JOSEP ANTONI DURAN-LLEIDA (Alcampell, 1952), advocat de formació, comença la seva activitat política com a tinent d'Alcalde de l'ajuntament de Lleida. Fou diputat al Congrés espanyol per CiU a les legislatures del 82, 86 i 89, un escó que tornarà a ocupar el 2004, fent de portaveu i president del Grup de CiU. A Catalunya, va ocupar la conselleria de Governació i Relacions Institucionals des de 1999 fins el 2001, i ha estat diputat al Parlament des de 1999 fins a 2004. El líder d'UDC és també secretari general de Convergència i Unió.

Com es mou CiU en el paper d'oposició al govern tripartit?
CiU ha estat 23 anys governant, i sempre costa adaptar-te a l'oposició, perquè el desgast que produeix és més gran. Tot i que aquest Govern és un desgavell, potser ens ha costat trobar el fil per fer-li una autèntica oposició i ser més contundents. Encara n'hem d'aprendre una mica, a fer d'oposició. En qualsevol cas, és més que evident que, pel que fa a la defensa dels interessos de Catalunya, ara hi ha més soroll que abans, però menys capacitat.

El Govern ha endegat el procés per a un nou Estatut i un nou finançament. Reclama més capacitat de la que va deixar el Govern de CiU.
És pur tacticisme. La reforma de l'Estatut va començar per interès personal de Maragall com a via per intentar cobrir una manca de credibilitat en el terreny catalanista després d'haver perdut les eleccions davant Pujol en l'anterior legislatura. Amb el convenciment que el PP tornaria a guanyar a Espanya, va fer aquell acord per a l'autogovern amb ERC i ICV. Però qui mana és el PSOE, i Maragall cada vegada n'és més consicient que la cosa no és com havia previst, i si no ho és prou, per això té el seu primer secretari, ministre d'Indústria, que li recorda que el Govern espanyol no està disposat a acceptar els seus plantejaments.

Maragall vol un nou Estatut només per desgastar CiU?
Aquesta era la seva intenció. Ara no pot i per això el PSC busca desesperadament el millor argument per culpabilitzar CiU d'un possible fracàs, en comptes d'invertir energies per aconseguir un acord satisfactori. Els socialistes han de buscar responsables perquè finalment no hi hagi Estatut a Catalunya.

Així, vostè creu que al PSC no li interessa que s'aprovi a Catalunya un Estatut?
No li interessa al PSOE, i en conseqüència, el PSC no es pot permetre el luxe que aquí s'aprovi un bon Estatut, una eina realment bona per als propers 20-30 anys, que no es limiti a introduir un capítol de drets i deures i quatre maquillatges més, inclòs el de la nació.

A què està disposada CiU a renunciar pel consens en l'Estatut i el finançament?
Li diré a què no estem disposats a renunciar: volem un finançament dins de l'Estatut, bilateralitat, competències exclusives i excloents -les que toquin- i que, tot i que s'ha de canviar la llei electoral, que l'Estatut tingui una disposició addicional transitòria que digui com acudirem a les primeres eleccions al Parlament, doncs no volem que s'alteri substancialment la capacitat de representació de territoris lleidatans, gironins, tarragonins i de l'Ebre. Si aquests quatre requisits no es donen, no paga la pena per a CiU fer un nou Estatut per a Catalunya.

Aquests quatre punts no han quedat resolts a Miravet 2. CiU hi posa tota la voluntat, per aprovar l'Estatut?
CiU vol votar un Estatut, però exigeix un Estatut que sigui últil per al país. I a la resta de partits els ha de quedar clar que no votarem una reproducció de l'actual text o una fotocòpia dels acords del PP i el PSOE a València.

Per tant, el més calent és a l'aigüera... I a què respon, doncs, l'optimisme moderat que va sortir de Miravet 2?
Respon a un intent de crear un fals optimisme sobre l'Estatut, un emmirallament irreal. El PSC -i també ERC- intenta traslladar a la gent la sensació que tot va bé, que els acords actuals ja donen un excel·lent Estatut. La jugada pretén que, si arribat el moment, CiU es veu obligada a no votar-lo, que puguin dir que som nosaltres els que hem dinamitat un bon text. Però la realitat és una altra: avui no hi ha consens en els temes importants.

El panorama que vostè descriu no crida a l'optimisme, precisament...
No sóc una persona pessimista en absolut, però essent realista, crec que no hi haurà Estatut, perquè tinc el profund convenciment que el PSC no gosarà enfrontar-se al PSOE amb una proposta que valgui la pena, perquè quan el PSOE la rebutgi, quedaria en evidència. Per això el PSC vol carregar-li el mort a CiU, perquè no està disposat a votar l'Estatut que reclamem. Tant de bo que m'equivoqui. Seria l'home més feliç del món.

En un escenari d'un no a l'Estatut, vingui d'on vingui, quina solució té CiU?
Em resisteixo a fer un plàning pel no a l'Estatut malgrat el meu realisme, que no em permet ser optimista. No sé què passarà l'endemà de votar l'Estatut, si hi haurà eleccions immediates o si s'esgotarà la legistatura. Ara no em preocupa.

ERC diu que el Pacte del Tinell deixa de tenir sentit sense l'Estatut, i que cal anar a eleccions. Sense ERC, no hi ha majoria absoluta en la combinació actual.
Amb tots els respectes, ERC una setmana diu una cosa i la següent en diu una altra. En tot cas, si trenca el Govern, primer hem de saber què fa ERC respecte a l'Estatut, si està amb el PSC, que no pot aprovar un text que li tombin a Madrid, o si està de la banda de CiU, que mantindrà una posició ferma en el reclam d'un Estatut potent. Ara és ERC qui ha de dir a què està disposada perquè hi hagi un Estatut.

Què pot fer ERC en aquest sentit? Els seus vots no són decisoris.
S'ha de mullar molt més. Per posar un exemple, a Miravet 2, Saura va ser molt més taxatiu que no pas Carod-Rovira en la defensa de les competències excloents. I si bé crec que el PSC no pot fer-hi res, perquè està lligat de mans i peus, ERC sí que ho pot fer.

En qualsevol cas, què pensa fer CiU per treure's del damunt aquest mort abans de les votacions?
Intentar explicar què està passant i quins són els plantejaments que fem cadascú. Per això demanem transparència en aquest procés, i que es deixi d'amagar el debat al ciutadà.

Si no hi ha Estatut, l'intercanvi d'acusacions sobre la responsabilitat del fracàs serà constant. Com es resol aquesta situació?
Segurament hi haurà una anticipació electoral.

I no contempla la possibilitat d'un canvi de majories en aquesta legislatura?
No, no hi ha alternativa possible. La legislatura s'acabarà amb l'actual tripartit, el 2007 o abans, però no veig de cap manera ERC donant suport a una moció de censura i canviant de majoria.

Descarta algun acord en una nova legislatura?
No descartem cap pacte amb ningú, llevat del PP. Per tant no renunciem a cap pacte amb el PSC o amb ERC. Personalment, sempre he defensat que algunes coses sense el PSC no les podem tirar endavant, i en aquest sentit un acord no seria negatiu. I tot i que no estic fent una aposta pel pacte amb PSC, hem de ser realistes i tenir present que aquest país té uns quants problemes que ERC i CiU sols no podrem resoldre.

Abans que es concretessin els acords del Tinell, ERC va proposar un pacte nacional CiU-PSC-ERC. Tornarien a acceptar parlar-ne, ara?
Jo el vaig voler i el vaig defensar, aquest pacte. Vam dir als socialistes que vinguessin i que comencéssim a parlar els tres partits, però evidentment el PSC no s'hi va presentar. CiU ja va fer la seva feina.