XAVIER VENDRELL (Sant Joan Despí, 1966), de formació enginyer industrial i llicenciat en Ciències Polítiques, comença a militar a l'MDT el 1985, i el 1989 ingressa a Catalunya Lliure. L'any 1991 inicia la militància a ERC, formació per a la qual ha estat president comarcal del Baix Llobregat i president de la Regió I. Des del 1995 fins el 2000 ha estat regidor de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, primer ocupant-se de la regidoria de Medi Ambient i després de tinent d'alcalde de control i seguiment. Ha estat conseller de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i és diputat al Parlament de Catalunya des del 1999. El 1996 es fa càrrec de la secretaria d'Organització i Finances d'ERC. Xavier Vendrell és també director general de la Fundació Josep Irla.
En alguna ocasió s'ha titllat ERC de radical, en el sentit que ha expressat públicament el desacord amb alguna acció de Govern. El PSC, en canvi, sembla que no hagi renunciat a res.
ERC és la principal defensora d'aquest pacte de govern, encara en algun moment hagi pogut semblar que no és així. És més complicat de que ens semblava, ens hem hagut de situar i és cert que en algun tema hem pecat de passarells. El PSC ha acceptat coses que van totalment en contra d'allò que han defensat durant 20 anys, però han callat i han tirat endavant, sense transmetre a la ciutadania la idea d'estar fent una cosa contra la seva voluntat. En canvi, ERC, quan una cosa no ens ha agradat ho hem dit. La nostra sinceritat ha fet que es generi la sensació que a ERC ens les estan fotent totes, però naturalment no és així.
Així doncs, estan satisfets amb els fruits d'aquest acord?
Hem de ser els defensors del tripartit per damunt de tot, perquè l'acord del Tinell recull un 90% de les propostes d'ERC. Evidentment, hi ha demandes que ja sabíem d'entrada que no ens en sortiríem, el nostre programa és molt més agosarat i va molt més enllà sobretot en temes nacionals que el PSC.
En qualsevol cas, ERC no pot abaixar la guàrdia davant d'un soci tan fort com el PSC.
La lluita d'ERC és que no es faci ni un pas enrere en aquest pacte. Fins avui ens podem haver queixat de coses, però no s'ha incomplert cap acord de govern. ERC hem de ser els galants del compliment dels acords del Tinell. Si ho aconseguim, haurà estat un èxit d'ERC, perquè hi ha molts temes que el PSC mai hauria tirat endavant.
Un d'aquests acords és la reforma de l'Estatut, que va proposar ERC el 1999 i no va tenir el suport de cap altra formació. Són optimistes respecte als resultats que s'obtindran?
Ja és un èxit que l'Estatut sigui objecte del govern de Catalunya, i molt més que tothom es plantegi que cal modificar el sistema de finançament, resoldre el deute de la sanitat pública i fer un pas endavant i frenar la fugida de recursos econòmics de Catalunya cap a la resta de l'estat.
Per tant, el projecte tirarà endavant sense gaire entrebancs.
Tot el que tinguem de més serà un salt brutal respecte a l'actual Estatut, que durant molts anys aquells que ara venen a donar-nos lliçons morals sobre què s'ha de fer, han estat incapaços de moure un dit per millorar-lo. Si CiU té un mínim de vergonya, el que ha de fer és, naturalment, defensar allò que creguin convenient, però a partir d'aquí donar suport a la reforma que hi hagi damunt de la taula. El text anirà a Madrid, i Rodríguez Zapatero va dir públicament que donaria suport a l'Estatut que s'aprovés al Parlament de Catalunya.
I si rebaixes podrien venir des de Catalunya?
Qualsevol rebaixa que intenti fer el PSC, serà el PSC qui haurà de respondre davant del seu electorat, perquè l'haurà enganyat. La patata calenta la té el PSC i el PSOE, no ERC. Esquerra es va comprometre en una aposta molt valenta per arrossegar en aquest projecte el PSC i tot el que el PSC representa a Catalunya. I si Madrid rebutgés el text, l'acord del Tinell diu que l'hem de sotmetre a referèndum a Catalunya. I si ens hem penjat a l'esquena el PSC és perquè volem que aquest referèndum no només sigui un èxit aclaparador a la Garrotxa, sinó també al Baix Llobregat, al Maresme, etc. Que l'Estatut el voti tot el país.
Una de les tasques més complexes de l'aparell d'un partit és aconseguir implantació territorial, no només amb militància, sinó aconseguint el suport de sectors socials diversos. Com treballa ERC aquest procés?
L'Esquerra d'avui va iniciar aquesta tasca a partir de 1996, però més que aconseguir suport, la nostra acció va en la línia de transmetre la idea que ERC escolta, dialoga i comparteix propostes, i que pot ser un referent en temes com el medi ambient, que fins fa pocs anys només tenia mirall en ICV. En la mesura que som referent, la ciutadania s'identifica amb el nostre projecte o amb una part. Això ho fem en tots els àmbits, i és el que en gran mesura ens ha permès el creixement espectacular viscut a partir del 2003.
En el cas del túnel de Bracons, el PSC va imposar la seva majoria per tirar endavant el projecte. Molts sectors es van sentir decebuts perquè dos socis del tripartit no van poder complir el seu compromís...
En aquests casos, l'honestedat és bàsica, s'ha de seguir mantenint el contacte amb la gent afectada i donar la cara. ERC ho va fer. Abans de les eleccions al Parlament, la Plataforma Salvem les Valls ens va preguntar si per a ERC el problema de Bracons era bàsic. Vam dir-los que sí, però que no renunciaríem a un pacte de govern per aquest aspecte, perquè hi havia molts temes de país pels quals s'havia de lluitar. Doncs bé, després d'aprovar-se el pla, el febrer de 2004, van arribar les eleccions espanyoles, i al poble més afectat per Bracons, Joanetes, ERC va ser la força més votada. I això ha estat així perquè ERC ha estat honesta en tot moment.
Els mitjans de comunicació són un altre cavall de batalla d'ERC, que no compta amb simpaties especials de cap d'ells. Però el més preocupant és que Catalunya no té un sistema de mitjans d'adscripció nacional.
Tots els mitjans de comunicació tenen amo, i els públics tenen un consell d'administració, un director i uns responsables. Partint d'aquesta base, apostem per uns mitjans de comunicació el més objectius possible. No oblidem però, que aquest ha estat un problema històric del govern de CiU, que ha jugat a intentar tenir uns mitjans que responguessin a interessos de partit. ERC vol un sistema de mitjans nacional, perquè és insultant que encara avui, els mitjans públics utilitzin paràmetres informatius i terminologia deixin entreveure que no hi ha un sistema de mitjans nacional. En aquest sentit, per a ERC és molt important garantir que els mitjans de premsa escrita com els del COMIT o l'Avui tirin endavant, i que els diaris electrònics en aquesta línia funcionin i tinguin qualitat.
Sense mitjans especialment afins, ERC ha experimentat un creixement que ha sorprès. Com ha afectat el creixement a l'organització interna?
Era més previsible que entréssim al Govern que no pas el creixement que hem tingut, perquè ja hi estàvem treballant, en aquesta possibilitat. Costa molt, però ara ja hem agafat la directa. Hem hagut de substituir al capdavant del govern una gent que portava 23 anys, tenien mals vicis adquirits, però també unes dinàmiques de funcionament amb les quals estaven habituats i nosaltres no. Actualment estem elaborant un pla estratègic per redefinir el nostre funcionament al Govern, Parlament i Congrés, amb una estructura molt funcional i amb gent jove, però a la vegada amb demostrada capacitat de treball.
Quin és l'objectiu d'aquest pla estratègic?
Tenir uns resultats prou bons com per passar a ser el Govern amb majúscules, ara ho som en minúscules, som la segona força, i la nostra aspiració és tenir la presidència. Aquesta és la nostra aspiració a mig termini, però a la llarga volem tenir una majoria prou àmplia de partits que donin suport a un procés d'independència a nivell dels Països Catalans.
