golf i ports esportius, incineradores i abocadors. I hi ha el model alternatiu que coneix les limitacions del territori i l'impacte que causa un excés de certes infraestructures. Això no té a veure, com de vegades algú ha ridiculitzat, amb el desig romàntic de preservar alguna espècie d'ocell o de planta. El model desitjable és el que fa bé els comptes i té present, per exemple, el paper de molts ports esportius en la degradació i destrucció de platges. El que ha de tenir en compte una política ambiental és la relació directa d'aquests temes amb el desenvolupament, amb el benestar de la gent i també amb la identitat nacional. I que, per tant, no són temes marginals o de més a més, sinó bàsics. Sempre que estiguin ben plantejats, és clar.
