JORDI SÀNCHEZ I PICANYOL (Barcelona, 1964), Catedràtic de Ciència Política. És director de la Fundació Jaume Bofill i professor de ciència política de la UAB i de la UOC. Ha publicat llibres i articles sobre cultura política, participació ciutadana, democràcia i impacte de les noves tecnologies en els processos democràtics, entre d'altres temes. Acaba d'abandonar la CCRTV, de la qual n'era membre des de 1996, en protesta per la presència d'alts càrrecs de partits en aquest organisme.
Com creu que pot repercutir en el futur del tripartit la pressió que exerceix sobretot el PP, i també alguns barons del PSOE, arran del cas Carod? Després d'un segon episodi, el Govern torna a tenir un conseller en cap i comença a redreçar-se, però cada dia algú ens sorprèn amb nous atacs al tripartit.
Tot plegat provoca un efecte molt negatiu, en la mesura que s'intenta portar a la crisi el Govern de la Generalitat i crea una situació de crispació en la política catalana. Malgrat això, també cal dir que el president Pasqual Maragall podria sortit reforçat del cas Carod, en el sentit de sentir-se més fort al capdavant del Govern. Les relacions Catalunya-Madrid estan més tenses. En funció dels resultats de les eleccions espanyoles, quin paper creu que hauria de jugar el Govern tripartit i CiU amb Madrid?
És evident que després del 14 de març caldrà reorientar definitivament l'estratègia política en base a dos criteris: si el PP obté majoria absoluta i si és possible un govern alternatiu al del PP. No cal dir que en cas que les majories absolutes desapareguin del mapa polític espanyol serà molt rellevant veure quina postura adoptarà CiU.La oposició ha criticat que la solució a la crisi del Govern s'ha resolt per part del president de la Generalitat condicionada per Madrid. Es corre el risc que s'espanyolitzin les decisions en la política catalana?
Jo no comparteixo que la decisió del Govern s'hagi pres condicionada per Madrid. L'error del president de Generalitat, del propi Carod-Rovira i d'ERC, va ser en el seu moment no tenir capacitat per calcular l'abast de la crisi. L'errada política de Carod va ser de tal magnitud que no es podia esperar res més del nacionalisme espanyol. I l'error del Govern de Catalunya, en tot cas, va ser pensar que els espanyols actuarien diferent a com ho han fet. Una actuació previsible, si pensem que el PP desitja aplicar a Catalunya el model de xoc institucional que practica a Euskadi.
El Govern espanyol i el PP, en particular, saben prou bé que obtenen rèdits electorals del desgast tant del nacionalisme basc com del Govern de la Generalitat. Estan jugant irresponsablement amb temes molt sensibles i només per optimitzar alguns resultats electorals de cara al 14 de març. El PP ha obert la capsa dels trons en un joc on sembla que tot s'hi val. La darrera desvergonya de la ministra Valdecasas és un exemple d'on volen arribar.Malgrat que la crisi ha deixat en segon pla algunes actuacions, el Govern també ha governat. Per exemple, ha anunciat un "pla ferm, decidit i valent" per promoure l'ús social del català. Vostè ha treballat molt el tema del col·lectiu de nouvinguts, quines polítiques cal fer en l'àmbit lingüístic en aquest sentit?
És evident que l'ús del català necessita recórrer molt camí i també que la població immigrada ens obre nous reptes en aquest objectiu. Malgrat això, hi ha vies d'intervenció possibles i caldria, per exemple, fer una mirada a allò que s'ha fet al Québec. En qualsevol cas, ni la responsabilitat de la situació del català és atribuïble a la població immigrada ni la presència de població immigrada ens pot fer abandonar la política de normalització del català.
