RAMON FOLCH (Barcelona, 1946) és doctor en biologia i socioecòleg. El seu camp d'actuació és la recerca i la gestió territorial i urbanística des d'una aproximació sostenibilista. Des de 1994 dirigeix el seu propi estudi professional, ERF, Gestió i Comunicació Ambiental S.L, i des de 2004 és president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya. És també secretari general del Consell Assessor Internacional del Fòrum Llatinoamericà de Ciències Ambientals (Argentina) i professor de la seva Càtedra UNESCO/FLACAM per al Desenvolupament Sostenible, membre del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre numerari d'Ecologia Vegetal de l'Institut d'Estudis Catalans.

Vostè defensa la línia de molt alta tensió (MAT) per connectar Catalunya amb França. La proposta ha generat força oposició social. Per què cal aquesta línia?
El sistema de línies d'alta tensió a Catalunya, sobretot pel que fa a interconnexions amb Europa és feble, i per tant em sembla del tot raonable que l'haguem de millorar, de la mateixa manera que es faria amb una xarxa d'autopistes per exemple. Jo, i pràcticament tots els tècnics que conec, hi estem d'acord, perquè és una necessitat.

I com a expert, té alguna opinió sobre quin seria el millor traçat per a la MAT?
No em puc pronunciar sobre quin ha de ser el traçat, perquè ningú no m'ha demanat pas que estudiï la qüestió, i parlaria sense coneixement de causa. Només em sento moralment autoritzat a dir que, sota el meu criteri professional, estic a favor d'una interconnexió amb Europa de més qualitat que l'actual.

A què atribueix la forta oposició social i també d'alguns alcaldes de la zona afectada que ha generat la MAT?
La nostra societat viu instal·lada en l'oposició com a norma general de comportament social, sense tenir prou coneixement sobre allò que s'està rebutjant. Avui és impossible posar una presó, una línia elèctrica, un hospital o qualsevol altra cosa sense que hi hagi oposició. I en segon lloc, es deu al temor tòpic a les línies d'alta tensió, presentades com si fossin una infraestructura extraordinària, quan en realitat a Catalunya hi ha centenars de quilòmetres de línia elèctrica.

La població desconeix els detalls del projecte, però el Govern potser no ha fet correctament la feina comunicativa d'aquest projecte.
És evident que, sovint, la informació que es dóna des del Govern, aquest i tots, és insuficient o es transmet de forma inadequada. En el cas de la MAT, el Govern no ha socialitzat prou les seves reflexions i les consultes que ha fet a experts, i la societat tampoc no s'hi ha interessat.

En l'oposició social a la MAT i en d'altres com les presons, per exemple, hi ha alguna arrel política?
Aquests fenomen d'oposar-se a tot es produeix des de fa anys, respon a la filosofia de "posa el que vulguis, però no m'ho posis a dintre de casa". Com més avançada és la societat, més exigent es torna, demana moltes coses però no accepta assumir la repercussió dels costos socials d'allò que exigeix. I suposo que també hi ha un component de crítica a les actuacions del Govern tripartit.

Quin és l'origen, d'aquest oposar-se a tot?
Inicialment sorgeix de la mateixa societat. I en el cas concret de la MAT, s'hi afegeix un biaix cada vegada més contestatari del sector ecologista. La suma de tot plegat fa que les persones que intentem analitzar tècnicament el problema de la demanda energètica estiguem cansats d'aquesta actitud, perquè impossible fer mitja passa endavant sense que surti una plataforma en contra de qualsevol cosa.

Vol dir que les plataformes ciutadanes opinen sense coneixement de causa?
Doncs la majoria de vegades sí. La major part de la gent que es manifesta i surt al carrer, no sap per què hi està en contra, segurament ni tan sols coneix el projecte, es deixa endur per aquesta actitud sempre opositora. Si sortim al carrer i els preguntem per què estan en contra de tal cosa, la majoria no tindrien una resposta.

Potser aquests col·lectius no han tingut l'oportunitat de ser informats, i se senten decebuts.
Sí, és clar que se senten decebuts, perquè en un moment d'hipersensibilitat social es dóna una escassa habilitat negociadora del poder

Té la sensació que els partits polítics desvien el debat sobre l'abastament elèctric al terreny partidista?
Això és justament el que m'entristeix més. Porto 40 anys de la meva vida treballant i mentre jo faig una aproximació professional i seriosa al tema, tinc la impressió que uns per frivolitat -la societat civil- i els altres per partidisme -els polítics-, entre tots plegats acabarem descarrilant.

En quin sentit?
Doncs perquè aparentment, seure en una taula i analitzar amb profunditat tècnica i solvència la problemàtica energètica, sembla que sigui l'única cosa que no interessa a ningú. Em sento com un metge que veu com la gent es posa a discutir sobre malalties sense saber res de medicina, o que s'adopten polítiques sanitàries sense saber res de sanitat. I on anirem a parar? Això abans només passava amb les alineacions dels equips de futbol...

Si no hi ha un debat seriós sobre l'abastament energètic del país, quins riscos podem córrer en un futur?
Ser una societat tan frívola implica que, donat que els polítics són un reflex de la societat, la política acaba sent frívola i superficial. El mateix fet que se centri el debat energètic en la MAT ja és una frivolitat, perquè aquest és un aspecte menor, ínfim , comparat amb el problema global, que és d'on traurem l'energia i quina estratègia energètica farem servir en els propers anys.

Tenim doncs, un problema de model social?
És que la nostra societat, tota la societat occidental, i la seva classe política, no remet a cap model social, aquest és el problema. Els polítics s'han convertit en administradors de la realitat, no en dissenyadors d'un model envers el qual caminar. Tenim un greu problema de governabilitat, cada vegada tenim un vaixell més gran, però no sabem cap a quin port ha de navegar. La gent s'adreça als polítics com si fossin reis mags, demanant-los coses concretes, però sense cap model social com a referent. En aquest context, és molt difícil que el canvi socioambiental funcioni, perquè no hi ha prou complicitat social.

El Govern català ha posat a consulta el nou Pla Energètic per als propers anys. Potser és un pas endavant. Vostè en aquesta ocasió ha fet un informe tècnic per al Govern. Què li ha semblat, el pla?
El Pla de l'Energia que ara hi ha sobre la taula és força més progressista del que hi havia fins ara, però encara en la mateixa concepció del passat, és a dir, molt més preocupat pel posar en el mercat l'energia que la dinàmica social demana que per començar a fer veure a la societat que no estem en condicions de poder continuar demandant aquesta gran quantitat d'energia.

Cal fer més pedagogia, doncs?
No es tracta de dir a la gent que "us assegurem que tindreu tota l'energia que vulgueu", sinó dir que "perquè funcioni el país, ens podem permetre només aquesta quantitat d'energia". I a partir d'aquí, ja ordenarem el nostre cicle productiu.

L'energia nuclear també és socialment polèmica. Quina és la postura del Govern en aquest sentit?
El Pla manté l'estatu quo actual, és a dir, que no farà cap nova central nuclear, però deixarà que les actuals esgotin la seva vida útil. Això generarà una nova onada d'oposició per totes dues bandes, els qui no volen la nuclear, i els que en són partidaris. La solució passa perquè qualsevol de les opcions sigui pactada socialment. Però el que no podem fer és demanar que es tanquin les nuclears que actualment donen la major part de l'energia elèctrica de Catalunya, i acte seguit, anar a comprar un aparell d'aire condicionat.