AGUSTÍ COLOMINES I COMPANYS (Barcelona, 1957) és professor d'història contemporània a la UB, especialista en historiografia i història del nacionalisme. Recentment ha estat nomenat director del Centre UNESCO de Catalunya. És autor, entre d'altres llibres, d'El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentària per l'autonomia, 1898-1917 (1993), Testimoni públic (2001) i Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, amb J.Termes). També col·labora a diferents mitjans de comunicació. Vostè s'ha mostrat molt prudent amb l'eufòria que es viu pel canvi de Govern a l'Estat espanyol. Quines expectatives té?
S'ha acabat una era molt dura, això ja és una gran cosa. El que passa és que això és com un miratge, surts d'una situació molt bèstia, i aleshores tothom s'agafa a qualsevol esperança. Ara, jo crec que oblidar-se que bona part de les polítiques dures que ha fet el PP han tingut el suport del PSOE, com la llei antiterrorista, la llei de partits i algunes mesures de privació de desenvolupament autonòmic, és un error gravíssim.Catalunya vol nou Estatut, i el president de la Generalitat ha assegurat que el Govern espanyol donarà llum verda al projecte que surti de Catalunya. En certa manera, el PSOE hi està obligat...
Ara estem en una situació que no s'havia produït mai, i és que el 99% del pressupost a Catalunya està en mans dels socialistes. Ara no hi ha excuses per fer certes coses, i si no les fan, senzillament és perquè no volen. Perquè abans es podien posar excuses sobre la competència d'uns o altres ens, però ara els socialistes han promès una cosa, i l'únic resultat possible és que allò que aprovi el Parlament de Catalunya, el PSOE ho accepti sense protestar. Cal comptar amb la influència dels barons antinacionalistes que Zapatero col·locarà al seu Govern. Com pot afectar a Catalunya i a l'Estatut?
Dependrà del pes que hi tinguin, que potser serà més del que un podria desitjar. La reforma de l'Estatut no serà un camí fàcil, i aquesta forma part de les coses que són un miratge, pensar que perquè mana el PSOE tot és fàcil, i jo crec que això no és veritat. Vostè parlaria de fractura en el nacionalisme català?
Aquesta fractura ara és molt greu, i estic convençut que hauran de passar entre quatre i vuit anys per reconstruir ponts de diàleg entre les dues faccions del nacionalisme català, perquè la batalla ha estat molt dura, i continua sent-ho, hi ha molta gent que ha deixat de parlar-se, que intenta fer la traveta a l'altre, i això només ens porta a la desgràcia més absoluta.De fet, les darrers campanyes electorals van desencadenar un intercanvi de crítiques constants entre republicans i convergents. I especialment CiU, va aprofitar el cas Carod per carregar més contra ERC i el tripartit.
L'estratègia de CiU d'obsessionar-se amb ERC està totalment fora de lloc, però la d'ERC de menystenir Convergència també. El problema és que aquestes formacions no han entès que de cop i volta s'havia donat tot el poder als socialistes. CiU ja no és al Govern català i la seva capacitat de maniobra a l'Estat espanyol és certament escassa. Aquest context obliga CiU a fer certs replantejaments?
A mi em sembla evident que CiU ha de replantejar-se en profunditat el seu projecte, perquè aquest projecte es consolida i creix d'una forma clara a través dels anys de poder. Això s'ha acabat, i qualsevol formació necessita idees sòlides i noves per resistir a l'oposició. CiU ha de regenerar el seu discurs, obrir-se a la societat, perquè és un partit molt poc obert a la societat, i recompondre la seva xarxa relacional a tot el territori.Un impediment greu perquè el català fos reconegut a Europa era Aznar. Sense emmirallar-se, creu que la nostra llengua trobarà un camí més pla sense el PP?
El català només serà oficial a Europa si és oficial a l'Estat espanyol, i ara no ho és. Davant la tessitura de no tenir la independència i per tant continuar dins l'Estat espanyol, és obvi que l'Estat hauria de reconèixer això, i que aquest hauria de ser un compromís adquirit. Com a director del Centre UNESCO de Catalunya, veu aquest horitzó proper?
Em costa d'imaginar que sigui possible.Quina excusa pot donar el Govern, si el mateix PSC ha donat suport a campanyes per l'oficialitat del català a Europa?
Que necessita una modificació constitucional, i que no està disposada a modificar-la. Possiblement també hi hauria altres vies jurídiques que permetrien un reconeixement d'aquestes característiques, però potser tampoc no cal intentar-ho tot de cop, oi? El que sí que tinc clar és que Europa no reconeixerà res que no reconeguin els estats.