Joan Oliver (Barcelona, 1955) és periodista. La seva carrera professional està vinculada al món de les finances i al de la comunicació. Després de treballar amb el Grup Financial Times, es va incorporar a TVC, des d'on va dirigir de 1992 a 2002 el programa Bon dia, Catalunya, i entre el 2002 i el 2004 va ser director de TV3. Actualment col·labora al diari Avui, a les revistes Actual i Dossier Econòmic i a RAC-1. També fa de consultor independent en temes audiovisuals.

Vostè és director de la Fundació Catalunya Oberta, en la qual també hi participen Lluís Prenafeta o Macià Alavedra, entre d'altres. Quina ideologia vol difondre, la Fundació?
El liberalisme i el catalanisme, dos eixos que malauradament les passen putes al nostre país avui dia. Justament perquè ser liberal i catalanista és estar putejat, a finals de 2004 jo vaig decidir dedicar una part del meu temps a la Fundació.

Ja s'han complert més de 500 dies del nou Govern tripartit. Quina visió en té, un catalanista i liberal?
El govern tripartit va durar exactament 33 dies, i ara tenim un Govern socialista. Per tant, si vol li faig un balanç del tripartit, o si ho prefereix, de l'actual Govern del PSC.

Quin d'aquests "dos Governs" li resulta més interessant?
Els 33 dies de Govern tripartit van tenir el seu punt d'interès, perquè era una possibilitat, molt arriscada, per cert, d'obrir un camí diferent en la història del catalanisme. Pel que fa als 467 dies restants de Govern socialista, un desastre.

CiU afronta la seva primera temporada a l'oposició. Se n'està sortint?
Tenint en compte que des de fa 500 dies l'única política que tenen, primer el Govern tripartit i després el Govern socialista és destruir CiU, encara no estan morts, cosa que té el seu mèrit, no?

No estan morts, i a més, tenen la clau de vots de l'Estatut i del finançament, en la mesura en què aquest vagi dins de l'Estatut. Quin ús n'ha de fer, d'aquesta clau?
La proposta del Govern socialista, on hi ha algun conseller que em sembla que no és del PSC, però no es nota, és continuïsta amb els models de finançament que hi ha hagut fins ara. Per tant, si el que pretenen és defensar un model similar al que CiU ja va defensar al 1996, no cal refer l'Estatut. Podem parlar d'Estatut i de finançament per separat. I en aquest supòsit, no calen ni l'Estatut ni CiU.

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, assegura que si tot plegat fracassa, en tindrà la culpa Artur Mas més que no pas Rodríguez Ibarra. Vol dir que els preocupa CiU…
Qui és Iceta? No sé de qui em parla, ho sento.

Un dels dos homes forts de Montilla al PSC... Així, CiU compta o no compta?
Suposo que si hi ha la possibilitat de fer un Estatut que estigui bé i un finançament que valgui la pena comprometre-s'hi per 25 anys, doncs CiU ha de jugar. Ara bé, CiU no ha de dir que sí a tot per por que després algú surti a dir-li a Mas que "és una nena". Però escoltin, no els sembla tan o més interessant que el paper de CiU, el d'ERC?

I al seu parer, quin ha de ser el rol d'ERC?
Mantenir una mínima dosi de coherència i exigir un finançament i un Estatut de debò. Si no és així, doncs no fer-los, perquè no passa absolutament res si no es fa un nou Estatut o si en aquest no hi consta un nou model de finançament. Valdria més això que fer una merda que ens l'haguem de menjar durant 30 anys.

Parlem de mitjans de comunicació. Què n'espera, de la nova Llei de la CCRTV?
Que el projecte que ha presentat el Govern, on l'objectiu de defensar i promoure la llengua catalana queda relegat al punt número 27, no prosperi, i que prosperi un projecte que estableixi com a objectiu primer dels mitjans de comunicació públics de Catalunya la defensa i promoció de la llengua catalana.

Aquesta llei també haurà de regular els càrrecs, de manera que els nomenaments obeeixin a criteris professionals i no de partit. Què n'opina?
Com que estem parlant d'un Govern que va substituir un director general que era periodista i que havia treballat tota la vida a TV3 per un senyor que no era de la professió, crec que és una via perfecta en la línia de la professionalització!

Així, el clam dels periodistes perquè se suprimeixin els blocs electorals, controlats pels partits polítics, i que atempten contra la llibertat d'informació i els criteris professionals, li deu semblar una bona mesura.
No tinc opinió sobre el tema.

Es fa difícil creure que un exdirector de TV3 no tingui una posició definida sobre el tema. Els blocs electorals ja hi eren, el 2002…
Els blocs electorals s'acabaran quan es canviï la llei electoral i quan s'acabi la dictadura dels partits.

CiU assegura que la televisió pública es desnacionalitza a gran velocitat. Des de la direcció de TV3, vostè va impulsar mesures per a una televisió d'àmbit nacional?
Durant el període en què vaig ser director vaig poder minimitzar el mal. El cert és que hi ha una tendència espanyolitzadora i "progre gilipolles" induïda per l'entorn, i durant anys hem intentat compensar aquesta tendència. Però ara ja no hi ha ningú que s'esforci a compensar aquesta tendència, de manera que el progrés espanyolitzador i "progre gilipolles" és notable.

El Govern de CiU va tenir una política comunicativa nacional clara per al país?
CiU només va fer dues coses en aquest terreny: crear TV3 amb voluntat que fos una televisió nacional, i ajudar la premsa en català a malviure.

I l'actual Govern?
No tinc ni idea dels seus plans, i no sé si algú ho sap. Però jo no veig que aquestes dues coses que s'havien fet vagin pel bon camí en aquest moment. Jo, pobre de mi, quan em claven un discurs massa llarg, no l'entenc. He llegit papers i he escoltat discursos sobre l'espai de comunicació nacional, però si he de ser sincer, no sé què volen dir. Potser la meva intel·ligència ja fa figa i no puc entendre la política comunicativa que s'està aplicant.

Quina TV3 va deixar vostè i com és la d'ara?
Vaig deixar una TV3 líder d'audiència i amb un informe del CAC que deia quants catalans consideraven que era la seva televisió, i la millor. Ara, qualsevol pot consultar les estadístiques i comprovar les diferències.