JORDI PORTA (Barcelona, 1936) va cursar estudis de Filosofia a la UB. Va ser director de la Fundació Jaume Bofill (1970-2001) i és Síndic de Greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2000. Membre del Patronat del Centre UNESCO de Catalunya i del Consell Assessor del Patronat Català ProEuropa. Jordi Porta ha publicat el llibre Anys de referència, amb el qual va obtenir el Premi Trias Fargas el 1997. El 2003 va arribar a la presidència de l'Òmnium Cultural, una entitat que s'ha posicionat pel No a la Constitució europea. En aquesta entrevista, Porta n'explica els motius.
L'Òmnium Cultural és una entitat plural pel que fa a sensibilitats. No creu que pot ser perillós que es posicioni per una opció de vot tan clarament?
Òmnium ha pres posicions en el passat d'una manera independent però clara. En aquesta ocasió era realment més arriscat, però ha estat objecte de debat intern durant quasi un any. Hem consultat la Junta de Fundadors i Antics Directius, la Junta Consultiva, les Delegacions Territorials i l'Assemblea. Un 90% de les respostes han estat a favorables al posicionament pel No.
Hi haurà socis que se sentiran incòmodes.
Probablement, però amb les dades que tinc a la mà, aquesta incomoditat ha estat molt minoritària. En canvi, hi ha hagut reaccions favorables i noves altes a partir d'aquest fet.
Quins han estat els principals motius que han dut Òmnium Cultural a decantar-se pel No?
Òmnium ja havia fet gestions el mes de maig passat per la inclusió, en el que llavors era l'article IV-10, de la llengua catalana en la llista de llengües europees. No es va atendre la nostra proposta, però el fet del reconeixement lingüístic no ha estat l'únic. Aquest tractat té dèficits evidents des d'un punt de vista democràtic, des del punt de vista del model social que propugna, pel que fa a la participació política de les entitats subestatals amb capacitat legislativa, i també des del punt de vista de possibilitats de reforma posterior, entre d'altres motius.
La majoria d'institucions públiques del país estan controlades per una força política que votarà Sí a la Constitució europea. Tem que les relacions entre les institucions i l'Òmnium es poguessin veure afectades en algun sentit?
Hem visitat tots els partits polítics, inclosos els favorables al Sí, per explicar-los la nostra posició. Tots han estat respectuosos i confiem que, com sempre, tinguin la generositat política i la voluntat democràtica suficient per respectar les posicions que les entitats de la societat civil puguin prendre lliurement
A l'entitat que presideix sempre se li han penjat etiquetes polítiques, sovint quan el seu plantejament coincideix amb el d'una formació política. Ara probablement deuen dur penjada la d'ERC. Fins a quin punt els preocupa?
Això ja és normal al nostre país. Quan vàrem anar madurant la nostra presa de posició, hi havia tres de partits favorables al No. Nosaltres, com sempre, hem de fer el nostre camí amb independència d'allò que puguin pensar els partits polítics en cada moment.
Sobretot des d'Espanya, es titlla els partidaris del No de ser antieuropeistes, però Catalunya es caracteritza precisament per un caràcter força més europeista que altres territoris. Com explica vostè que el No i l'europeisme no són excloents?
Justament perquè som europeistes, no podem permetre que es construeixi un edifici institucional que exclogui molts europeus de la implicació en un projecte comú.
És possible, fer alguna cosa al marge dels estats, a Europa?
Ens han de demostrar que és possible. Suposant que no ens quedés altre remei que convertir-nos en estat, aquest Tractat Constitucional no ens permetria entrar a la Unió. Qui és doncs, realment l'europeista?
Creu vostè que els avenços pel que fa al reconeixement de la llengua catalana a Europa són reals, o són fruit d'un context preelectoral i d'interessos mutus per part d'alguns partits?
Crec que els esforços han estat sincers. El problema és que amb el Memoràndum, pendent encara d'aprovar a nivell europeu, estarem sempre a mercè del Govern espanyol de torn. Qui ens pot assegurar la seva vigència d'aquí a deu anys?
Quines expectatives té l'Òmnium respecte als avenços en la representació de la nostra cultura, llengua i nació a Europa?
Estem vivint uns moments realment importants, tant a nivell de l'Estat espanyol com a nivell europeu. Tot està, en certa manera, obert. No sé quin serà el final, però el cert és que cal que els catalans fem sentir la nostra veu.
L'entitat té preparada una important campanya pel No. L'acte central es farà a Barcelona, en què consistirà?
Convoquem l'acte el dimecres dia 16 a les 8 del vespre a l'Auditori de Barcelona. S'hi adheriran lliurement persones i entitats, i esperem que respondrà a les expectatives previstes.
