ANTONI SEGURA I MAS (BARCELONA, 1952), catedràtic d'Història Contemporània de la UB. Actualment és vicedirector del Centre d'Estudis Històrics Internacionals. Després d'una llarga etapa d'estudi de la història agrària i la història econòmica, s'ha dedicat a la història de relacions internacionals i conflictes, especialment del món àrab musulmà, i també al franquisme i transició a Catalunya. Segura alerta del greu perill de desestabilització internacional si el panorama polític dels EUA no fa un gir radical. A Catalunya, ja s'esperava una maniobra d'atac directe al tripartit per part del PP. Quin balanç fa d'un any de les mobilitzacions ciutadanes contra la guerra i el posicionament del govern espanyol, britànic i nordamericà en aquest sentit?
Ara fa un any, per primera vegada hi va haver una resposta global a problemes globals, això és novedós, perquè no van ser manifestacions amb consignes de partit ni generacionals, sinó transversals. Ara, el problema serà com articular aquesta resposta espontània global perquè es pugui convertir en una resposta política global.

Què obsessiona tant Aznar que fins i tot ara que Bush i Blair donen explicacions als ciutadans, ell es nega a fer-ho?
És el seu profund menyspreu pels valors democràtics. Ell no hi ha cregut mai, i quan ha guanyat les eleccions, ha tingut via lliure per fer el que sempre havia pensat que havia de fer. Però guanyar unes eleccions no vol dir que Aznar cregui en la democràcia. Aquests dies està demostrant un menyspreu total no ja per l'oposició, sinó un menyspreu pel ciutadans.

Aznar és fidelíssim als seus orígens amb aquest seguidisme dels Estats Units...
Totalment, perquè no oblidem que qui va treure la dreta espanyola de l'aïllament durant la dictadura van ser els Estats Units, per tant, és lògic que la gent de sensibilitat d'esquerres o nacionalista sigui molt més europea que la dreta espanyola franquista, que és la més recent i el referent del senyor Aznar. Amb això ell és coherent, però aquesta coherència dol, perquè ara que Europa és més que un somni, resulta que l'Aznar fa el possible perquè l'estat espanyol i Catalunya s'allunyin cada vegada més del projecte europeu. Realment, és bastant increïble tot el que està passant, i penso que ho pagarem tant els espanyols com els catalans.

Cap a on pot anar aquesta lectura neoconservadora?
Doncs va cap al desastre. Si als Estats Units no canvien les coses al novembre, ens podem trobar en una situació molt crítica. De fet, l'antiamericanisme i l'antioccidentalisme mai no han estat tan vius en el món musulmà com avui.

Quin escenari ens podem trobar si George Bush és manté al poder?
Veig un futur bastant fosc, amb un procés de desestabilització internacional important. Sobretot afectarà la regió de l'Orient Mitjà, i això pot tenir connexions amb el nord d'Àfrica, especialment en un país com Egipte, que creix a ritme d'un milió d'habitants cada any. La situació és perillosa, perquè en aquests moments, determinats enfrontaments poden convertir-se en una guerra civil. Per exemple, un país com França no pot posar-se en contra del vel a l'escola quan té una població musulmana entre el 10 i el 15%, és un error polític gravíssim.

Parlem de Catalunya. El cas Carod ha estat una eina del PP per criminalitzar el Govern català sercer més enllà d'ERC. Era una maniobra política potser previsible, oi?
Estic d'acord amb el fons, però no amb la forma en què Carod ha actuat. Al marge d'aquesta puntualització, s'ha de parlar i s'ha de dialogar amb totes les forces polítiques, i això inclou l'esquerra abertzale. Dit això, és evident que la campanya mediàtica del PP per criminalitzar el Govern tripartit i per demonitzar la mateixa aspiració d'autogovern dels ciutadans de Catalunya ha estat brutal. Jo ja m'ho esperava, perquè les ganes d'aplicar el model basc que els ha donat excel·lents resultats a nivell electoral fora d'Euskadi era una temptació que difícilment deixarien escapar.

Si finalment el pacte hagués estat CiU-ERC, el PP també hagués cercat el xoc institucional? CiU no els destorba en la cursa electoral, el PSC sí.
Estic convençut que la criminalització del PP hauria estat la mateixa amb un govern nacionalista CiU-ERC, perquè en el fons el que neguen Aznar i els seus és la possibilitat de fer les coses d'una altra manera. Neguen la possibilitat que pactant, dialogant, fent política en definitiva, es pugui plantejar una alternativa a la vertebració actual de l'estat espanyol. I en el fons el que intenten és empènyer el PSOE perquè segueixi el mateix camí que ha seguit fins ara de seguidisme al PP, posant-lo davant d'una mena d'escenari en què sembla que no hi hagi cap altra sortida, quan justament, l'única sortida a aquest terrible escenari a què ens ha dut el PP és la del pacte del diàleg i l'entesa. Però si el 14-M el PP torna a tenir majoria, l'embat serà terrible.