Indica publicitat
Dimarts, 14 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 18 de d'octubre del 2005 | 01:00
Entrevista · Política

Els escàndols polítics que ha protagonitzat el PP evidencien les tensions internes en el PP i el fracàs de la seva gestió


Francesc Antich i Oliver (Caracas, 1958), és el secretari general dels Socialistes de les Illes Balears i diputat al Congrés de Diputats. Advocat de professió, Antich va ésser el primer president socialista de les Illes Balears, durant la legislatura 1999-2003. Secretari general del PSIB-PSOE des l'any 2000 és també membre del Comitè Federal del PSOE. Va ésser diputat autonòmic des de 1992 i portaveu del Grup Parlamentari Socialista.

Hem arribat a l'equador de la legislatura. Ens podríeu fer una valoració del que han significat aquests dos anys de Govern del Partit Popular a les Illes Balears?
Els ciutadans han pogut constatar en dos anys el fracàs, no només de la gestió del govern, sinó el fracàs de tot un model polític i econòmic esgotat: el de les polítiques a curt termini que aniquilen el futur del nostre país: especulació, projectes urbanístics sobredimensionats per la realitat illenca, retrocés democràtic, confrontació política, manca de voluntat de diàleg i retall de prestacions socials. De fet, els escàndols polítics que ha protagonitzat el PP, a Calvià o a Ses Salines, evidencien les tensions internes en el PP i el fracàs de la seva gestió. En dos anys, el PP ha aconseguit que el turisme cedeixi el pas a la construcció com a motor de l'economia balear, sense donar resposta a problemes com el tot inclòs que aquest any ha arruïnat la temporada turística i està donant problemes als treballadors per arribar a fi de mes. L'aposta del president Matas per la construcció respon a la seva obsessió pels projectes especulatius i faraònics (Son Espases, Costa Nord, IB3...), que han endeutat a cada ciutadà de les Balears en 1.036 euros. El cas de les autopistes és una mostra de que l'interès del PP és continuar adjudicant obres per damunt de consideracions de seguretat o trànsit, fins al punt de rebutjar l'oferta del Ministeri de Foment per signar un nou conveni de 560 milions d'euros per construir carreteres consensuades. Hi ha alternativa a les autopistes i els ciutadans poden comprovar la diferència per sí mateixos amb el desdoblament de la carretera de Manacor. El fracàs de la gestió va quedar patent en el debat de la Comunitat, quan Matas va oferir un pacte pel turisme, després de dos anys negant el mal funcionament del sector; i un pacte per l'Estatut, després de paralitzar la ponència parlamentària, i per canviar d'opinió dos dies després i demanar una moratòria.

La victòria del PSOE a les eleccions de 2004 ha significat el retorn a una situació recurrent de la història democràtica de Balears: quan hi ha un signe polític a Madrid n'hi ha un altre a Balears. Vós mateix vàreu partir aquesta situació. De quina manera es pot evitar que les nostres illes quedin marginades pel govern espanyol i que rebin un tracte financer just?
Som una comunitat petita que, precisament, per no tenir un pes de població important dins l'Estat, i per l'existència d'indicadors econòmics positius, però que no reflecteixen els problemes reals dels ciutadans, hem patit més que altres les disfuncions derivades de la construcció de l'Estat de les Autonomies. Aquesta situació es va aguditzar durant els vuit anys de govern del PP a Madrid i ni tan sols va ajudar el fet de tenir un ministre mallorquí, tot al contrari, el PP va utilitzar l'aparat de l'Estat per fer oposició a les comunitats autònomes on no governava. Aquesta no és la situació actual. El PSOE va guanyar les eleccions del 2004, entre d'altres coses, perquè és el partit que més es sembla a l'Espanya plural que és la Espanya real. Això és el que venim defensant des de fa temps els socialistes de les Illes Balears i crec que el PSOE ha tingut la valentia de posar sobre la taula el debat sobre la reforma constitucional i dels estatuts d'autonomia i també, la del model de finançament. És una oportunitat històrica que, els ciutadans de les Balears, no poden perdre i que els polítics tenim la responsabilitat i l'obligació d'aprofitar, encara que no veig molt d'interès en el PP balear i en el Govern d'avançar per la via del consens.

Quina estratègia pensa dur a terme el PSIB-PSOE per guanyar les eleccions autonòmiques i municipals de 2007, tenint en compte que encara no heu decidit candidat ni a l'Ajuntament de Palma ni al Govern Balear?
El més important de cara a les eleccions autonòmiques i municipals de 2007 és tenir un projecte atractiu pels ciutadans/es i oferir, com ho estem fent, una alternativa de govern seria, coherent i de futur per aquestes Illes. Aquest és el principal esforç dels socialistes de Balears en aquest moment i, sobretot, obrir el partit a la societat: ciutadans i teixit social. El principal valor del PSIB-PSOE són els seus militants i simpatitzants i tots estam a disposició del partit per desenvolupar una u altra responsabilitat al moment més adequat, però el procés d'elecció de candidat s'obrirà el pròxim any i fins llavors, tots continuarem fent feina amb un objectiu que és arribar a les eleccions amb un partit fort, connectat amb la societat i amb un projecte il·lusionador per aquestes Illes.

Aquesta estratègia passa pel pacte amb altres forces polítiques d'esquerra? Quin model de relació manteniu o voleu mantenir amb el PSM, ERC o EU-EV?
En un principi, l'objectiu electoral del PSIB-PSOE és aconseguir per sí tot sol els millors resultats possibles. A les eleccions autonòmiques i municipals del 2003, es va incrementar considerablement el vot socialista i aquesta tendència va continuar en els comicis generals de 2004 -amb uns resultats històrics- i a les europees. Consideram que aquest és el nostre camí, tot i mantenir bones relacions amb la resta de forces polítiques de l'esquerra balear.

La reforma de l'Estatut i del model de finançament autonòmic tornarà a deixar Balears en el furgó de cua de les comunitats autònomes o ens equipararà en autogovern amb les que en tenen més? Dit en altres paraules, quina proposta de reforma de l'Estatut té el PSIB-PSOE?

Les Illes Balears, com la resta de comunitats autònomes, tenim l'oportunitat històrica de fer un salt qualitatiu en la construcció d'un model federal d'Estat, aprofundint en la nostra capacitat d'autogovern. El debat està obert i podem arribar fins on vulguem, dins el marc de la Constitució i pel camí del consens. El que crec és que no hi ha voluntat de reformar l'Estatut per part del PP balear i del president Matas. Duen mesos demanant el mateix que Catalunya i ara diuen que és inconstitucional i reclamen una moratòria fins que s'aprovi l'Estatut català. Què passa ara, què els ciutadans de Balears som ciutadans de segona, que no sabem el que volem o que està a les ordres del discurs reaccionari de Rajoy? El PSIB-PSOE ha fet un document de treball que és el que varen presentar al president Matas i el que estam defensant dins la ponència parlamentària que aborda quatre gran àmbits: arquitectura institucional de les Balears (definir el paper dels consells i dels ajuntaments), més autogovern (que suposa més competències), insularitat (el nostre gran fet diferencial), nous drets socials pels ciutadans i model audiovisual dels mitjans públics de comunicació. Pel que fa al finançament, a les Illes Balears els interessa més una negociació multilateral, amb l'Estat i totes les comunitats autònomes a la mateixa taula, que una negociació bilateral en la que cada comunitat arregli el seu problema per separat. No obstant, reclamam un debat sobre finançament autonòmic, que el president Zapatero ha anunciat per al 2007, en el que és imprescindible una millora de l'actual sistema, aprovat pel PP, i que perjudica a les Illes Balears. Aquesta millora ha d'assegurar la capacitat de desenvolupament i creixement de les comunitats que aportam més a l'Estat i, al mateix temps, ens ha de permetre garantir uns servei de qualitat als nostres ciutadans.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat