LÍDIA SANTOS (Barcelona, 1950), és doctora en Dret. Professora de Dret Internacional privat a la UAB, ha publicat nombrosos estudis sobre Dret i diversos llibres i articles, entre els quals, Política de inmigración en España (1991) i Elementos jurídicos de la integración de extranjeros (1993). Lídia Santos està vinculada a diverses associacions del món del dret i les ONG's en aquest camp. Milita al PSC des de 1986, i n'és secretària d'immigració i cooperació de la Comissió Executiva, membre del Comitè Federal i secretària adjunta de Justícia de la Comissió Executiva. És diputada ponent de la Comissió de l'Estatut.
Qui se n'està beneficiant, de l'anomenada crisi política del 3%?
Espero que els que en surtin més beneficiats siguin els ciutadans, no tant per la polèmica, sinó per les actuacions en favor de la transparència que està duent a terme el Govern i també pel treball de la Comissió d'Investigació que s'ha creat al Parlament.
Algú més?
És evident que hi ha partits, especialment el PP i CiU, que intenten treure rèdits electorals de la polèmica, però crec que no ho aconseguiran. Difícilment podem trobar algú a Catalunya que veiés amb bons ulls la decisió de CiU de portar el president de la Generalitat als tribunals per una frase dita al Parlament, tot i que CiU ja hagi retirat la querella. I tampoc crec que hi hagi massa gent que cregui que Piqué i el PP són els abanderats de la transparència o l'alternativa al Govern de la Generalitat.
Quins efectes té o pot tenir aquest clima polític sobre el procés d'elaboració de l'Estatut?
De moment, i això és mèrit de tots els partits, la polèmica política no està tenint cap repercussió dins la Ponència que redacta l'Estatut. Tots els partits hem refermat el compromís de continuar treballant, i fins i tot el ritme s'ha accelerat durant les dues últimes setmanes. Des del Grup Socialista, farem tot el que estigui a les nostres mans perquè això continuï així.
D'acord, però per exemple, CiU va amenaçar de trencar el clima de consens necessari per elaborar l'Estatut. No es creu vostè l'advertiment?
Encara que Mas ho negui, crec que tots els diputats que érem al Ple extraordinari del Carmel vam entendre que amenaçava el president de bloquejar l'Estatut. Per sort, l'endemà va rectificar. Però és cert que des de fa mesos, Mas amenaça de boicotejar la reforma si el redactat de l'Estatut no els satisfà al cent per cent. També crec, però, que ja no hi ha dubtes que els partits que donem suport al Govern apostem per un salt ambiciós, tant en termes d'autogovern com en de finançament autonòmic. Vist com està quedant el text de l'Estatut, si algun partit opta per abandonar la ponència i trencar les cartes, el seu electorat li ho farà pagar car.
Si finalment CiU volgués frenar l'Estatut per les causes que siguin, en quina situació política quedaria Catalunya, i com es resoldria aquesta?
Si CiU decideix bloquejar l'Estatut tindrà molts problemes per explicar-ho a la ciutadania. No hi ha arguments que puguin justificar que un partit que es diu nacionalista sigui el principal obstacle per a tirar endavant un Estatut ambiciós i treballat conjuntament entre tots els partits. CiU sap que els seus vots són imprescindibles per a que aquest Estatut es pugui aprovar, i això li atorga una responsabilitat molt important.
El finançament és un dels esculls potser més complexos a l'hora d'arribar a acords entre les forces polítiques catalanes. Quin model de finançament proposa el PSC?
El nostre model és el que està recollit al pacte del Tinell. Un model on els impostos es recaptaran a Catalunya i hi haurà menys diferència entre els impostos que paguen els catalans i els diners i les inversions que Catalunya rep a canvi. Volem un sistema de finançament que, es digui com es digui, tingui un resultats molt similar al sistema basc i que ens doni els recursos suficients per fer les polítiques que necessitem fer a Catalunya.
Vol dir que això ho entendran, a Madrid?
És evident que aquesta equiparació no es pot fer d'un dia per l'altre i que caldrà un temps d'adaptació, ja que Espanya en els propers anys també es veurà afectada per la reducció dels fons que provenen de la Unió Europea. Aquest serà un dels punts bàsics a negociar amb el Govern de l'Estat. Però ho hauran d'entendre, perquè nosaltres no volem deixar de contribuir a la solidaritat entre els diferents territoris d'Espanya, només volem que la nostra contribució sigui més justa i més proporcionada, que no sigui un llast per a l'economia catalana i per a les finances del Govern català com fins ara, perquè al final els que en surten perjudicats són els ciutadans, que reben menys serveis del seu Govern.
Amb tot, hi ha sectors que opinen que abans que un nou Estatut, caldria tenir un nou model de finançament i esgotar l'actual Estatut. Què en pensa, vostè?
Tots els partits ens hem compromès a tenir un nou Estatut el més aviat possible i crec que aquest és el camí. Seria absurd no aprofitar l'oportunitat històrica que tenim en aquests moments, perquè potser no es tornarà a repetir. No passa massa sovint que tots els partits catalans d'acord a crear un nou Estatut i que el president espanyol estigui disposat a aprovar-lo "a la primera". Aquestes ocasions s'han d'aprofitar.
Doncs el president Maragall alertava fa uns dies que percep un cert retrocés en les postures del Govern espanyol i el PSOE respecte de les aspiracions de Catalunya.
El president Maragall feia referència a unes declaracions de Manuel Chaves. El Govern, i especialment el president, no ha retrocedit ni un mil·límetre en el seu compromís per a la reforma del model territorial i per a l'aprovació del nou Estatut. Zapatero encara ho va repetir fa pocs dies i va mostrar-se convençut que l'Estatut català s'aprovarà "a la primera", igual que aquesta mateixa setmana ha reiterat que pensa encapçalar personalment la defensa del plurilingüisme de l'Estat.
Si per alguna circumstància des de Madrid es frenés l'Estatut, el PSC es trobaria en una situació complexa. Com reaccionaria aleshores el seu partit?
Una de les nostres principals preocupacions és treballar per a que això no passi. El PSC, d'una manera discreta, fa constant pedagogia de les demandes de Catalunya als altres pobles de l'Estat. Tenim contactes permanents amb membres del Govern i dirigents polítics i socials d'altres comunitats autònomes, perquè entenguin l'objectiu de les nostres propostes, i crec que ens n'estem sortint prou bé.
Els tres socis del tripartit han tancat files en el cas del Carmel i la crisi del 3%. Quin balanç fa vostè de la marxa del tripartit?
Quan un govern, o qualsevol altre col·lectiu, se sent injustament atacat és normal que el sentiment de solidaritat interna augmenti. De totes maneres, hem de tenir clar que el Govern de Catalunya és un Govern plural, format per consellers que procedeixen de tres partits diferents, amb programes polítics diferents i amb tradicions i ideologies diferents. No podem confondre la cohesió del Govern -que hi és i s'ha demostrat repetidament- amb la inexistència de diferències. El PSC, ERC i IC-V mai seran una mateixa cosa. Aquesta és la riquesa dels Governs de coalició.
Arran de la crisi, CiU va insinuar a ERC una oferta per canviar el Govern, i després, va insinuar un acord que inclogués també els socialistes. Quin cas fa el PSC a aquestes "ofertes"?
Són una clara mostra que encara no han paït que estan a l'oposició. CiU és un partit molt important, però és un partit més i ara li toca estar a l'oposició i treballar per a Catalunya des de l'oposició. Sembla que encara visquin amb aquell sentiment que va descriure tan bé Marta Ferrussola quan va dir "ens han robat la Generalitat". Els dirigents de CiU són els únics catalans que no han assumit que hi ha un Govern nou, catalanista i d'esquerres presidit per Pasqual Maragall, que governa i que té corda per molts anys. Segurament aquesta és l'explicació de totes les amenaces, indignacions i rebequeries que estem sentit els últims dies. Estan desorientats i no troben el seu nord.
