DAMIÀ PONS I PONS (Campanet, 1950) ha estat conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears pel PSM-EN amb el govern del Pacte de Progrés, a més de president de la Comissió de Cultura i conseller de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. És considerat com un dels màxims ideòlegs del PSM. En la seva vessant intel·lectual, és poeta i doctor en filologia catalana, i imparteix docència a la UIB. En aquesta entrevista analitza les relacions Catalunya-Balears i la difícil situació del nacionalisme a les Illes.
Creu que el nacionalisme polític a les Illes s'està afeblint?
Molt, sobretot en base a un canvi poblacional d'una extraordinària dimensió que s'està produint. Arriben milers de nous ciutadans que lògicament són portadors d'una llengua que no és el català, i tenen un absolut desarrelament. En aquest context, el nacionalisme polític dins d'aquesta societat cada vegada més complexa té més dificultats per ser entès i per arribar a la població, i per tant, per aconseguir adhesió de la societat.
Un electorat que capta el PP, al qual només es pot derrotar amb un front de forces progressistes. Però si aquestes forces competeixen obertament entre elles, és complicat...
Perquè el pacte de progrés torni arribar al poder, és necessari que cadascuna de les peces que el formen s'enforteixi i no consideri prioritari competir amb les altres socis del pacte, sinó competir amb la bossa d'electorat majoritari, que és del PP. Molts dels seus votants en realitat tenen uns interessos socials, econòmics, culturals i nacionals que no defensa el PP.
Tenen un altre obstacle. Unió Mallorquina pot canviar de bàndol en qualsevol moment, i els seus vots podrien ser necessaris.
És clar, però a partir de l'enfortiment de les diferents peces del pacte de progrés, aquesta vegada hem d'intentar un acord que no depengui d'UM, perquè s'ha demostrat que quan governa amb el PP sol ser molt dòcil, però amb el pacte de progrés posa permanentment dificultats per executar els programes que havien estat prèviament pactats. UM s'hauria de decidir si vol apostar per polítiques progressistes i de recuperació nacional o si li va bé fer "la puta i la ramoneta" una temporada en cadascun dels dos bàndols.
El PSM té clara la seva aposta, però no aconsegueix una implantació tan potent com seria desitjable. És un problema d'estratègia o de l'entorn en què ha de treballar?
El PSM és un partit nacionalista d'esquerres i ecologista que té un problema, i és que treballa per construir un projecte nacionalista dins d'una societat molt desnacionalitzada, molt sotmesa als missatges d'impacte permanent d'uns mitjans de comunicació estatals, clarament favorables a una adhesió a la nació espanyola. El PSM ha de treballar molt, amb instruments gairebé de clandestinitat per aconseguir fer arribar el missatge a la població.
Tot i així, a les darreres eleccions autonòmiques varen aconseguir un 9% dels vots.
És un resultat miraculós. A Mallorca, històricament el sucursalisme polític era total, mai hi havia hagut cap força política nacional sobiranista que tingués percentatges d'aquestes característiques, com UM o el PSM. Això és molt important.
En canvi, ERC a les Illes, també nacionalista i d'esquerres, no funciona gens. Al PSM li preocupa la presència d'ERC pel que fa a competència per un mateix electorat?
ERC té un impacte sobre una minoria fonamentalment d'estudiants universitaris, que en la seva època d'adolescents veuen en ERC un missatge atractiu. Però sol ser una època efímera, perquè després molts d'ells perden l'interès per la política o es passen a Unió Mallorquina. Sembla que han après a tenir mania al PSM i en canvi UM els sembla bé. En qualsevol cas, ERC té una incidència social i política ínfima a les Illes, 1600 vots a les darreres eleccions municipals.
Vostè ja té experiència amb un govern plural. Quin balanç fa de l'actuació del govern tripartit català?
Malauradament, he de confessar que jo esperava que la forta presència d'ERC permetria que Catalunya donés un pas endavant cap a la recuperació de més autogovern, que la nacionalització lingüística i cultural s'incrementés, i que tot això fos positiu per a Catalunya i que també repercutís en les Illes Balears. Però francament, m'ha sorprès la capacitat d'error que està demostrant tenir el tripartit.
Errors de gestió, de plantejament?
Per una banda, es detecta una manca de lleialtat total del PSC respecte a ERC, i per l'altra, no entenc els silencis d'ERC respecte a moltes qüestions, com per exemple sobre Voltor i l'Institut Ramon Llull. Vaig participar en un pacte de progrés d'unes característiques relativament semblants, i puc assegurar que el nostre pacte va ser un oasi, i un acord molt més coherent que no pas el que està resultant el tripartit català.
Malgrat tots els entrebancs i proves que ha passat durant els seus pocs mesos de vida, el tripartit segueix endavant.
Jo desitjo amb totes les meves forces que sigui un èxit, però em sorprenen les ingenuïtats i improvisacions de què el catalanisme polític governant ha estat capaç de posar en evidència a Catalunya. Jo pensava que hi havia una capacitat i una experiència de govern, que de cap manera podia fer possible moltes de les coses que han succeït.
A vostè li ha dolgut especialment l'afer Ramon Llull. Aquest episodi deixa molt tocades les relacions Catalunya-Balears?
El senyor Matas aspira a què les Illes siguin la colònia de vacances més còmoda possible de l'elit madrilenya, i això implica l'acceptació de la castellanització cultural i lingüística. Per tant ells de Catalunya no en volen sentir parlar. Com li pot interessar al PP projectar internacionalment la llengua cultura catalanes, si a nivell interior del seu propi país intenten evitar al màxim que circuli?
Aleshores qui ha comès els errors?
Jo entendria que el trencament s'hagués produït perquè conceptualment, a nivell d'objectius, Catalunya tingués unes aspiracions que les Balears de cap de les maneres s'hi poguessin apuntar. Però el que no era previsible és que la posada en evidència del desinterès del PP per l'Institut seria en base a errors de procediment en les relacions entre Catalunya i Balears.
Com es poden restablir les relacions?
Catalunya ha d'aprendre que les relacions amb les Illes s'han d'establir sobre la base de la igualtat, el consens i la reciprocitat. Si no s'estableixen aquests tres principis, no hi ha possibilitat sociològica que aquestes relacions siguin percebudes positivament, i que la població hi estigui majoritàriament a favor.
Aleshores la Generalitat de Catalunya ha trencat aquest consens vital.
El Ramon Llull funcionava amb aquests tres principis, però la poca habilitat de la consellera Mieras i del president Maragall fan que no s'assumeixin aquests principis. L'Institut s'ha escapçat d'una manera frívola, innecessària i gratuïta. És molt trist.
