MIQUEL ESQUIROL I CLAVERO (Barcelona, 1929) fou un dels fundadors de CiU, i fins a la seva jubilació, ha treballat com a cap de servei en el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat. També ha estat president de la Quinta de Salut l'Aliança i vicepresident de la Federació de Mutualitats de Catalunya, a més de vocal de la Junta Directiva del FC Barcelona. Miquel Esquirol s'ha implicat en moltes campanyes cíviques i ciutadanes, així com en nombroses activitats culturals.
Vostè és un dels històrics de la transició democràtica, creu que cal iniciar una segona transició?
Hem de participar en una nova transició per un fet d'importància, s'ha de reformar la Constitució, perquè els estatuts actuals, sobretot per a Catalunya i el País Basc, no responen a les necessitats d'aquests dos pobles. Per reformar l'estatut no n'hi ha prou amb una relectura de la Constitució, per anar endavant de veritat s'han de canviar punts importants de la Carta Magna. Aquest és un procés difícil, perquè hem de comptar que necessitem que tots els altres pobles de l'Estat espanyol hi estiguin d'acord, i això encara és molt difícil. Penso que estem en un procés d'anar cap a una nova transició, però encara no hi som.
A Jordi Pujol se l'ha acusat de no haver fet el pas que es podia haver fet per recuperar les llibertats de Catalunya. Com a fundador de CiU, vostè està plenament satisfet amb els 23 anys de Govern Pujol?
Se'l podrà criticar des dels altres partits polítics, però en Pujol és un home molt pragmàtic i ha fet molt per a Catalunya, i de fet, Convergència és Pujol. Tots aquests anys el país ha avançat molt, tot i que també és veritat que d'ençà de la primera transició, tots els pobles de l'estat han millorat moltíssim i l'entrada a la UE va ser molt positiva. Jo crec que el camí que ha fet en Pujol per a Catalunya ha estat molt positiu, ha estat un gran polític i un home que ha pensat molt en el nostre país.
Pujol ha proposat posar els comptadors a zero entre CiU i ERC. En dues ocasions, CiU ha rebutjat la mà l'oferta d'ERC per desfer-se del PP. Li sembla oportuna i factible aquesta entesa?
En els darrers anys, crec que amb ERC hi ha hagut una sintonia més positiva. Però els pactes amb el PP han estat nefastos per a Catalunya, i potser encara més per a la mateixa CiU. Durant aquests vuit anys de pacte amb el PP ja s'haurien d'haver creat ponts de contacte amb ERC, i potser les circumstàncies actuals no serien les que són. La idea de posar els comptadors a zero, si ERC hi està d'acord, seria una bona idea, perquè tard o d'hora, Convergència i Esquerra s'han d'entendre, són els dos grups nacionalistes de veritat que hi ha a Catalunya, i les dues forces realment catalanes, que no són sucursalistes.
Vostè és també un europeista convençut. Quines perspectives té per als propers mesos, que seran decisius per a la futura Europa?
Pel que fa a la llengua, la proposta de Zapatero potser és de bona fe, però ell no ha dit de manera clara que vulgui el reconeixement de la llengua catalana, sinó el reconeixement de les llengües oficials de part o tot un estat. No ens confonguem.
Bé, és un primer gest, que cal altre, ni del PSOE ni del PP, ha fet mai.
D'acord, però a la Constitució europea hi ha un article que diu que el tractat de la Constitució serà redactat en un exemplar únic en totes les llengües oficials, i nosaltres voldríem que una d'aquestes llengües de la UE fos el català. El que diu Zapatero és només una condició de mínims. Perquè mirin, de traduccions al català de documents de la UE ja en tenim....
Aquesta Constitució, tal com està plantejada ara, no reconeix les nacions sense estat ni atorga representació a les regions. Difícilment pot satisfer els ciutadans que no es poden trobar representats en aquesta Europa exclusiva dels estats.
Gairebé tots els tractats europeus que hi havia abans d'aquest projecte de Constitució parlaven d'estats, de pobles i d'individus. Ara, en aquest redactat el terme pobles no hi apareix. Aquest és un indicador de retrocés clar.
De fet, Catalunya va fer una convenció per al futur de la UE, on es van fer vuitanta propostes, de les quals no se n'ha recollit cap. Hi ha motius per creure en aquesta Europa?
En realitat, aquesta Constitució és només un petit pas endavant, però no és el que voldríem per a Catalunya. El nostre país va fer propostes molt importants, com la llengua o la possibilitat de participar en els fòrums europeus quan es tractin temes que afectin a les competències que té Catalunya, o tenir una circumscripció electoral pròpia, que si pogués ser dels Països Catalans millor, però com a mínim del Principat. O poder-nos adreçar directament al Tribunal de Justícia sense passar per l'Estat espanyol. De tot això, no en tenim res.
Si hi hagués un referèndum a Catalunya, es faria visible aquest malestar d'alguns sectors.
Ja hi ha un cert estat d'oposició al nostre país, sobretot d'entitats que hi estan en contra, i no sé què passaria si hi hagués un referèndum. Però un referèndum ens posa en una situació complexa, perquè si votes no, t'acusen de no ser europeista. Però Catalunya vol Europa, i crec que som la part de l'Estat espanyol més europeista amb diferència. Si ara nosaltres ens veiem obligats, perquè aquesta Constitució no satisfà els nostres interessos, a votar en contra, seria una situació compromesa. És molt dur per als catalans acceptar aquesta Constitució tal com es planteja ara, i la veritat és que les meves esperances de canvi són força negatives.
