CARLES SOLÀ (Xàtiva, 1945), Catedràtic d'Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1977. Ha dut a terme una extensa recerca en Enginyeria Bioquímica, amb 130 publicacions pròpies, i ha dirigit diversos projectes d'investigació d'àmbit internacional. Ha estat rector de la UAB (1994-2002), president de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (1996-98), i el 1999 va ser investit Doctor Honoris Causa en Ciències per la Universitat de Southampton. La seva experiència en el món universitari li ha facilitat les relacions amb aquest món des del departament, i la comprensió de les seves necessitats.

El Tribunal Constitucional va dictaminar a favor de la Generalitat que l'Estat espanyol havia de traspassar les competències sobre beques. Va ser en els darrers mesos del PP, però avui encara no s'ha produït…
Encara estem discutint-ho amb el ministeri d'Educació i Ciència, que ha perdut tot un any en preparar el decret de transferència. Ara estem enllestint un conveni que com a mínim ens permeti fer a nosaltres la gestió del curs 2005-2006, i durant aquest any que tindríem, enllestir d'una vegada el decret de transferència de competències.

Per què s'allarga tant, aquest tema?
Per manca de voluntat del ministeri, o de persones del ministeri que no s'han posat les piles per executar la sentència, tot i que el maig de passat havien assegurat que el 2004 era l'últim any que les beques es gestionarien centralitzadorament. Han tingut tot el temps del món, però fins que des de la Generalitat no hem protestat a les més altes instàncies, no s'han començat a bellugar.

Un estudiant català rep menys ajudes que un d'espanyol. També hi ha espoli, en beques?
Els estudiants catalans representen el 16% dels estudiants universitaris de l'Estat, però tot just reben el 9% de les beques. És una discriminació claríssima, que no es justifica per raons de renda disponible, perquè en aquest sentit, Catalunya és la vuitena comunitat autònoma de l'Estat. La redistribució territorial de les beques ha de quedar reflectida en la transferència de competències, perquè és un element clau per posar fi a la discriminació dels estudiants catalans.

A més d'espoli econòmic, s'envaeixen competències en l'àmbit universitari?
L'Estat espanyol practica un centralisme molt elevat també en aquest àmbit, prova d'això és que des del Govern català ja hem presentat tres requeriments d'incompetència de decret del nou govern en temes universitaris perquè, al nostre criteri, continua envaint competències de la Generalitat. No detecto prou aquest esperit d'un estat federal o d'una Espanya plural...

La majoria de països europeus avancen cap a un model universitari comú, l'Estat espanyol s'entesta a apostar per un altre model. Aquesta divergència influeix en la projecció internacional de la universitat catalana?
Ens perjudica, i molt, perquè l'estat aplica una legislació molt centralista i rígida, que fa que les universitats de l'Estat i les catalanes en particular tinguin dificultats per integrar-se en l'espai europeu d'educació superior. Tot plegat suposa un perjudici per als estudiants, la seva mobilitat, la possibilitat de fer titulacions conjuntes amb universitats europees, formar part de les xarxes d'excel·lència, etc. Aquest centralisme obsessiu em resulta francament al·lucinant, perquè del ministeri no en depèn cap universitat catalana, és la Generalitat la que finança, determina el mapa universitari, les titulacions, el nombre d'estudiants, etc.

L'actual LOU respon fantàsticament a aquest centralisme…
Per això, ara que s'ha de revisar la LOU, pressionem molt perquè la nova llei respongui com a mínim a aquest esperit de federalisme, i que hi hagi una autèntica devolució a les comunitats autònomes i a les universitats de la seva autonomia.

La seva conselleria també ha de desenvolupar la societat de la informació. El nou Estatut preveurà competències en telecomunicacions?
La proposta d'Estatut que preparem reivindica competències en l'espai radioelèctric i telecomunicacions, algunes de manera directa, altres potser s'hauran de recuperar per via de l'article 150.2 de la Constitució. En telecomunicacions, l'Estat s'ha apoderat del territori a mida que han anat sorgint competències, com la mateixa LSSI -Llei de Serveis de la Societat de la Informació-, una llei molt perjudicial per a Catalunya, perquè és tremendament invasiva per part de l'Estat.

Quin benefici suposarà per a un ciutadà el fet que Catalunya tingui competències en telecomunicacions?
La Generalitat podrà fer directament la seva política d'aproximació al ciutadà per lluitar contra la fractura digital, sense haver de dependre d'una reglamentació feta per uns senyors que potser ni tan sols coneixen la geografia de Catalunya.

Com lluitarà el Govern contra aquesta fractura digital?
D'entrada, totes les empreses tindran accés a internet de banda ampla de gran velocitat, a les llars el ciutadà podrà escollir qui li subministra els serveis, cosa que avui, menys de la meitat de la població no pot fer. El nostre Govern també podrà implementar una política d'abaratiment de costos, facilitar l'adquisició d'ordinadors a les llars o fomentar un cluster audiovisual fort en llengua catalana.

El trasllat de la CMT a Barcelona es podria interpretar com un primer bon gest de descentralització?
Aquest gest respon a un petit d'indici d'un estat més federal, però això no vol dir que a Madrid estiguin disposats a passar pàgina immediatament a aquest centralisme. Per als que volem una Catalunya independent, que la CMT sigui a Barcelona està bé, però el nostre objectiu és disposar de tots els elements per tenir un estat per a Catalunya.

És prou visible, l'acció d'ERC al Govern?
ERC havia de demostrar a la societat catalana que també és un partit seriós de Govern, amb solidesa, i crec que les conselleries governades per ERC ho estan demostrant abastament, algunes des del primer dia ho han pogut palès, i altres hem necessitat més temps, amb mesures menys vistoses però profundes.

Com la seva conselleria, força silenciosa, o això sembla als mitjans de comunicació.
Som un departament d'efectes a mig i llarg termini, no és com retirar les tropes d'Iraq… L'actualitat és molt bèstia i s'ho menja tot, especialment allò que no és tan llaminer per al dia a dia. Al nostre país, la política està massa condicionada pels resultats immediats de cara als cicles electorals, i això, no és compatible amb el treball a llarg termini.

El nostre país no dóna prou importància a les polítiques de recerca i educació?
En aquest àmbit, no hi ha mesures molt escandaloses, sinó molt profundes, perquè estem construint el futur, estem educant la gent i fent la recerca que després permetrà la transferència de tecnologia a la societat. Sé que això no és mediàticament espectacular, però potser d'aquí uns anys, els nostres laboratoris descobreixen com curar una malaltia, i això sí que tindrà una gran repercussió social.

Doncs haurà de fer pedagogia a la societat, però sobretot a la classe política en general.
Fem polítiques que no són tan aparatoses, però que des del punt de vista de construcció nacional, són vitals. La recerca és el nervi de la nostra nació, i si estem construint la Catalunya de demà, ho hem de fer a través de la formació de les seves persones, de la consolidació d'una recerca potent i de les telecomunicacions. Hem de ser capaços de generar estructures que vagin directes a aquesta ànima de ferro de la nació.

Quants diners inverteix la Generalitat, en aquesta ànima de ferro?
Els acords del Tinell fixen com a objectiu per a aquesta legislatura arribar al 2% del PIB català invertit en recerca. Ara ens trobem a l'1.4%, després d'un esforç importantíssim, perquè parlem de milions d'euros. Estem fent un esforç brutal en tots els camps de la recerca i per als investigadors i investigadores, però també en universitats i societat de la informació. I ja comencen a veure's resultats. Per exemple, la Federació Europea de Biotecnologia, que aplega més de 4.000 científics, ha decidit traslladar la seva seu a Barcelona. Això demostra que des de fora, ja es percep Catalunya com una potència en recerca. I això, també és fer país.