Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona. Va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1987, i reelegit el 1991 i el 1995. L'any 1995 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya per CiU, i aquell mateix any, va ser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques. El 1997, passà a encapçalar la conselleria d'Economia i Finances. L'any 2000 seria nomenat portaveu del Govern de la Generalitat, i el gener de 2001 passa a dirigir la conselleria de la Presidència i és nomenat conseller en cap de la Generalitat. Dins de CDC, el novembre de 2000, Artur Mas es fa càrrec de la secretaria general, i després de les darreres eleccions al Parlament català, es converteix en president del grup de CiU. En la Conferència Nacional que CiU ha celebrat aquest cap de setmana, ha estat nomenat president de la Federació.
Diversos opinadors diuen que CiU encara no ha trobat la seva estratègia com a partit de l'oposició. Tenen vostès una estratègia definida?
La tenim. Des d'un punt de vista d'autogovern marquem el to i portem la iniciativa del Nou Estatut. En el camí de la construcció nacional de Catalunya, tenim un projecte coherent i constant, davant del desgavell de l'actual Govern. En termes econòmics i socials, representem una alternativa de solidesa i modernitat, enfront d'un govern que confia bàsicament en els poders públics i que confon el que és secundari amb el que és principal.
La gran il·lusió de Jordi Pujol és mantenir l'espai polític que CiU havia consolidat durant 23 anys, i a poder ser, l'estructura d'un sol partit polític. Però després de l'últim congrés d'Unió, va semblar que a CiU hi havia diferències entre CDC i UDC, i entre vostè i Duran Lleida. Encara seria possible una fusió?
No hi ha cap guerra entre en Duran i en Mas. Tots dos estem més compromesos que mai en soldar la federació nacionalista. És cert que CDC voldria anar més enllà, però també hem de respectar que Unió vulgui mantenir la seva identitat pròpia com a partit. I aquest cap de setmana, a la Conferència Nacional de CiU, hem fet passos endavant per consolidar la federació de CiU com a instrument útil per tornar a guanyar les eleccions per vuitena vegada consecutiva.
Amb tot, el sentit del vot a la Constitució europea ha obert una esquerda entre CDC i UDC. Fins a quin punt les diferents postures poden afectar els plantejaments de CiU?
No afectarà als plantejaments. Fixin-s'hi, coincidim en el nostre europeisme, coincidim en la defensa del català com a llengua oficial a la UE i coincidim en exigir la presència directa de Catalunya a les institucions europees. L'única diferència és en l'estratègia per aconseguir tot això: CDC vol aprofitar el referèndum per forçar el Govern espanyol a moure peça en favor de Catalunya.
A CDC hi ha sectors que creuen que el partit s'ha radicalitzat i que caldria que retrobés l'espai central que teòricament l'havia caracteritzat. Com respon a aquesta crítica?
Que em diguin una sola proposta teòricament radical que haguem plantejat i que no estigués en el programa electoral amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions. Insisteixo, som l'única garantia nacionalista davant d'un govern sotmès a les directrius del PSOE.
Vostè encapçala un equip generacionalment important. Hi ha diferències, entre aquest equip i el que pot representar Felip Puig?
Treballo colze a colze amb Felip Puig. Fa una excel·lent tasca al capdavant del grup parlamentari de CiU. No hi ha problemes, és més, ell forma part del meu equip a la direcció de CDC i n'és una peça clau.
Les relacions CiU-ERC continuen essent tenses, la fractura nacionalista no s'ha tancat. Pensa vostè impulsar un acostament?
El meu propòsit és millorar les relacions entre CiU i ERC, i entre els dirigents d'ERC i jo mateix. Tot i que no va ser la causa més important, ja he reconegut que el dèficit de "feeling" entre CiU i Esquerra va dificultar un pacte nacionalista al capdavant del govern de la Generalitat. ERC ha d'entendre que CiU aguantarà fort i que no pensa pansir-se a l'oposició. I CiU ha d'acceptar que ERC no és un partit secundari i marginal.
Com a cap de l'oposició, vostè va acompanyar el president Maragall en un viatge a la Xina, el primer apropament seriós entre Govern i CiU. És viable en aquests moments un consens per temes com l'Estatut o el finançament?
Estic disposat a treballar al màxim per aconseguir el consens en temes com el nou Estatut, el finançament, la llei electoral o la distribució territorial de Catalunya. Aquests són els grans temes d'aquesta legislatura. Ara, també aviso que el consens mai passarà per sobre d'un mal acord. Ho dic ben clar: CiU no votarà a favor d'un mal Estatut per bé del consens unànime i que permeti solventar una crisi amb el PSOE. Defenso un bon Estatut per a Catalunya, perquè vull una Catalunya amb un futur amb ambició.
Quines conseqüències creu que poden tenir per a Catalunya, nacionalment parlant, actuacions del president Maragall, com ara la seva participació a la Conferència de Presidents, o la seva presència a la desfilada militar del dia de la Hispanitat?
L'estratègia de Maragall porta a la dissolució de Catalunya entre 17 autonomies més Ceuta i Melilla. Catalunya no està codecidint, com diu Maragall, Catalunya s'està diluint dins d'un cafè "para todos" disfressat de "buen talante". La manera d'aconseguir i avançar nacionalment només té un camí: el tracte bilateral i de tu a tu entre Espanya i Catalunya.
