JOAN CARRETERO (Tremp, 1955) ha estat alcalde de Puigcerdà per ERC i conseller comarcal de la Cerdanya, des de 1995 fins al desembre de 2003, moment en què deixa el càrrec per a incorporar-se al Govern català com a conseller de Governació i Administracions Públiques. És doncs, un home de comarques, amb especial sensibilitat pels temes territorials, que ara afronta des de la conselleria. Joan Carretero és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UB.

La llei electoral és una de les banderes del tripartit. ERC aposta per un sistema electoral proporcional, i el PSC vol una circumscripció única per primar l'àrea metropolitana. Es pot trobar un model que satisfaci les dues opcions?
Jo defenso la proporcionalitat, però també la ponderació territorial. Tothom parla de proporcionalitat, igualtat de vot i representació territorial, però tot alhora, al 100%, seria contradictori. Donat que el Parlament està d'acord a fer correccions a la proporcionalitat amb la barrera legal del 3%, demanar una correcció territorial que no és mai superior al 3% també ha de ser bo, i més en un país com Catalunya, que és dels més desproporcionats demogràficament del món. Així doncs, tenint en compte que tots acceptem la proporcionalitat i la correcció territorial, simplement hem de trobar un punt d'equilibri entre les dues opcions. I vull recordar que estem discutint sobre un sistema electoral que ha donat una proporcionalitat en el pitjor dels casos del 95%, i en l'actualitat del 97% (l'espanyol està al 84%).

Així, no es preveu gaire soroll?
Estem parlant de millorar la proporcionalitat en un punt en el millor dels supòsits, per tant, segur que ens posarem d'acord.

Les direccions d'ERC i CiU mantenen converses entorn l'elaboració de la llei electoral. S'ha arribat a algun acord?
A més de CiU, també hi ha hagut converses amb el PP. Volem saber quin és el seu model per saber fins a on es pot negociar, i ho hem fet per responsabilitat política, perquè fer una llei electoral on un grup important que ha governat 23 anys Catalunya s'hi senti absolutament desplaçat ens semblaria una mala llei. Però en cap cas no busquem un pacte amb CiU a banda dels socis de govern, seria una deslleialtat. En el tema electoral, ERC té una posició central i de país, i proposem fórmules on uns i altres, tot i haver de renunciar a part dels seus plantejaments màxims, s'hi puguin trobar còmodes.

I ERC, va haver de cedir en matèria territorial i electoral, en el Pacte del Tinell?
Globalment, ERC ha defensat una posició central, intentant recollir tot allò que sigui bo i que permeti el consens. Però hi ha una voluntat deliberada per part d'un gran sistema mediàtic que habita a Catalunya, sempre contrari a ERC, que ens acusa de crear polèmica, de crispar i de desestabilitzar el Govern amb aquests temes. Cadascú defensa la seva postura, i nosaltres no ens dediquem a donar sempre la raó als uns o als altres. I ara no és com quan CiU desmuntà la corporació metropolitana i muntà les comarques, no farem el procés invers, sinó que buscarem un equilibri entre aquests dos móns.

Aquesta defensa de l'equilibri fa que sovint se'ls acusi de saltataulells.
Miri'n, pel bé del país estem disposats a arribar on calgui, l'únic important perquè nosaltres estem en política és Catalunya, i tot el que sigui cabdal per al país ho defensarem, malgrat les campanyes que hi pugui haver en determinats mitjans de comunicació. Hi estem acostumats, sempre se'ns intenta marginar i criminalitzar. Per exemple, amb els acords de Govern, un sector de la premsa ens va donar treva una setmana, després ja van tornar a la càrrega, i de l'altre cantó, continuen criminalitzant-nos perquè no els vam donar el Govern a ells.

Respecte a l'actuació d'ERC al Govern, es diu que ha aconseguit dur els temes nacionals a l'agenda política tot i les reticències socialistes, però també hi ha qui considera que el PSC ha anul·lat la seva força.
És una evidència objectiva que els temes que ERC ha portat en la seva agenda política durant molts anys ara són temes fonamentals. Fa 15 anys, només Esquerra defensava un altre model de finançament, veia clar que l'Estatut no era el que tocava i reclamava una nova ordenació territorial. I ERC sempre ha dit que la dicotomia entre tema nacional i social no és certa, tenir un bon finançament no és una qüestió nacional, si no tenim diners, no podem fer escoles, carreteres, residències, etc. O en immigració, sense eines socials i nacionals alhora, aquestes persones sempre seran uns apàtrides, persones no integrades. Per tant, ningú no ens ha anul·lat.

Considera la possibilitat que el president Maragall convoqui eleccions anticipades?
A ERC no la contemplem, però com a partit democràtic que som, si hi ha eleccions hi anirem i farem un milió de vots, no hi ha problema. Les altres forces polítiques han d'entendre que ERC cada vegada és més imprescindible, encara que faci nosa.

Dirigents de CiU han manifestat interès per un possible pacte CiU-PSC, considerant doncs, que ERC és prescindible...
Sí, i també els grans intel·lectuals d'aquest país aposten més per CiU-PSC, perquè Esquerra som un factor per a molta gent distorsionador de l'oasi. De tota manera, un govern CiU-PSC és el que hi ha hagut durant 23 anys a Catalunya. Els uns governaven a la Generalitat i els altres a les grans institucions municipals, seria la continuïtat. Tant el PSC com CiU voldrien que només fóssim els seus radicals. Obliden que ERC pot donar suport a totes dues forces de manera conjuntural, però som una força nítida i ben diferenciada d'ells.

Vostè és l'únic conseller que s'ha pronunciat en més d'una ocasió a favor de la independència com a sortida a conflictes nacionals com les seleccions o el model de finançament. Es diu que Joan Carretero incomoda en excés el PSC, tant com Carod-Rovira.
Sempre he militat en un partit independentista, sóc independentista i no tinc per què amagar-me'n. I m'imagino que cap dels consellers d'ERC ha renunciat a ser independentista, perquè l'ideari del nostre partit és aquest. I és clar, sóc conscient que fem nosa, però a tothom, perquè els nostres postulats són rupturistes, i a més, independentistes! Empipem perquè fins ara, en aquest oasi català, o més aviat pantà català, s'hi estava molt bé, tothom tenia les seves quotes de poder i se les anaven repartint o construint.

Fora de l'oasi, ERC continua tenint una imatge força lamentable més enllà del PP, tot i haver decantat el Govern cap a les esquerres i haver donat suport a la investidura de Zapatero.
D'entrada, a Espanya els molesta el català que no renuncia a ser-ho. Aleshores, tot allò que faci olor de català, és pervers. Però a més a més, ERC diu clarament el que pensa i no fa el doble joc de treure l'estelada i després la bandera espanyola, per tant, és reencarnació absoluta del mal. Fixeu-vos, som tan perversos que no renunciem a res, i el pitjor de tot, som radicalment democràtics, i si som minoritaris ho acceptem i punt. Els emprenya que algú els planti cara, i els emprenya més encara que siguem demòcrates.

Això ho soluciona l'Espanya plural?
Aquesta situació és en gran mesura producte de l'escalada d'aquests 8 anys de l'espanyolisme més viu i tronat, que per cert, torna a campar. Però després de 23 anys de provar l'encaix amb Espanya, em sembla demostrat que aquesta faixa no ens va bé.