JOAQUIM COLOMINAS i FERRAN (Barcelona, 1963) és doctor en Ciència Política i advocat. És professor de Ciència Política a la URL i professor associat de Ciència Política a la UAB. Ha estat assessor del conseller de Presidència del Govern de la Generalitat en matèria d'estudis socials i polítics (2000-2003) i és ha dirigit els llibres Crisi de la política? (director), Ed.Columna, 1997; Catalunya-Espanya: les relacions històriques, culturals i polítiques (director), Ed.Columna, 1998; Estudis de les elits dels partits polítics de Catalunya, ICPS, 1999, i coautor de CDC, 1974-2000, Ed.Pòrtic, 2001.
Jordi Pujol apostava per encetar noves relacions amb ERC. Però la filtració del document apòcrif sobre mitjans de comunicació per part de CiU ha enterbolit més les relacions. Creu que l'estratègia de CiU en aquest episodi ha estat la més adient?
Pujol, i altres dirigents del partit nacionalista majoritari, apostaven encertadament per obrir una nova etapa en les relacions entre CiU i ERC. Aquest darrer episodi no haurà ajudat en aquesta línia, però altres actes d'ERC, tampoc. Hem de tenir en compte que ara un partit és a l'oposició i l'altre al Govern. Tanmateix, considero que ambdós partits haurien de fer autocrítica, reconèixer errors propis i superar l'etapa de difícils relacions actuals.
En qualsevol cas, veu viable, i desitjable per part seva, aquest acostament a curt o mig termini aquest acostament?
L'acostament entre CiU i ERC no és desitjable només, sinó que és necessari i imprescindible pels que defensem una acció de govern adreçada a construir nacionalment el nostre país. Cal refer urgentment ponts en el món nacionalista, treballar en l'espai de la prepolítica, recuperar complicitats perdudes. Com més tard ens hi posem, tots hi sortirem perdent. L'actual acció de govern és de desconstrucció nacional d'aquelles coses sòlides que havien fet els governs de CiU. El projecte del PSC és, bàsicament, un projecte espanyol. La política catalana s'està provincialitzant i espanyolitzant.
En pocs mesos, el tripartit ha patit dues crisis importants per assumptes (cas Carod i secretaria de Comunicació) que tenen poc a veure amb veritables problemes que pot tenir un govern. Com analitza aquesta situació?
El pacte inicial d'un govern bicèfal entre Maragall i Carod va durar quatre setmanes. Amb la sortida de Carod es produeix un desequilibri de les relacions internes, amb un clar afebliment d'ERC. Els projectes d'ERC i del PSC són diferents. I en l'acció de govern, sempre s'imposen les tesis del PSC.
I doncs, quin paper està fent ERC com a membre del Govern català?
En l'acció de govern el PSC s'ha menjat ERC. Vull pensar que ERC és víctima, i no còmplice, de moltes decisions preses pel govern tripartit, en què el partit republicà no sap fer valer la seva posició dominant. ERC va ressuscitar un PSC molt tocat, que havia de guanyar les eleccions i que les va perdre. En aquests mesos, els papers han canviat: el PSC s'ha enfortit i ERC s'ha afeblit.
Tem que PSOE i PP arribin a massa acords d'Estat? Temes com el Pacte antiterrorista, l'entestament a il·legalitzar la candidatura de l'esquerra basca, contactes per parlar del model autonòmic… li fan por?
El PSOE i el PP són dos partits espanyols. No són el mateix, naturalment, perquè el PSOE és un partit de tradició democràtica. Però en els temes d'Estat (espanyol), lògicament, es posen d'acord. Nosaltres hauríem de saber fer el mateix. CiU i ERC (i la part del PSC i d'ICV que vulguin) haurien de posar-se d'acord en els eixos que afecten el futur del país.
El Govern de Zapatero, aritmèticament, no necessita Catalunya per governar, a diferència de la primera etapa del PP. Com ens pot afectar aquesta no-dependència?
La derrota electoral del PP el 14 de març va representar la fi d'un malson, certament. El canvi en les formes és rotund. En els continguts serà un canvi important, però no hem de ser tan il·lusos com per pensar que en quatre anys es resoldran els problemes d'identitat del nostre país. Hem d'estar alerta perquè amb la lògica federalitzant del PSOE el nostre país no quedi com una comunitat autònoma més. La reforma del Senat pot anar en aquesta direcció.
Aquesta setmana ha començat la campanya per a les eleccions europees. Té la sensació que els partits no fan propostes per a Europa, sinó que aprofiten per fer campanya en clau exclusivament catalana?
Arreu d'Europa, les eleccions europees es consideren secundàries, la participació disminueix i es vota en clau de política interna. Veurem un vot de càstig al govern a França, a Alemanya, a la Gran Bretanya. Les institucions europees tenen un dèficit democràtic important, i la manca de reconeixement de la nostra identitat cultural i política no fa res més que augmentar l'escepticisme en aquesta Europa.
