JOAN PUIGCERCÓS (Ripoll,1966) és diputat al Congrés espanyol i portaveu del grup d'ERC a Madrid. Entre 1992 i 2000 va ser diputat al Parlament de Catalunya. El secretari general d'ERC és l'home fort dels republicans a Madrid, i com a tal, té dos assumptes sobre la taula, l'Estatut i els acords de governabilitat amb l'executiu de Zapatero. Puigcercós condiciona absolutament aquests pactes a un bon Estatut.
Zapatero ha deixat clar en el debat al Senat que Catalunya no tindrà un model de finançament pactat bilateralment. Tornem al cafè per a tothom, però més ben repartit?
Diria que ni més ben repartit. Zapatero ha confirmat allò que també va dir el PSOE al debat del Congrés, i a mi m'estranya l'eufòria de la ciutadania de Catalunya i de la classe política amb el resultat del debat perquè, si bé en termes competencials hi ha com a mínim solucions alternatives, en matèria de finançament el Govern espanyol no en va oferir cap. Se'ns va dir que Catalunya paga molt i que mereix un tracte just, però no com l'aconseguirem.
El finançament està en punt mort, doncs?
Em consta que el ministeri d'Economia està treballant en una proposta, potser basada en la trampa que qualsevol sistema de finançament s'ha de sotmetre a la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). Però aquesta trampa la podem veure com una via d'escapament per a nosaltres, ja que la Lofca permet excepcions, com en el cas del sistema de finançament canari. Per tant, no és un problema tècnic ni de multilateralitat, i si Zapatero vol que Catalunya tingui un sistema de finançament just, no hi ha cap impediment legal. Una altra cosa és que el PSOE vulgui escenificar davant del PP i d'algunes baronies del seu partit que Catalunya no marxarà del sistema comú.
L'eix Zapatero-Rubalcaba és suficient perquè l'Estatut tiri endavant?
Hi falta Pedro Solbes, perquè el finançament s'haurà de discutir a casa seva. Solbes és molt vàlid en matèria econòmica, però ha expressat les seves reticències a un sistema bilateral per a Catalunya. I no oblidem el seu segon, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que veu les comunitats autònomes com a criatures menors d'edat que només donen problemes i dèficits.
No crida pas a l'optimisme…
Doncs no sóc pessimista, és més, crec que la conjuntura és bona per negociar, però els meus anys a Madrid m'han convertit en un escèptic metodològicament parlant, i de moment, no he vist cap gest pel que fa a finançament.
I el "bon rotllo" de què parla l'Entesa al Senat també és una escenificació?
La negociació acaba de començar i no podem pretendre que el PSOE ens doni una solució en cinc minuts. En aquest sentit, el "bon rotllo" es refereix a què tant al Congrés com al Senat tots els partits catalans van estendre la mà i van demanar bona voluntat. Ara bé, aquest "bon rotllo" no ens ha de fer entrar en el regateig, o sigui que si algú creu que les nostres propostes no són adequades però compartim que hi ha problemes, doncs que ens donin alternatives. I si no, que hi votin en contra i ens estalviarem perdre temps.
El PSOE presentarà esmenes al text aprovat pel Parlament, i Montilla hi ha donat el vist i plau. No es trenca, la unitat que proclamen els polítics catalans a Madrid?
És evident que si el PSC votés esmenes amb el PSOE, jo crec que estaríem al final del carrer, però espero que això no passi.
ERC ha iniciat la campanya per un "Estatut sencer". Encara creuen que es pot mantenir l'Estatut tal com va ser aprovat pel Parlament?
Potser hi haurà algun article que quedi retocat, però si ens donen una altra solució i es manté la substància, no interpretarem que s'ha incomplert l'Estatut.
Pot posar un exemple?
Si el PSOE diu que està d'acord en la transferència de la gestió de ports i aeroports, però que en comptes d'anar a l'Estatut ens la traspassen directament per via de l'article 150.2, doncs endavant. Això ho poden fer en tres dies, i els donaria credibilitat.
Quina barrera marcarà ERC per votar o no votar un Estatut?
La de la credibilitat que han ofert durant 27 anys els espanyols. No votarem un text en què ens diguin que "això o allò" ja vindrà més tard, perquè sabem que mai vindrà.
ERC manté el pacte amb el president Maragall pel qual per retornar l'Estatut de Madrid en cas de retalls substancials caldrà també el suport del PSC i no només d'ERC i CiU?
Mantenim l'acord de la unitat per defensar el text a Madrid i la unanimitat per retirar-lo si fos necessari. Ara bé, si per exemple ERC no accepta una esmena al text que hem aprovat tots i el PSC pel seu compte sí, entendrem que s'ha desautoritzat el pacte i el donarem per trencat.
Podria ERC continuar donant suport a l'executiu de Zapatero amb un Estatut fracassat?
El sistema d'ara ens castiguen quan hi ha majoria absoluta, ara som uns xantatgistes quan no n'hi ha, mani el PP o el PSOE, és una via morta. I qui es cregui que podrà governar o ser ministre per fer les "Espanyes", com creu molta gent de CiU, està molt equivocat, perquè no ens hi volen. Per això ERC ha apostat per una via que doni una solució estructural a Catalunya, que ens eviti anar a fer el victimista -tot i que amb raó- a Madrid. Per tant, el suport d'ERC a aquesta legislatura espanyola queda absolutament supeditat a l'Estatut.
Potser s'ha abandonat la via del victimisme, però el clima de crispació amb Catalunya d'alguns sectors és immesurable. S'atribueix només a l'Estatut?
La campanya de boicot i d'insults no és nova, s'ha anat alimentant durant els darrers vint-i-cinc anys, tot i que ve del 1714 i potser d'abans. I la bèstia que en aquests moments és el PP també ha estat alimentada per CiU.
Si fracassa l'Estatut, caldrà pensar en l'escenari de Catalunya. Caldrà parlar d'eleccions anticipades?
És evident que ens hauríem de plantejar moltes coses, però no goso parlar d'eleccions, perquè des del primer dia que es va constituir el Pacte del Tinell se'n parla, i tot plegat em sembla ridícul.
Així doncs, l'esgotament de la legislatura per part d'ERC no està condicionada a l'èxit o el fracàs de l'Estatut.
No, perquè l'Estatut no va ser l'únic motiu del pacte, també hi havia un fons de regeneració política i de canviar coses en matèria social. Sense saber el resultat de l'Estatut, ja s'ha demostrat que la tria que vam fer és bona: ni el PSC s'ho ha menjat tot, ni ERC ha eliminat CiU, i a més li ha anat molt bé anar a l'oposició, i el debat nacional de Catalunya no ha mort, sinó que ha revifat. Per tant, la nostra aposta és mantenir el pacte a ser possible vuit anys.
Ja es diu que a Madrid, Zapatero pot tenir un nou aliat, CiU, si ERC "els falla". Aquesta socioconvergència podria traslladar-se a Catalunya, malgrat que tant socialistes com convergents ho neguin reiteradament?
De la mateixa manera que PP i PSOE poden pactar a Madrid contra l'Estatut, a Catalunya CiU i PSC es poden posar d'acord. Aquesta temptació és real, perquè és la temptació del poder. El sector dels negocis de CiU i del PSC fa molt de temps que busca un acord, però no els ha acabat de sortir bé, seria massa fort. La possibilitat hi serà sempre, i una prova la va donar Artur Mas al Congrés, quan en un minut va desacreditar tota la política de pactes de Jordi Pujol amb el PP, assegurant que va fer molt mal a Catalunya, i que l'alternativa que els queda és el PSOE. Per tant, en pocs minuts també es pot fer un pacte CiU-PSC. La socioconvergència és la Catalunya dels interessos, i ERC és un problema per a aquesta Catalunya.
Creu que aquesta Catalunya dels negocis podria emergir a Madrid per rebaixar l'Estatut?
No tingui cap dubte que hi pugui haver un túnel per acceptar un Estatut de rebaixa a Madrid. Un diari econòmic de Madrid ha explicat el preu que suposadament hauria posat CiU en aquest sentit: càrrecs al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional, les Agències Reguladores, etc. Perquè CiU, per satisfer la seva voluntat de fer política espanyola, necessita ser visible per als poders financers, mantenir els seu lobby viu, i no pas atrinxerar posicions de Catalunya.
El risc polític d'aquesta operació seria molt elevat. Li sembla que CiU hi estaria disposada?
Veig difícil que es faci, però en qualsevol cas, la socioconvergència no vindrà perquè l'Estatut no surti, sinó per acceptar un Estatut descafeïnat. Si anem a una crisi d'Estat perquè Catalunya no veu satisfets uns mínims en aquest Estatut, ja vindrà un salvador de la pàtria, la socioconvergència. Aquest és un escenari perfectament real.
