JAUME BOSCH (Barcelona, 1953), és vicepresident d'ICV i responsable de l'àrea d'acció política del partit, i és diputat membre de la Comissió per a l'Estatut. Llicenciat en Dret, és funcionari del cos superior d'Administració de la Generalitat. En l'àmbit polític, va ingressar al PSUC a principis dels setanta, ha estat regidor de Sant Feliu de Llobregat des de 1979 fins a 2003 i ha ocupat la vicepresidència de la Diputació de Barcelona. També ha estat sotsdirector general de coordinació de Policies Locals.
Quins efectes està tenint l'anomenada crisi del 3% en el procés d'elaboració de l'Estatut?
El més greu és que mentre a la ponència ja estem treballant en continguts substancials de l'Estatut i ens estem posant d'acord, hi ha qui vol aprofitar aquesta crisi per entorpir el procés. Els errors comesos i els interessos partidistes deixen l'Estatut en una situació complicada.
Qui se n'aprofita, d'aquesta crisi?
El cas més evident és el del PP, que ha vist que té l'oportunitat de posar pals a les rodes a l'elaboració de l'Estatut, amb el qual se sent incòmode, i la moció de censura és una moció a l'Estatut teledirigida des de Madrid, que trenca la imatge de més moderació de Josep Piqué. Per altra banda, el govern socialista a Madrid pot aprofitar la situació de crisi, perquè ja és plenament conscient de com serà l'Estatut, i a alguns els espanta. I finalment CiU, a qui no li fa cap il·lusió que el procés estigui encapçalat pel govern tripartit, respon a una frase lamentable de Maragall amb una amenaça lamentable d'engegar a fer punyetes la legislatura, quan hi ha dos temes en joc vitals per al país, l'Estatut i el finançament. Amb tot, jo estic convençut que no poden frenar l'Estatut, seria d'una gran irresponsabilitat.
Poder, poden... CiU té la clau aritmètica, i ja ha dit que no li tremolaran les cames per votar-hi en contra si no està satisfeta amb el text.
Tots sabem que CiU és clau per tenir el vot dels 2/3 del Parlament, i si no ho fos legalment, consideraríem que ho és políticament, perquè seria impensable un projecte d'Estatut sense Convergència. Però CiU ha d'esperar a una primera lectura de l'Estatut, i analitzar si suposa un avenç considerable o no en l'autogovern. Aleshores, que decideixi si afronta la seva responsabilitat en els temes de país o si posa el fre per qüestions de picabaralles partidistes. Si CiU s'aboca a les estratègies partidistes, pagarà un preu altíssim davant del seu electorat.
Si finalment no s'aprovés l'Estatut al Parlament, contemplaria vostè les eleccions anticipades?
Si fracassés el resultat final, evidentment una possibilitat serien les eleccions anticipades, però perquè es doni aquest escenari només hi veig una hipòtesi, que CiU hi votés en contra. I la veritat, no em veig a CiU anant a unes eleccions en què hagués d'explicar que no hem aprovat l'Estatut perquè ells s'hi han negat. CiU té més complicat que mai rebutjar l'Estatut, perquè suposa un avenç considerable en l'autogovern de Catalunya. I si el rebutja, tothom s'imaginarà, sigui veritat o no, que actua condicionada per la crisi política i no per interessos de país. Per tant, continuo sent optimista, perquè no veig condicions perquè cap força política catalana pugui frenar l'Estatut aquí. Una altra cosa és a Madrid.
La reforma de l'Estatut, podria ser producte d'una obligació que els partits catalans es van crear per fer un gran bloc contra el PP, suposant que guanyaria de nou a Madrid?
No sé si el PSC va dir que sí a iniciar la reforma de l'Estatut pensant que guanyaria el PP, és una hipòtesi factible, però des del punt de vista d'ICV, en absolut, perquè si hagués governat el PP evidentment voldríem tenir un projecte d'Estatut fort i avalat per Catalunya. Si em pregunten quina situació voldria per tirar endavant l'Estatut, hagués dit la que hi ha ara.
Amb tot, no són pocs els creuen que no hi haurà nou Estatut, ja sigui perquè no s'aprovarà a Catalunya, o perquè Madrid el frenarà. En canvi, vostè és molt optimista.
Sí, perquè estic totalment convençut que l'Estatut serà agosarat, que tindrà un contingut nacional d'autogovern que suposarà un salt importantíssim respecte a l'etapa anterior, i evidentment un nou sistema de finançament. I s'aprovarà amb el vot de totes les forces catalanes, excepte el PPC, que cada vegada se sent més incòmode a la comissió.
Precisament, la comissió encara no ha discutit el model de finançament. Li sembla que serà fàcil, un acord en aquest àmbit?
No sé si serà fàcil o no, però segur que ens posarem d'acord. L'Estatut ha d'incloure la base fonamental del sistema de finançament, perquè evidentment no el pot detallar, l'Estatut marca les grans línies.
I després caldria anar a Madrid, a passar "la criva". El PSOE no aplanarà el camí del finançament, ja ho ha dit clarament.
Zapatero va plantejar només dues condicions per aprovar l'Estatut: ampli suport polític i social i que sigui constitucional. El nostre Estatut tindrà un ampli consens, i estarà dins de la Constitució, tot i que farà una lectura el màxim favorable a l'autogovern de Catalunya. Mai serà fàcil, però la d'ara és la situació política més favorable, perquè aquí tenim un PSC governant que depèn de dues forces, i Zapatero no té majoria absoluta. Hem d'aprofitar el moment.
"El moment" són 4 anys, en principi. Volen enllestir el text ràpid perquè no estan segurs que el bon moment a Madrid duri tota la legislatura?
És cert que el PSOE ha començat a detectar la profunditat del que volem fer amb uns quants mesos de retard, i a alguns se'ls desperten les alarmes. Però les presses responen a què el calendari és el que és, i si aprovem aquí l'Estatut abans de l'estiu, o bé al setembre o l'octubre, s'envia a Madrid i, si tot va bé, a Catalunya podrem fer el referèndum a principis del 2006. No ens interessa anar més enllà en les dates, perquè ens aproparíem perillosament al període electoral, i el principal problema que tindria l'Estatut és que no estigui aprovat dins d'aquesta legislatura, perquè aleshores quedem a mercè que hi hagi un canvi de govern a Madrid o que el PSOE tingués majoria absoluta, i les coses es complicarien més.
I si Zapatero endureix les condicions per a la negociació? El PSC es trobaria aleshores en una situació francament compromesa.
Si Zapatero ens colla, les forces polítiques catalanes hauríem de fer pinya, i no sé què faria aleshores el PSC. Però el PSC té la presidència de la Generalitat i està governant amb dues forces polítiques que fem qüestió sine qua non que s'aprovi l'Estatut, per tant, no té gaires opcions.
Com s'ho faran, perquè Madrid accepti un text exigent?
Es tracta de passar tota la pressió al govern socialista. Com? Doncs quan el Parlament aprovi l'Estatut, que hi hagi un pronunciament de tota la societat organitzada, una mena de referèndum social. Gràficament, que quan anem a Madrid, si convé que vingui un tràiler carregat amb totes les adhesions d'entitats de Catalunya de tota mena, ajuntaments, associacions esportives, culturals, col·legis professionals, etc. Des d'ICV ho hem proposat al Govern, i ho ha acceptat. Si ho aconseguim, Zapatero no podrà donar els arguments que va donar amb el Pla Ibarretxe: que divideix la societat, que té escàs suport parlamentari i que és anticonstitucional.
Per acabar, posi's en el pitjor dels supòsits: a Madrid tomben l'Estatut o el retallen més del tolerable. Què passa aleshores a Catalunya?
La gran incògnita és saber què faria el PSC. Maragall com a president de la Generalitat encapçalaria una reacció clara en contra d'aquesta negativa, o el PSC se sotmetria a una decisió del PSOE? No sé quina seria la reacció, però tenint present que el PSC governa la Generalitat amb ERC i ICV, em sembla evident que hauria de reaccionar-hi en contra, amb unes eleccions o amb qualsevol altra cosa. Però si el PSC se sotmetés al PSOE, a Catalunya i Espanya les coses es complicarien molt, i entraríem en una crisi política molt greu.
