ALFONSO EIRÉ (Chantada, Galícia, 1955) és periodista i escriptor. Des de 1981 dirigeix el periòdic setmanal A Nosa Terra. Des de ben jove inicia la seva militància en el nacionalisme, essent fundador de diverses agrupacions culturals. Alfonso Eiré és una referència intel·lectual i periodística en la lluita per la cultura, la llengua i la nació gallega. En aquesta entrevista analitza el context preelectoral del 19 de juny i parla de els possibilitats de creixement del nacionalisme gallec.
Quina explicació pot donar a la perpetuació en el poder de Fraga?
A Fraga li va donar el poder el PSOE, concretament Felipe González, quan es va presentar a les primeres eleccions per fer-li una retirada daurada a Galícia. Per altra banda, a Galícia està unida tota la dreta que representa Fraga, aplegant el que va ser la UCD, AP i tot el caciquisme. No és com a Catalunya, on hi ha una dreta nacionalista i una dreta espanyola, tota la dreta coexisteix al PP.
La societat gallega està preparada per un canvi?
Ho està demanant a crits. El PP només guanya les votacions en el segment major de 55 anys, en la resta perd. El món rural a Galícia està envellit, i els ciutadans que van emigrar a Catalunya o Euskadi, per exemple, no poden votar. Això ens dóna una idea de per què guanya la dreta espanyola.
El BNG ha viscut un canvi important en la direcció del partit, situant al capdavant Anxo Quintana i rellevant Xosé Manuel Beiras. Quines conseqüències comporta aquest moviment?
El nacionalisme es troba en una etapa de canvi per a creixement, però com quan creix un nen, té dolors als ossos. Al BNG ara només queden 2 dels 17 diputats, els més joves, la resta s'han renovat. Això comporta adaptacions, naturalment, però són canvis de persones més que no pas canvis polítics. La majoria de dirigents del Bloque venien des de la seva fundació el 1982, i si bé ara hi ha nous referents externs, no hi ha debats ideològics forts al partit. Les propostes polítiques programàtiques de les assemblees són aprovades amb més del 80%.
Tot i aquest consens, el Bloque ha projectat una imatge de divisió interna.
Quan hi ha un canvi, la gent que ha de sortir li costa molt, ha passat a Euskadi amb Arzalluz i a Catalunya amb Pujol. En el cas de Beiras, li va costar deixar el fet d'acaparar tots els focus d'atenció, i amb ell, algunes persones més que després de tants anys perden tot el protagonisme. Potser sí que s'ha transmès aquesta imatge d'una certa divisió, primer tothom va votar renovació, i després, quan s'ha de produir aquesta, les coses són una mica més difícils...
Al PP i al PSdeG ja els va bé, aquesta imatge de desgast. Hi ha por, a un ascens del BNG?
Cal tenir en compte que el BNG és l'organització més transformadora i revolucionària de l'estat, i això sempre causa problemes. És incòmode sobretot a Galícia, que no entra en el context de l'Estat, i a Madrid creuen que ja en tenen prou amb dos problemes, Euskadi i Catalunya, i que només els faltaria ara Galícia. Potser per això, quan podien governar el BNG i el PSdeG, el PSOE va preferir entregar el Govern a Fraga.
Ara però, la possibilitat d'un pacte BNG-PSdeG és més propera. Hi ha moviments clars o acords en aquest sentit?
Existeix un moviment que el va encetar Zapatero en el debat de política general, en què estenia la mà a Francisco Rodríguez, el portaveu del BNG, dient-li que tindrien una col·laboració conjunta. José Blanco va dir més o menys el mateix, i Touriño -líder del PSdeG- va explicitar una mica més aquests moviments. Un pacte BNG-PSdeG imprimiria una nova dinàmica a tres en comptes de a dos, perquè al PSOE fins, fins que ha recuperat Madrid, li han interessat els seus pactes amb el PP.
El BNG està realment per un pacte amb el PSdeG-PSOE?
El BNG i el PSdeG estan condemnats a entendre's, malgrat que els socialistes han estat molt deslleials en la majoria dels governs municipals en què estan governant amb el BNG. Quan el PSdeG té l'alcaldia, el seu comportament és molt diferent a quan és en mans del BNG. I aquesta doble cara i manera de fer dels socialistes és el que fa por a molts nacionalistes davant un possible pacte de Govern.
Quines condicions hauria de posar el BNG per a un pacte amb el PSdeG-PSOE?
El mínim està en el respecte a Galícia com a nació, amb les mateixes atribucions que es donen des de Madrid a Catalunya i Euskadi. Després hi ha altres condicions bàsiques sobre l'idioma, la cultura gallega i la nostra identitat nacional. Els votants nacionalistes no entendrien un pacte per menys que aquestes demandes.
I reforma de l'Estatut?
Sí, evidentment. Serà complex, perquè s'haurà de produir un pacte també amb el PP. El BNG posarà com a condició de partida que es reconegui Galícia com a nació.
El tripartit català podria ser un model de pacte per a Galícia?
Aquí el PSdeG no assumirà la política que a Catalunya assumeix el PSC, encara que el PSC també té dues ànimes a Catalunya. Hi ha una cosa bàsica, i és que el PSC té una autonomia respecte al PSOE, mentre que els socialistes gallecs sempre han estat subsidiaris Madrid. I ara més, que hi ha José Blanco. EL PSdeG sempre estaria demanant permís a Madrid per qualsevol pas.
El PSdeG, com el PSC, té més d'una ànima. Quina hi predomina, avui?
Els socialistes gallecs tenen com a mínim tres partits. Per una banda, la gent que podria estar més pròxima al PSC, que va dirigir el partit fins l'arribada del PSOE al poder el 1982, i que Guerra es va encarregar de laminar i de deixar marginada la seva política. Després, Emilio Pérez Touriño va guanyar el Congrés amb un discurs galleguista, amb contínues referències a la política de Maragall. Però una vegada més, tant en la conformació de la nova direcció del partit com en les llistes va tornar a marginar el sector més galleguista. Touriño pot incloure's en la filosofia de Zapatero, tot i que ell donava suport a José Bono, el que ens dóna una idea també de per on pot sortir. I un tercer grup, el sector de Paco Vázquez, molt pròxim al PP, és gent propera a l'Opus d'Ibarra i de Bono.
Es pot descartar un pacte PP-PSdeG?
Tot i que poc probable, no és descartable. El sector de Paco Vázquez està fent maniobres per veure si el PP es trenca, i fer aleshores un Govern amb la gent del PP que aquí s'anomenen de la "boina", Xosé Cuiña -era el delfí de Fraga- i companyia. De fet, Cuiña, Paco Vázquez i Bono es reuneixen sovint. Són el sector més espanyolista del PSOE i el PP, que a més de ser amics i companys d'espanyolisme, també tenen interessos empresarials comuns. La possibilitat la veig llunyana, però hi ha sectors polítics i econòmics molt interessats en aquest pacte, els mateixos que van desfer el pacte per posar-hi el PP.
Ara però, un pacte PP-PSdeG passaria factura a Zapatero. Per estratègia, no s'hauria de produir.
Zapatero i Blanco no estan en aquesta línia, i crec que són conscients que els votants progressistes del PSOE no ho perdonarien, perquè ho podrien pagar molt car a Galícia i a Espanya.
Si el PSdeG es col·loca al Govern, el PSOE pot tenir la temptació de convocar eleccions espanyoles per mirar de no dependre dels "nacionalismes perifèrics", que en diuen?
Aquesta temptació, com a mínim en una part del PSOE sempre està latent, aquestes dues ànimes que ja estaven en la República. Però també els pot sortir malament, perquè en aquests moments el PP està encara en una política de confrontació que al PSOE no li interessa. Crec que Zapatero busca un principi d'acord a Euskadi i convocar les eleccions quan es produeixi, per rendibilitzar els resultats a Euskadi.
Si es produeix un acord BNG-PSdeG, què pot passar un PP embrancat en disputes internes?
El canvi de què tant es parla arribarà aviat, perquè Fraga desapareixerà en un any o dos, encara que no sigui per llei biològica. Aleshores, en el PP es produirà un fort canvi, no se sap qui guanyarà la disputa interna, però en aquest partit ja res tornarà a ser com abans. El trencament del partit és una opció que pren cos. Un conseller de la Xunta em va dir: "si perdem les eleccions trenquem el mateix dia, i si les guanyem, segur que trenquem quan haguem de formar el Govern".
