ROGER BUJONS i TOMÀS (Barcelona, 1980), és llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra, i estudiant d'Història a la Universitat de Barcelona. Actualment és el portaveu de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC).
La Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans és hereva del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI), que arribà ser molt potent a la Universitat de Barcelona. Han canviat els objectius i les estratègies de treball?
La CEPC suposà, i ens suposa, un salt qualitatiu i quantitatiu respecte a que apostava la militància del BEI. Els "canvis" no són més que la evolució feta per la pròpia militància de la CEPC, per tant no venen del no res i són prou relatius. En tot cas, la CEPC tenim molt clar que recollim l'herència de les organitzacions que ens precedien. A dia d'avui, partim de la premissa de treballar per un ensenyament públic, popular, català i de qualitat, basant-nos en l'assemblearisme i sota la definició ideològica de lluitar per la Independència i la Revolució Social.
Quina és la força i representativitat acadèmica de la CEPC?
Dins del context de desmobilització a les aules i el baix nombre de participació estudiantil en les eleccions a òrgans de govern, la CEPC disposa de nuclis més o menys nombrosos arreu dels Països Catalans. A un bon nombre d'universitats som la primera o la segona força estudiantil als claustres (per exemple a la UPF, UB, UVEG, URV, UIB) i com a contrapunt en d'altres no hi hem pogut pas entrar (UJI, UA). A secundària som a diversos Consells Escolars. Dit això, creiem ser una força que no es pot menystenir.
A Catalunya, el departament d'Universitats ha fet una política força activa en els darrers mesos. Quines accions en destaca i quines troba a faltar?
Cal dir que hem notat un canvi important en quant a les formes. A dia d'avui, el DURSI és un espai més receptiu que no pas que en l'era d'en Mas Cullell. I té un cert interès en obrir-se a altres sensibilitats, a tenor de les reformes que es busquen al CIC o bé l'increment de finançament respecte anys anteriors (previst al pacte per la LUC entre CiU i ERC, tot sigui dit). Amb tot, no es preveuen canvis estructurals com els que nosaltres demanem, només cal veure l'impuls que el DURSI fa respecte el Procés de Bolonya al qual ens hi oposem des de fa més d'un any. A banda d'això, molt lligat a la manca de finançament públic, cal treballar des del DURSI per impulsar un marc propi, per exemple potenciant l'Institut Joan Lluís Vives i donant pes a la totalitat de la comunitat universitària en la configuració de polítiques educatives.
S'han vist canvis per part del PSOE en l'àmbit universitari en aquelles competències en què hi intervé el govern espanyol?
Doncs no, seguim a l'espera de la reforma de la LOU. Ens consta, com imaginàvem, que com a molt es reformarà l'Habilitació Nacional per a l'acreditació de professorat. A tall d'exemple doncs, la LOU seguirà vigent: mancarà finançament, seguirà havent-hi uns Consells Socials cada cop més envalentits, seguirà penjant d'un fil si ens atenem a la LOU el paper de l'alumnat, del PAS i del professorat no doctor en la gestió de les universitats, i seguirà vigent el Distrito Único.
La llengua catalana a la universitat és una altra gran batalla. Els estudis sobre l'ús social del català són alarmants, quina és la situació en l'àmbit universitari, tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes?
Al País Valencià hi ha menys docència en català que no pas la sol·licitada, a l'hora que es fa el possible per tancar línies en valencià als instituts, i igual que a les Illes, topem amb uns governs autonòmics que estan abanderant la guerra lingüística. Les actuacions de Camps i Matas, evidentment, repercuteixen a les aules. A la Catalunya Nord o a la Franja de Ponent la situació és molt més preocupant, amb uns índexs d'ús a les aules gairebé nul. Respecte a Catalunya, doncs ens manquen garanties, com a la resta dels Països Catalans, per assegurar el català com a llengua vehicular de l'ensenyament. Davant del Distrito Único, la presència d'Erasmus i el futur "distrito único a la europea" que esperem amb el Procés de Bolonya, cal que les universitats, i les administracions, facin un pas en ferm per blindar la llengua catalana. Desgraciadament, observem com aquesta és vista com un cost per les universitats, ja que consideren que el català frena l'arribada d'estudiants potencials i amb fort poder adquisitiu.
La CEPC té un posicionament respecte a la Constitució europea?
Si bé tractem aquest tema de forma tangencial, la CEPC es declara en contra de la Constitució Europea, i per això participa en la mesura del possible en la Campanya Contra la Constitució Europea que es duu a terme als Països Catalans. El nostre rebuig no pot centrar-se només en clau nacional, ja que també se'ns imposa l'Europa Fortalesa, sense participació ciutadana i que suposarà la liquidació del ja migrat i insuficient model d'Estat de Benestar vigent. No pot ser que enlloc es parli de serveis públics pel seu nom o que s'hi inclogui la doctrina de guerra preventiva. En resum, està feta en el marc de la reordenació capitalista en plena etapa de globalització neoliberal, afegint-hi la ingerència dels estats espanyols i francès.
Som encara lluny d'equiparar les nostres polítiques universitàries amb les d'altres països europeus?
Ens encaminem a una reforma universitària a escala europea que parteix d'uns mals fonaments com són el creure que les polítiques universitàries d'uns i altres són similars. Les dades canten: som lluny i anem enrere en aquesta falsa igualació -despesa pública, beques de mobilitat, coneixement de llengües estrangeres, infrastructures, pressupost per a recerca-, si bé al Principat la LUC preveu mesures correctores que seran, com ja s'apunta avui, insuficients.
