JULEN MADARIAGA (Bilbao, 1932), és advocat. Va ser un dels vuit cofundadors d'ETA, i forma part d'una generació que amb els anys ha acabat condemnant l'organització que va crear. Un cop fora d'ETA, va fer una aposta per la via política a través d'HB, que l'ha acabat situant a Aralar, el corrent escindit de Batasuna que lidera l'advocat navarrès Patxi Zabaleta. A les darreres eleccions municipals de maig de 2003 va encapçalar les llistes d'Aralar per Biscaïa. Madariaga no descarta la reunificació d'Aralar i Batasuna, si aquesta fa autocrítica i canvia de rumb per tal de complir el seu rol polític a l'esquerra.

Vostè és un dels fundadors d'ETA, i un dels activistes que va apartar-se de la lluita armada per incorporar-se a la via política. En quin moment entra en crisi amb els plantejaments de l'organització?
ETA neix amb un objectiu molt clar, la recuperació de la independència nacional total, sense estatuts ni solucions a mitges tintes. A partir d'aquesta idea, i després de passar uns anys per una fase inicial cultural i després política, anem a la lluita armada. En aquell moment, ens vam comprometre que sempre hi hagués un cap polític que dirigís, i un braç armat que estigués supeditat a aquest cap polític, mai a l'inrevés. Jo me'n vaig encarregar personalment, però a la dècada dels vuitanta, aquest esperit amb el qual vam crear ETA comença a desviar-se. Jo ho denuncio, però no aconsegueixo gaire suport i començo a entrar en crisi amb la nova estratègia.

Justament, en aquest període en què la cúpula militar pren en control, ETA rep forts cops policíacs. Com repercuteix això en l'organització interna i en els defensors d'aquest canvi estratègic?
Els cops policíacs combinats de l'imperi francès per una banda i de l'espanyol per una altra, van anar desmantellant el més veterà de la cúpula militar d'ETA. Això va provocar que ens quedéssim sense quadres, i automàticament s'agafessin els següents, sense capacitat ni experiència. Es nomenava a dit al primer que tenies davant. Resultat: l'enemic seguia detenint més gent de les cúpules successives, fins que la cúpula va tenir un valor molt baix. De resultes de tot això, ens vam trobar un braç militar que no només manava i actuava dins la seva pròpia esfera militar, sinó que controlava tot l'àmbit social i econòmic, de manera que el cap polític quedà per sota del braç armat. El 1988 em detenen per darrer cop i em porten a París, i el 1989, deixo definitivament ETA a causa d'aquesta situació.

Vostè va encapçalar les llistes d'Aralar per Biscaïa a les passades eleccions municipals. Continua pensant que Aralar pot arribar a suplantar Batasuna?
Si, ho segueixo pensant. El PNB representa el nacionalisme de centre o centre dreta, però en el seu moment, no hi havia una ala abertzale també independentista, per això va néixer Herri Batasuna, amb tots els noms que ha tingut després. Però amb els anys, hem vist que aquesta esquerra abertzale no ha complert amb la seva missió, no ho ha fet decentment des del punt de vista polític. A nivell intern, tampoc no ha respectat la democràcia, ha nomenat a dit i ha fet una sèrie de tripijocs increïbles. Aralar sorgeix justament perquè hi ha hagut errades i cal cobrir el forat que ha deixat Batasuna.

La proposta de diàleg que va presentar al novembre Batasuna, es pot interpretar com un intent de corregir aquests errors?
Batasuna fa molt temps que menteix, i per això, quan van anunciar que farien un pla molt important, la immensa majoria de la societat basca hem adoptat la postura d'esperar a veure si la proposta és honesta i autèntica, i no una mentida més. Però en qualsevol cas, el missatge d'Aralar a Batasuna és molt clar: ha d'entonar el mea culpa, fer autocrítica i tornar al bon camí. Si ho fa, Aralar no té res més a fer, i jo me n'alegraria molt, de debò.

Aralar descarta una possible reunificació, si observa aquest gir en Batasuna?
No, probablement tornaríem a caminar junts, amb el nom que fos, m'és igual. Però haurien de reconèixer l'honestedat de les nostres intencions en aquests darrers anys. Però lamentablement no veig fàcil que rectifiquin, han tingut moltes oportunitats per fer-ho i les han desaprofitat.

Les relacions entre Batasuna i Aralar, de tota manera, no són precisament bones.
Perquè Batasuna es confon d'enemics, l'enemic és a Madrid. Nosaltres, en tot cas, potser som adversaris polítics en aquests moments, però estem condemnats a unir-nos per al bé d'Euskadi.

El darrer Euskobaròmetre donava com a conclusió que Euskadi continua dividida entre nacionalistes i no nacionalistes. Hi està d'acord?
Penso que és veritat, però no m'estranya, perquè en tots els processos d'eliminació nacional, abans hi ha l'ocupació d'aquest país, i aquestes invasions o annexions són impossibles sense una cooperació mínima dels indígenes d'aquest país amb la potència ocupant. I a Euskadi també hi ha un percentatge important de gent que, per raons de tradició o per interessos econòmics, s'uneix a l'invasor.

Aquesta partició teòrica no inquieta, per seguir cap a la independència?
A mi no, però hem de tenir molta paciència històrica per intentar que aquesta gent arribi un moment que si es planteja un referèndum d'independència, s'hi pronunciïn a favor, perquè ja hauran arrelat aquí i triaran Euskadi com el seu país.

Amb un PSE més basquista que forcés la negociació, podria començar a establir-se un procés de pau semblant al d'Irlanda del Nord?
Perquè s'iniciï una negociació de pau hi ha d'haver un mínim de temps, mesos o setmanes, que jo anomenaria període de distensió. A partir d'aquí, els dos bàndols han de complir uns requisits per començar a parlar-ne. Espanyols i francesos han de preparar l'apropament dels presos polítics, tan fàcil com respectar la seva pròpia legislació, que diu que el pres ha de complir la pena a prop de la família. I per part d'ETA, ha de proclamar una treva definitiva. Aquest escenari ajudaria enormement a l'hora d'iniciar un procés de pau. És per això que ETA va cometre un error gravíssim quan el 1999 va trencar unilateralment la treva indefinida que havia anunciat.

En la carta dels sis dirigents històrics d'ETA empresonats es diu que l'organització està molt debilitada per les accions policíaques. I en cada detenció, el govern espanyol anuncia un cop mortal a ETA. La debilitat del grup és només organitzativa?
Les detencions són secundàries perquè, si bé és cert que ETA està debilitada, ho està fonamentalment perquè un sector molt important del poble basc que fins aleshores li ha donat suport i l'ha aplaudit, ara li ha donat porta i l'ha engegat a la merda. Només l'1% de la població d'Euskadi dóna suport a la lluita militar d'ETA incondicionalment. La societat basca els ha girat l'esquena, i aquesta és l'autèntica debilitat.

Amb suport popular, ETA podria regenerar-se?
Si, sense cap problema.

Si s'arriba a un acord de pau però el conflicte polític es tanca en fals, pot sorgir fàcilment una altra organització amb els mateixos plantejaments d'ETA?
Per descomptat! L'única diferència seria que si el conflicte es tanca en fals hi haurà molts més anys de sofriment, però sorgirà una altra ETA, amb el nom que sigui, fins que es resolgui totalment el problema.

És optimista pel que fa a la resolució del conflicte?
Potser sóc massa càndid, però ho sóc, perquè penso que la majoria dels bascos no voldran seguir sota el jou de Madrid i de París gaire temps més. Que es doni la paraula al poble, perquè estem d'acord a cedir voluntàriament sobirania, com la resta dels europeus.