QUICO HOMS (Vic, 1969) és advocat. La seva militància es forma en el sindicalisme estudiantil i en l'activisme nacionalista, fins que el 1995 entra a CDC. Ha estat cap del Gabinet del conseller de Governació (1996-2000), cap del Gabinet del conseller de la Presidència (2000-2001) i director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència fins al 2003. Diputat al Parlament, ha estat membre de la Ponència de l'Estatut per CiU i un dels negociadors de la federació nacionalista amb el PSOE.

Catalunya tindrà un bon Estatut, o tindrà un nou Estatut?
Tindrà un nou Estatut que serà un bon Estatut.

Valia la pena, doncs, obrir un procés de reforma, amb els resultats a la mà?
Per descomptat. Hem aconseguit moltes coses que suposaran una clara millora en la línia de la reconstrucció nacional. Estigui escrit com estigui escrit, el fet és que reconeix que Catalunya és una nació. També hem avançat molt en matèria de finançament o en competències tan rellevants com la immigració.

ERC també està per la reconstrucció nacional, i de moment, no s'hi suma...
Jo apel·lo a alguns, particularment a ERC, a que deixin de fer-se els llepafils, perquè que ningú no es confongui, un Estatut no és una declaració d'independència.

CiU reclamava, durant la negociació a Catalunya, un nou model de finançament inspirat en el concert econòmic. Les millores que s'han aprovat van pas en aquesta direcció?
Amb aquest Estatut, el conseller d'Economia de torn, del partit que sigui, no haurà d'anar a reclamar la transferència a Madrid, sinó al revés, Catalunya estarà en condicions d'haver d'enviar un taló a Madrid. Això vol dir capacitat de decisió real i autonomia financera, i en conseqüència, sobirania política. Tot això està en la línia dels efectes del concert econòmic, ni més ni menys.

El pacte de CiU ha canviat el model de finançament, doncs?
El model, formalment és una evolució del mateix que ja teníem, que per cert, ja ho era l'aprovat pel Parlament de Catalunya, que insisteixo, no hi havia ni tan sols cistella d'impostos, que ara sí que tenim.

És un mèrit de CiU o una concessió dels socialistes?
CiU, des de l'oposició, ha aixecat el sostre d'allò que el Govern del tripartit plantejava per negociar amb Madrid en matèria de finançament. No hi havia cistella d'impostos i ara sí, hi havia el Consell de Política Fiscal i Financera en la proposta del tripartit i ara no hi és. També en el cas de la solidaritat, ara serà decisió d'una comissió mixta, per tant, bilateralitat al màxim que no contemplava el tripartit. Podria posar molts exemples més que demostrarien que hem fet un bon acord.

La filosofia del pacte Mas-Zapatero és un Majestic 2?
Cal que la classe política catalana es comporti com el que un país seriós com Catalunya reclama, i no pot ser que qui no ha signat un pacte que ha superat clarament la proposta de Castells, ara es dediqui a fer el saltimbanqui. Simplement, hem obtingut un resultat infinitament millor que la proposta del tripartit.

Respecte a la definició de Catalunya com a nació, no s'ha aconseguit res. Catalunya continua sent una nacionalitat, com molt bé diu l'Estatut de 1979. No els interessava, aquesta qüestió?
Escolti'n, el senyor Puigcercós, en una entrevista televisiva, va dir que ell ja estava disposat a acceptar que la definició de Catalunya com a nació anés al preàmbul. Per tant, on és el problema? Per què tants escarafalls? La veritat és que no entenc res, tinc la impressió que ERC està fent un ridícul històric.

Què és el que no entén?
Que com es pot dir A, després B, i ara C? Fa només quatre dies ERC veia en les negociacions totes les virtuts del món, i ara tot són inconvenients. I em produeix molta tristesa que un partit nacionalista faci el ridícul, perquè això ens perjudica a tots els nacionalistes.

Entendria un no d'ERC a l'Estatut?
No.

I com interpretaria aquest no?
Respondria al mateix argument del no del PP, és a dir, a un interès exclusivament partidista i allunyat de la realitat.

Des de CiU no han parat de reclamar a ERC que abandoni el Govern si no vota l'Estatut. Per què tant d'interès?
Algú pot pensar que una convocatòria d'un referèndum per l'Estatut a Catalunya es pot afrontar amb un govern dividit? Ells mateixos justificaven els acords del Tinell per tirar endavant un Estatut, per tant, jo apel·lo a la coherència i el sentit comú d'ERC, si és que els en queda una mica.

Actuar amb sentit comú vol dir trencar el Govern?
Si creuen que es pot millorar encara alguna cosa, que continuïn negociant, que utilitzin la força que no han utilitzat mai a Madrid, tot i haver aprovat dos pressupostos generals a canvi de res. Per què ERC no diu públicament que, o es millora l'Estatut o trenca el tripartit? Li donaria força davant del PSOE, i això sí que beneficiaria el conjunt dels catalans. Que utilitzin aquella clau que ensenyaven.

El pacte Mas-Zapatero s'interpreta com una maniobra de CiU per donar lloc a un Govern socioconvergent a Catalunya?
La meva il·lusió seria un Govern nacionalista fort. Aquesta ha estat, és i serà la meva opció, i per això em va doldre tant que el president d'ERC assegurés que excloïa CiU de futurs acords. Aquesta actitud m'entristeix profundament.

Les bases sobiranistes de CiU han entès l'operació de Mas?
Aquest pacte s'ha d'explicar, com tots els pactes que es fan a la vida. Però estic convençut que les bases de CiU, el catalanisme, la gent que creu en la reconstrucció nacional de Catalunya, saben que aquesta era l'opció que havíem de fer, i com que saben que en un acord mai hi pot haver el 100% de la reivindicació i que en ocasions cal gesticular i exagerar, pairan aquest procés amb normalitat. Però tot demana el seu temps, és clar.