FERRAN REQUEJO COLL (Barcelona, 1951) és catedràtic de ciència política de la UPF. Especialitzat en teories de la democràcia, federalisme i nacionalisme, va introduir en el debat polític català i espanyol el concepte de federalisme asimètric. Ara, la seva anàlisi ha anat més enllà i parla de federalisme plurinacional, una idea que teoritza en el seu darrer assaig, Federalisme plurinacional i estat de les autonomies, premiat per la Fundació Trias Fargas. Vostè ha arribat a la conclusió que el federalisme asimètric no dóna resposta a tot. En quins aspectes no el considera vàlid?
M'he adonat que el problema bàsic no és aconseguir asimetries, sinó com articular en termes federals una realitat que és plural des del punt de vista nacional. L'asimetria, doncs, és només un mitjà per assolir un fi polític: obtenir el reconeixement d'una realitat nacional i disposar del màxim autogovern possible. I proposa un nou concepte per assolir aquest objectiu polític, el federalisme plurinacional. Què aporta aquest model d'estructuració?
L'asimetria pot ser un instrument, però no cal que tot el que reguli sigui asimètric. Per exemple, la fiscalitat o la presència a les institucions internacionals es poden regular en termes força més simètrics que no pas altres qüestions, com ara l'organització de l'estat del benestar a Catalunya, el reconeixement nacional i la llengua, on justament s'hauria de reforçar més l'asimetria.Però la seva proposta exigeix canvis tant en l'Estatut com en alguns aspectes del nucli de la Constitució. I això no és gens fàcil.
Caldria canviar moltes coses: el títol preliminar de la Constitució, el títol VIII (referent a les autonomies) i alguns aspectes de títols concrets. Ara bé, només reformant l'Estatut també es poden fer avenços interessants. Les relacions amb el poder central poden canviar, fent que l'autogovern de Catalunya estigui més blindat. Però ara, amb les polítiques del Govern central, l'Estatut està sempre amenaçat i hi ha pocs mecanismes de defensa de l'autogovern. Com es blinda més, l'Estatut?
Realment, s'hauria de fer un Estatut nou, que a més, tècnicament estigués més ben fet. Això voldria dir que els nivells d'autogovern es protegissin el màxim que la Constitució permet, cosa que aquest Estatut no fa del tot. El Govern central pot entrar, a través de la legislació de base, a canviar els sostres competencials de les autonomies, malgrat el que diguin els seus estatuts. Això és el que es pot blindar d'una manera molt clara, posant límits a les lleis de bases i a les lleis orgàniques.A nivell acadèmic el federalisme plurinacional queda clar, però en el terreny polític, li sembla que pot ser assumible en un termini raonable per part de l'Estat espanyol ?
Aquesta reforma constitucional no crec que sigui assumible, almenys a curt termini, però com a acadèmic, he de dir el que crec que hauria de ser. Malgrat tot, allò que es pot fer reformant l'Estatut ja és prou important. Però tot això pot ser assumible a mig termini, fora dels períodes electorals i si el PP guanya per majoria relativa, o bé no guanya, o que guanyi el PSOE també per majoria relativa. Aleshores, es crearia un escenari on el marge de negociació seria ampli. Això, partint del supòsit que els partits catalans que parlen de reformes o de nous estatuts es posessin d'acord en la defensa de punts fonamentals per plantar cara a Madrid…
Evidentment, la clau d'aquesta possible negociació és que a Catalunya es facin les coses amb el màxim de consens i s'aposti per un projecte ambiciós, sense presses. En aquestes condicions, es negociaria amb el Govern central des d'una posició consensuada i de força.En qualsevol cas, les formacions polítiques tampoc no acaben de concretar quin model d'estat defensen, menys encara en campanya electoral. Parli'n vostè.
A Pasqual Maragall, els periodistes sovint li han atribuït la defensa del federalisme asimètric, però ell mateix ha dit que aquest concepte li és incòmode. De fet, no l'ha defensat mai, i el PSC tampoc no ha elaborat un projecte de federalisme d'una manera profunda. ICV tampoc ho ha concretat, prima més els aspectes socials, ecològics i d'aprofundiment democràtic. CDC i UDC tenen alguns documents més concrets, però tampoc no donen un conjunt ben articulat referent al seu model d'estat. ERC, en canvi, sempre ha tingut una postura sobiranista conceptualment molt clara, sigui realista o no. Els ciutadans estarien interessats a conèixer la posició dels partits en aquest àmbit si han d'anar a votar…
És clar, però els partits que no parlen gaire d'aquest aspecte es mouen en l'ambigüetat, que els permet tenir més possibilitats de negociar o de defensar models concrets en funció de la cojuntura i dels possibles pactes de govern. Per tant, no és per casualitat, aquesta ambigüetat, aguditzada en període electoral.