Jaume Mateu i Martí (Bunyola, Mallorca, 1957). Administratiu. Funcionari del Consell de Mallorca adscrit al seu Institut de Serveis Socials i Esportius. Soci fundador (1986) i membre en actiu del Col·lectiu Cultural Sitja, entitat de Bunyola que malda per recuperar la memòria històrica del municipi a través, entre d'altres, de l'edició bimestralment de la revista Es Castellet. Cooperant de Can Gazà, casal autogestionat d'exclosos socials malalts, fundat per mossèn Jaume Santandreu, escriptor i activista, el 1996. És autor de tres llibres de poemes: Enderrocaments abissals (1984), Botons de foc (1987; premi Bernat Vidal i Tomàs, Santanyí) i El color del diumenge (1995; premi Bernat Vidal i Tomàs). Com a prosista, és autor del relat D'eben i mel (1986) i de les novel·les La Pietà (2003; premi Alexandre Ballester, sa Pobla) i El balancí de la mare (2005; premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom, Inca).
Us vàreu presentar encapçalant la candidatura Més per l'obra. Ens podríeu explicar breument el programa de la nova junta?
Esquemàticament, el programa es basa en cinc pilars. El primer fa referència a l'organització interna, que la volem més dinàmica, més operativa i eficient. I transparent en tots els aspectes, des de l'econòmic fins a la definició d'objectius i missatges. El segon fa peu en l'ús social de la llengua catalana. Així, s'ha de potenciar la incorporació de parlants en català, al mateix temps que s'ha de respondre oportunament i immediata a qualsevol agressió tant a la llengua com a la cultura pròpies. El tercer fa de base a la interculturalitat. Hem de ser capaços de crear models de relació interculturals amb la cultura catalana com a element cohesionador. El quart contempla l'afermament dels drets lingüístics dels catalanoparlants. I el cinquè vol fer país a través de la promoció de la cultura feta en llengua catalana, de la creació d'un discurs propi que incideixi clarament en la nostra identitat i en l'establiment d'una xarxa d'entitats d'arreu dels Països Catalans a favor de la llengua comuna.
El repte que us heu proposat és ambiciós i alhora engrescador. De quins mitjans disposau a l'hora de dur-ho endavant?
El mitjà capital és la força i la decisió dels socis. Ho deim per activa i per passiva, i no ens en cansam: el gran actiu de l'OCB és el soci. I immediatament després, l'empenta del jovent còmplice i del voluntariat. A partir d'aquí, d'un plantejament precís i clar de les estratègies, i amb uns objectius ben determinats, se cerca el finançament necessari, bé de les institucions públiques o privades. Per això ens hem d'afanyar a enfortir les delegacions, a obrir-ne de noves, si es pot, o a establir relacions permanents amb entitats locals amb qui compartim objectius.
Quina pensau que ha de ser la relació entre l'Obra i les institucions públiques de les Illes Balears?
Amb les institucions públiques sempre s'ha de mantenir el contacte, estiguin poc, molt o gens en sintonia amb l'entitat. Per responsabilitat, sobretot. Els governs d'aquestes institucions públiques, en ser l'expressió de la voluntat majoritària, en estar legitimades, doncs, s'han de respectar. I respecte o responsabilitat vol dir tant donar suport en uns casos com dir prou en altres. I un "prou", un "basta" tan contundent com calgui. L'OCB no percaça el poder, raó per la qual defuig el joc dels partits polítics. Però de cap manera pot renunciar a fer política, com fan naturalment totes les organitzacions socials, sindicals o d'altra mena, perquè els seus objectius s'assoleixin.
Un àmbit que us preocupa especialment és el de la immigració. Quin model de país creis que s'ha d'oferir als nouvinguts perquè coneguin i facin servir la llengua catalana?
Hem de partir del fet que feim part d'una cultura, la catalana, que no està prou reconeguda a nivell estatal. Sense anar més lluny i ni que sigui a tall d'exemple, l'asimetria lingüística és manifesta: no és un deure, encara, el coneixement del català. Per això, la nostra responsabilitat és implicar-nos en la construcció d'uns patrons de tractament de la diversitat cultural que atenguin degudament la nostra pròpia identitat. Com deia abans, el vehicle d'aquest model encara per fer -i basat indispensablement en el diàleg permanent entre totes les cultures- i en el que s'hi ha d'implicar tot el teixit social ha de ser la cultura pròpia amb el català com a mascaró de proa.
També heu iniciat una campanya per un nou Estatut de Balears. Quins pensau que haurien de ser els mínims perquè la nova proposta fos acceptable per a l'Obra Cultural?
En poc espai és difícil explicitar aquests mínims. En tot cas, quant a la identitat i a banda del reconeixement del caràcter nacional de les Illes Balears, s'hauria de precisar la unitat de la llengua catalana i una referència explícita a la cultura que compartim amb els altres països d'aquesta parla. I a més del deure de conèixer el català, que aquesta llengua ho fos de l'ensenyament, de les institucions i dels mitjans de comunicació públics. Quant al finançament, constituir una comissió bilateral amb l'Estat per acordar els imposts corresponents a les despeses de l'Estat a les Balears i la quota de solidaritat, a banda del reconeixement de les servituds de la insularitat. Pel que fa a les competències, millorar la qualitat de les que afecten l'autogovern, adquirir-ne de noves i assumir aquelles que afecten directament la nostra economia, com els ports o els aeroports. Finalment, que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears fos la darrera instància per resoldre tots els plets.
També estau a punt de començar una nova campanya de socis. Quins objectius us heu marcat?
Assolir-ne el nombre màxim possible a partir sempre de la complicitat expressa amb els objectius de l'OCB.
