Josep Camps i Roca (Berga, 1951) és conseller nacional de CDC i de CiU. Ha exercit responsabilitats a l'Administració de la Generalitat durant tretze anys i ha estat director general d'Acció Cívica i director general d'Avaluació i Estudis. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i ha tingut diverses responsabilitats a CDC, entre elles coordinador de la Declaració de Barcelona. És membre de les juntes directives d'Òmnium Cultural, de l'Associació Amics de La Bressola i del secretariat de la Comissió de la Dignitat. Mestre i llicenciat en filosofia i lletres, ha estat docent durant divuit anys, i actualment s'ha reincorporat a aquesta tasca.

Vostè va ser un dels artífexs de la Declaració de Barcelona. El BNG ha ofert a ERC i a EA d'entrar-hi. Pren força una tercera via sobre la concepció de l'Estat?
La Declaració de Barcelona ha estat la darrera proposta del nacionalisme català, feta ara conjuntament amb el basc i el gallec per a Espanya. La proposta de participació d'ERC i EA no és nova, ja es feia quan jo era coordinador de la Declaració de Barcelona. Segueixo defensant-la, però vaig més enllà i aposto per la incorporació dels altres partits nacionalistes de les nacions de l'Estat, que per a mi vol dir també Andalusia.

CiU es planteja aixecar el sostre estatutari que havia establert abans que es produïssin els canvis polítics a Catalunya i a l'Estat espanyol?
No tenim cap pretensió de radicalitzar el nostre discurs per raons tàctiques o estratègiques, en canvi sí que detecto un interès de certs sectors de la política catalana en fer-ho creure i evitar-ho perquè els fa por que això pugui passar. És evident que ara no tenim les limitacions que teníem i ja no hauríem de sentir-nos presoners d'aquells que sempre han reclamat el nostre sentit de responsabilitat. CDC no ha de tenir cap por a defensar els seus plantejaments i no ha d'escoltar les veus que la voldrien tornar a lligar amb el discurs d'una falsa prudència.

Pel que fa a les relacions ERC-CIU, en els darrers mesos s'ha fet evident un clar refredament. Quina percepció en té vostè de tot plegat?
La desconfiança entre ambdues forces polítiques és forta, i això no és bo. Però comparteixo la idea d'en Mas que hem de veure el que ha passat com una oportunitat, i per ara, no crec que ens haguem de preocupar massa. En política el "mai" i el "sempre" no existeixen. A Convergència tenim prou feina a fer que la nostra estructura sigui una eina prou forta i sòlida com per tirar endavant el projecte de país que defensem.

Cadascú a la seva feina, doncs?
ERC també tindrà prou mal de caps en administrar la situació en què es troba i es trobarà, que no considero tan fàcil com pot semblar a primera vista. Fer visible el seu projecte nacional i no permetre que s'escoli entre dels seus compromisos és un gran repte.

Aleshores vostè no parlaria fractura en el nacionalisme català.
El nacionalisme català va molt més enllà dels partits nacionalistes i de les persones que hi militem. Per això no crec que hi sigui, aquesta fractura, més enllà d'alguns entorns polítics.
Però no hem de confondre les situacions de desencís i desencontre actuals entre ERC i CiU amb una fractura real, profunda i duradora. Ara bé, podria acabar sent-hi i això seria molt greu perquè podria conduir-nos a una situació com la de les Illes o el País Valencià.

Com es pot evitar aquesta situació?
Cal mantenir els espais comuns en entitats, associacions i actuacions compartides, i impartir consignes de seny sense confondre-les en proclames i peticions de falses docilitats i de renúncies.

Quines expectatives té vostè respecte a les relacions del nou Govern espanyol amb Catalunya?
La meva experiència sobre els anteriors governs socialistes i l'actuació del PSC, fins i tot on governa a casa nostra, no em fan ser optimista. La seva política no va ser aparentment tan agressiva cap a nosaltres com la del PP, però va resultar més perniciosa, tant des d'un punt de vista competencial com financer. Els governs socialistes van ser els dissenyadors de la nova Espanya centralista. Tot i així, és esperançadora la correlació de forces catalanes i el compromís que té el socialisme, des del Govern de la Generalitat, de donar sortida a les expectatives del nostre país. Però em fa molta por que no entrem en una etapa en què, amb quatre engrunes i un tracte més dolç i adulador, el PSOE en faci adormir.