IGNASI GUARDANS (Barcelona, 1964) és doctor en dret. El 1995 s'incorpora a la candidatura de CiU al Parlament Català, grup per al qual serà diputat fins el 1996. Aquest mateix any Guardans fa el salt al Congrés de Diputats, escó que mantindrà fins el gener de 2004. A les darreres eleccions europees es presenta com a cap de llista, i actualment ocupa l'únic euroescó de la federació nacionalista.
Hi ha motius per a tant optimisme oficial, respecte a la modificació del règim lingüístic de la UE?
Hem de tocar de peus a terra, perquè hi ha molt pocs motius per a la eufòria. Qui estigui eufòric per això que s'ha aconseguit és que realment té molt poc apreci per la llengua catalana i molt poc respecte pels drets lingüístics dels catalans. És cert que s'ha fet un pas, però és un reconeixement absolutament inestable en termes jurídics, molt complicat de dur a la pràctica, i en alguns casos tan complicat que serà impracticable.
I per què doncs, el Govern català ha qualificat aquest pas com a "històric", i CiU parla d'optimisme moderat?
Aquí hi ha, per una banda, la simple ignorància de gent que parla del català a Europa sense saber la lletra petita, i sense haver-se ni tan sols llegit el document exacte aprovat pel consell de ministres de la UE. En altres casos, hi ha ganes d'apuntar-se una medalla i fer creure a la gent que ells ho han arreglat tot només fent una passejada per Brussel·les.
Afortunadament, la lluita pel català no és només patrimoni de CiU...
No estic fent responsable ERC ni el PSC que les coses hagin avançat només una miqueta, però el que no vull és que enganyin els ciutadans i que els donin la sensació que això s'ha arreglat, perquè no és així, el català a Europa té encara molt de camí per recórrer.
Només l'Òmnium Cultural ha sortit públicament a dir que aquesta eufòria és "inadmissible". Entén la posició d'aquesta entitat?
L'Òmnium es va equivocar molt quan va demanar el no a la Constitució exclusivament en funció de la llengua catalana. I continuo pensant que és un error, però potser ara podem posar-nos d'acord en què aquest reconeixement no és suficient.
Les coses es veuen diferents des de l'escó europeu que des de Catalunya?
És cert que en l'àmbit del Parlament europeu podem parlar d'una certa satisfacció, tot i que encara hem de veure com es porta a la pràctica. Però si les coses van com s'anuncien, aquest pas potser sí que arribarà a ser històric. Els eurodiputats fem un treball diari en aquesta qüestió i tenim la mesura real del que costa fer aquests passos.
Es pot ser optimista, respecte al futur del català com a llengua oficial a Europa?
Un dels problemes que té aquesta decisió tal com s'ha plantejat és que constata dificultats jurídiques que alguns no crèiem que hi fossin. Ara bé, mentre no es modifiquin els tractats, el català no podrà avançar més.
Modificar un tractat europeu és molt complicat, més encara si el Govern espanyol no fa gestos en aquest sentit.
Sí, però mentre alguns dels que protesten amb gran entusiasme i altres parlen de la modificació dels tractats com si fos un document de casa nostra, no posen el mateix èmfasi a incloure el català a la Constitució espanyola. I és molt difícil demanar que el català sigui llengua oficial a Europa quan no és oficial a Madrid. Els primers que ho han d'assumir són els nostres governants actuals.
Els governants espanyols, vol dir?
Sí, però també de Catalunya, perquè és molt fàcil disparar contra Brussel·les en lloc de fer-ho contra Madrid perquè són dels teus. Per tant, la meitat dels cartutxos que tiren, almenys en el tema lingüístic, estaria bé que també els llancessin contra Madrid. Però a Catalunya estem més pendents d'una estúpida carrera per recollir fruits enganyant els ciutadans.
En la lluita per la llengua no hi ha unitat?
A Catalunya no, tot el contrari, resulta patètica la lluita dels partits catalans per posar-se medalles amb el català, que no es mereix, només per desqualificar la feina que han fet altres durant molts anys. En canvi, he de dir que tots els representants polítics a Brussel·les i Estrasburg estem junts en aquest tema i en perfecta sintonia, amb independència del nostre color polític.
A què atribueix aquesta diferència de comportament?
A què a Catalunya es busquen punts davant l'electorat, i en canvi, a Brussel·les tots tenim una dosi de realisme i coneixem les dificultats que té aquesta qüestió. No ens podem permetre la demagògia ni enganyar ningú. Treballem tots al servei de la nostra llengua i de Catalunya, sense que ningú pugui dir que un ha fet més que un altre.
Què pot fer realment l'Estat espanyol perquè el català sigui oficial a Europa?
D'entrada hi ha un problema jurídic, i és que el català ha de ser oficial al conjunt de l'Estat espanyol. Però aquesta afirmació fa por, perquè molts es pensen que el fet que el català es pugui utilitzar a les institucions de l'Estat encara que no tinguin seu a Catalunya, implicaria que per exemple, un funcionari de Càceres hagi de saber català i s'imposi. Per tant, pot fer dues coses, incloure l'oficialitat del català arreu d'Espanya almenys pel que fa a les administracions públiques a la constitució espanyola en el seu procés de reforma, i demanar que el català sigui considerat una llengua pròpia de l'Estat espanyol en la reforma dels tractats europeus que s'haurà de fer, segur, després del fracàs de la Constitució.
Sembla fàcil...
Però no n'hi ha prou a poder, sinó a voler. Hi ha molta por, per desconeixença, i els partits no volen perdre vots.
Si no hi ha voluntat a Madrid i no hi ha unitat a Catalunya, no és una batalla perduda?
No, hem de ser capaços de fer una reivindicació unitària dels catalans i explicar a tothom que la nostra reivindicació no és complicada. Però mentre pugui seguir passant que a casa nostra hi hagi jutges que, sense ser sancionats, tornen papers en català i que això no suposi una sanció penal per prevaricació, es molt difícil anar a demanar que un diputat de Dinamarca voti a favor nostre quan no ens atrevim a lluitar per això a Càceres.
El tractat constitucional eurpeu ha mort definitivament?
El text jurídic que es va sotmetre a referèndum no veurà mai més la llum. Mai entrarà en vigor en la seva forma actual, n'estic convençut. Alguns dels seus elements potser sí, en determinats moments, com a reforma dels tractats actuals, però el que en dèiem el tractat constitucional, està mort.
Si ara es tornés a convocar un referèndum, CiU podria plantejar-se variar la seva posició?
No canviaríem la nostra posició, perquè creiem que aquest tractat era el millor dels possibles, i a més a més era necessari. Una altra cosa és que si ara féssim el referèndum i ja sabéssim que ja hi ha alguns països que han dit que no, doncs jo seria el primer que tindria sèries dificultats per animar la gent a votar sí a un text mort. No hi hauria incentiu ni il·lusió, perquè el text ja estaria mort.
