Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), llicenciat en ciències econòmiques i empresarials. Arriba al Govern de Jordi Pujol el 1995 com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. El 1997 passa a encapçalar la conselleria d'Economia i Finances. El 2001 és nomenat conseller de la Presidència, com a conseller en cap. Des de novembre de 2004 és el president de la federació nacionalista. En aquesta entrevista, Artur Mas parla del present i el futur immediat de Catalunya i l'Estatut, i també fa una defensa pública de David Madí arran de les crítiques rebudes per la difusió de l'informe dels Mossos.
Després que s'hagin presentat les esmenes a l'esborrany d'Estatut, i amb qüestions importants encara pendents de consens, què farà CiU el 29 de juliol?
Ens reservarem el vot final per al setembre, perquè és quan la qüestió del finançament es resoldrà en un sentit o altre. Fins que no tinguem la certesa que tindrem un finançament potent, no es pronunciarem.
Ara es votaran les 554 esmenes una per una, què n'esperen d'aquest procés?
Que es millori el text que va sortir del Parlament amb la nostra abstenció, perquè d'això, i del finançament, en dependrà la nostra posició final.
En qualsevol cas, és optimista, respecte a la possibilitat d'arribar a un consens satisfactori per a tothom?
Som optimistes des del punt de vista de la voluntat.
De la voluntat de CiU, o de tots els partits?
De CiU. Ara bé, una cosa és la voluntat i una altra la realitat. I la realitat és que el PSC es va quedant despenjat de les tesis més majoritàries dins del Parlament.
Per tant, ja no depèn de CiU, que hi hagi consens?
No depèn només de nosaltres, com han fet creure la resta de partits. En allò que només depèn de CiU es donaran les condicions per un acord sobre un text potent i ambiciós, la resta no sé què faran. Ara, si al final no hi ha un Estatut potent, és millor dir que no.
Si CiU hagués de fer un vot negatiu, com l'explicaran als ciutadans?
Miri'n, d'Estatut ja en tenim un, per tant, només té sentit tenir-ne un altre si aquest és molt millor i és vàlid per a molts anys. Si aquestes condicions no es donen, farem millor servei a Catalunya si votem que no, perquè un sí significaria entregar una carta molt important a canvi de molt poc.
Però creu que hi havia necessitat, de fer un Estatut nou per a Catalunya?
Jo crec que sí, i per això des de CiU hi vam apostar fort. En definitiva, un nou Estatut és la voluntat de presentar en una sola vegada tot allò que nosaltres volem com a país en forma d'autogovern i de recursos financers, en lloc de presentar-ho cada 2 o 3 anys en funció del Govern que hi hagi a Madrid.
Si aquesta necessitat hi era, per què CiU no la va posar mai sobre la taula?
Perquè d'Estatut ja en tenim un, i el president Pujol va anar pactant amb els diferents governs espanyols per treure tot el suc possible a l'Estatut. Fins que això es va acabar, amb la majoria absoluta del PP. Aleshores vam arribar a la conclusió que a través d'aquell mètode no en trauríem res més.
Pensa que des de Catalunya es va proposar un nou Estatut molt ambiciós més com a efecte electoral que com a voluntat real? Majoritàriament es pensava que el PP repetiria majoria a Madrid i que seria impossible.
CiU volia plantejar la fórmula del nou Estatut i el finançament definitiu amb la voluntat que sortís aquí i a Madrid, governés qui governés. En canvi, el PSC es va apuntar a aquesta estratègia bàsicament pensant que el PP diria que no, i que ells no haurien de donar la cara.
En cas que Catalunya porti un Estatut a Madrid, com creu que sortirà?
Amb un cartell de rebaixes a tot arreu. Una vegada surti de Catalunya, si surt, aleshores el que hem de fer és exigir a Zapatero que compleixi la seva paraula.
I si no la compleix?
Doncs ens hem de plantar tots els partits catalans i exigir aquesta aprovació. Si malgrat això no ens n'en sortim, el retirem i el portem de nou a Catalunya. Ja ho tornarem a intentar en una altra ocasió.
El PSC quedarà en una situació molt complexa.
Hi haurà una evidència, que les promeses de Zapatero i del PSOE eren falses. Però aleshores el PSC tindrà l'oportunitat d'actuar en clau catalana, i demostrar que, com diuen, són els socialistes de Catalunya, i no la sucursal del PSOE.
Posem que, per les raons que siguin, al setembre no hi ha Estatut. Quin camí prendrà CiU?
Si falla l'Estatut, perquè a Catalunya o a Madrid se'l carreguen, el camí serà donar suport a l'actual Govern de la Generalitat perquè pugui negociar amb el govern espanyol i treure'n tot el possible en dos anys, fins el 2007, mentre hi hagi el PSOE.
Peix al cove, doncs.
CiU no serà qui posi bastons a les rodes per negociar amb Madrid, i per tant, donarem suport a les negociacions. I d'aquí dos anys ja en parlarem, perquè CiU reclamarà aleshores una majoria més important per poder negociar amb més força la qüestió de l'autogovern.
Vol dir això que CiU no reclamarà eleccions anticipades si fracassa l'Estatut?
Nosaltres no aixecarem la bandera de les eleccions anticipades en funció de l'Estatut. Ara bé, si falla l'Estatut, qui s'ho haurà de pensar molt bé és el president de la Generalitat, perquè ja prou malament ho fa des del punt de vista d'acció de govern, com perquè en quatre anys no en surti absolutament res. Arribat el cas, potser és millor que pleguin i que donin l'oportunitat que hi hagi un govern que funcioni.
ERC i ICV també s'ho han de plantejar?
Evidentment. ERC ha de pensar si va fer una bona elecció, si les coses han sortit bé des d'un punt de vista de país, i si és més important el país o el seu partit i la quota de poder. Ara mateix els pesa més la quota de poder aquí i a Espanya, per això s'ho empassen tot cada vegada que tenen una pressió forta del PSC.
Té la sensació que el procés de l'Estatut ha separat una mica més ERC i CiU, ja tocades després de la formació del nou Govern?
De moment, l'Estatut no hi ha influït definitivament, sobretot perquè CiU ha tingut una actitud molt respectuosa cap a ERC, donant-li l'oportunitat d'aguantar fort les posicions per a un Estatut potent. Aquesta oportunitat no ha sortit bé en tot, però confio que en aquest tram final ERC aguantarà millor el tipus.
Hi ha sectors de CiU que voldrien substituir ERC amb un acord socioconvergent per governar Catalunya?
CiU vol una majoria prou àmplia perquè al nostre entorn es pugui articular una majoria, amb qui sigui, per governar Catalunya eficaçment. Però la nostra aspiració no és substituir un partit que té 23 diputats.
Hi ha qui diu que ERC i CiU han intercanviat papers. Ara ERC veu en el "pujolisme" la solució, i CiU des de l'oposició pren la via sobiranista.
En absolut, l'únic que està fent CiU és, que en un moment decisiu per a Catalunya, dissenya un projecte a llarg termini, perquè si no batallem nosaltres per aixecar el sostre de l'autogovern, qui ho farà? ERC està demostrant que no ho pensa fer, perquè està acomodada en el poder i en l'òrbita socialista.
N'està totalment satisfet, de la política d'oposició que està fent CiU?
A la vida no se n'està mai, de plenament satisfet… Crec que estem fent el nostre paper raonablement bé, tant en dedicació, com en treball i en fermesa política.
L'assumpte de l'informe de Mossos ha generat malestar a Unió i també entre antics consellers. Pensa replantejar aquesta estratègia?
En absolut, entenem que és la via correcta. La consellera Tura coneixia aquest informe des de feia un any i mig, i va callar, perquè hi havia una trama organitzada bàsicament a través del PSC. Què havia de fer CiU, amagar aquesta aberració i callar? Doncs no, l'obligació d'un partit que és al Parlament és denunciar tot allò que no es fa bé. CiU va fer el que havia de fer. I ho continuarem fent si és precís.
David Madí sospita que hi ha més informes...
Jo no ho sé, si n'hi ha més. Només sé que n'han sortit un parell -mitjans de comunicació i Mossos- que posaven els pèls de punta. Si en sortiran d'altres, ja es veurà amb el pas del temps.
