MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ (Barcelona, 1946) és periodista. Fou fundador destacat de l'Assemblea de Catalunya i de CDC, partit que abandonà per participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra. Posteriorment, fou nomenat primer director general de Seguretat Ciutadana, amb l'encàrrec de crear la nova Policia de Catalunya i el seu model. Actualment presideix la Fundació Centre de Documentació Política (FCDP), de la qual n'és fundador. Dirigeix també la revista Debat Nacionalista, i és secretari general de L'Opinió Catalana, a més de membre de la Junta d'Òmnium Cultural i col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació. Acaba de ser nomenat secretari general de Comunicació del Govern. Els propers 30 i 31 de gener se celebra una trobada dels socis de L'0pinió Catalana a Sitges. S'hi trobaran sensibilitats polítiques diferents, quin és l'objectiu de la jornada?
L'Opinió Catalana és una mena de miracle en què s'hi troben intel·lectuals, periodistes i professors universitaris amb diferents postures polítiques i ideològiques, però que conflueixen en la seva visió nacional del país. Per això és important que després de les darreres eleccions, i en la perspectiva d'una Constitució europea, debatem entre nosaltres per veure quina serà l'actitud que tindrem des de la diversitat i la pluralitat.Com s'organitzarà el debat?
Hi haurà una intervenció de Josep Coll, delegat de la Comissió Europea a Catalunya, que exposarà quines han estat les línies de treball de la Constitució Europea. Després, un dels vicepresidents de L'Opinió, Salvador Cardús, encetarà el debat exposant la seva visió de Catalunya després del 16-N i les perspectives de futur. Penso que és una necessitat que teníem, després d'un període de tensió pels darrers esdeveniments polítics, que amb responsabilitat poguéssim trobar un espai en el qual homes i dones de diversos àmbits del catalanisme i el nacionalisme poguéssim reflexionar plegats. Crec que encara segueix sent necessari un terreny central de debat i complicitat nacional.

Vostè és el secretari general de L'Opinió Catalana i aquests dies ha estat nomenat secretari general de Comunicació del Govern. Això alterarà la seva opció política i la seva presència a L'Opinió?
Sí, quan s'està al Govern cal retirar-se de la societat civil, és l'actitud ètica correcta. Hauré de dimitir el proper cap de setmana de la secretari general de L'Opinió Catalana, i també ho faré de la junta d'Òmnium Cultural. Però en una i altra associació hi seguiré vinculat a la base, essent solidari en la seva actuació cívica. Debat Nacionalista, una de les grans il·lusions de la meva vida, seguirà publicant-se, i en aquesta etapa sols seré el director fundador.
Però vostè potser queda condicionat políticament per aquest nomenament.
Quan jo parli en nom del Govern, naturalment. Però com a persona, em sento molt agraït al president de la Generalitat i al conseller en cap, i al partit que m'ha donat aquesta confiança, ERC, tot i la meva independència política. Tots ells, coneixent que sóc una persona irreductiblement sobiranista , partidària dels Països Catalans i del Pla Ibarretxe, m'han permès fer aquesta tasca de forma oberta. No he de renunciar a res. Com es reflectirà la seva independència?
Jo tinc una ideologia que en aquests moments està marcada en el camp de Josep-Lluís Carod- Rovira, però sóc un home profundament convençut de la necessitat del treball de consens i transversal en la línia nacional. Per tant, treballaré tot l'efectivament que pugui en aquest Govern, però alhora estic obert a la col·laboració amb tots aquells homes i dones que treballin per les llibertats de Catalunya i la seva sobirania, estiguin al partit que sigui.Aquesta pot ser una tasca complexa.
A mi m'agradaria poder mantenir l'esperit dels països democràtics en què hi ha normalitat de l'alternança política i existeix un bon clima de diàleg entre Govern i oposició. A Catalunya s'ha produït aquesta alternança, és molt positiu per al país, perquè necessitàvem una normalització nacional i que el país entengués que hi pot haver un canvi i que no passa res.Quina serà la seva principal aportació al Govern català?
Més que venir a desenvolupar una funció partidista, vinc a fer una funció de servei polític i professional a tot el país. La meva vida ha estat marcada per un treball molt transversal, ho vaig començar a fer a l'Assemblea de Catalunya, ho vaig seguir fent al Centre de Documentació Política, a Debat Nacionalista i a L'Opinió Catalana. És el que ha donat sentit a la meva vida, per això, el dia que no pugui ser així me n'aniré a casa, la meva feina no tindrà sentit. Quins reptes es planteja vostè en aquesta nova responsabilitat?
D'entrada no em toca valorar el passat. Vull fer una política que permeti una visió global del Govern de Catalunya al marge de les actituds partidistes. I intentaré que la secretaria de Comunicació del Govern vagi més enllà del marc nacional català, sent capaç d'arribar al marc espanyol i europeu. En aquest sentit, cal potenciar contactes i actuacions a Madrid, a Brussel·les i a les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, i explicar-nos.