Gabriel Vicens i Mir, nascut el 1961 a Inca, Mallorca, és llicenciat en Ciències Biològiques a la UIB, especialitzat en microbiologia. Actualment és professor de biologia a l'IES Sineu, també des de 1994 professor de llenguatge d'especialitat de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) i des de 1999 professor associat de català cientificotècnic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. Ha publicat diversos treballs de recerca en revistes científiques, nombrosos articles de premsa i és autor de publicacions de caràcter científic i pedagògic. En els darrers anys compagina la tasca docent amb l'activitat política. Des del 1997 és militant del PSM-Entesa Nacionalista. Actualment és secretari general del PSM-Entesa Nacionalista.
El PSM sembla haver superat la crisi que va provocar la divisió interna en dos sectors. En quina situació us trobau actualment ?
Després de les eleccions del 2003 es va originar en el PSM un intens procés d'anàlisi política i de forta autocrítica pels resultats obtinguts. Hi havia necessitat de replantejar estratègies i missatge polític. Tot i que el procés ha estat complicat, el PSM ha demostrat tenir maduresa política i democràtica. Per una banda s'ha pogut fer un gran debat polític, sens dubte enriquidor, i per altra banda ha existit la capacitat de confluir, d'ajuntar esforços i compromisos. Ara puc dir que veig el PSM il·lusionat, unit i en plena forma. El PSM probablement sigui l'únic dels partits que formaven part del pacte de progrés que realment hagi duit a terme un important procés de reflexió i renovació tot mantenint la unitat. Això, estic convençut, serà fonamental per afrontar els futurs reptes polítics.
Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques. Quin perfil ha de tenir la persona triada per ser el vostre candidat a la presidència del govern?
En primer lloc, són totes les persones que conformen el projecte del PSM (militants, simpatitzants i persones afins) les que d'alguna manera han d'opinar. El candidat o candidata a la presidència del Govern serà una persona capaç d'aglutinar el nacionalisme progressista. Probablement, tothom valori una persona comunicativa, que estimi per damunt de tot el país i la seva gent, que pugui aportar aire fresc al nacionalisme i que demostri que una altra manera de fer política és possible per a les nostres illes. Personalment, pens que tot i que els candidats són molt importants en un projecte polític també ho és, i mai no s'ha d'oblidar el projecte comú i totes les persones que el conformen, així com els equips d'assessorament, treball i suport que es puguin articular. A més, pel que fa a aquesta qüestió, en el PSM existeixen moltes persones que per la seva capacitat, preparació, experiència política i tarannà personal poden encapçalar el projecte polític.
Un dels problemes que teniu, com a partit nacionalista, és la poca presència de mitjans de comunicació que reflecteixin els vostres posicionaments ideològics.
En general, a Mallorca hi ha una manca de mitjans de comunicació en clau de fer país, de defensar l'autogovern i la nostra identitat com a poble, de presentar una visió no centralista, de plantejament propi de l'economia, la cultura, la sanitat, el turisme, el medi ambient, etc. Aquest és un problema compartit per qualsevol projecte polític, social o cultural de base nacionalista a les nostres illes. Ens trobam immersos en una societat en què el mitjans de comunicació funcionen en clau estatal, on es transmet majoritàriament el missatge dels grans partits polítics estatals i la seva visió o enfocament particular de les coses. Necessitam mitjans que ajudin a crear consciència de país en positiu, que analitzin el dia a dia des d'una òptica diferent a l'estandarditzada, des d'una òptica pròpia i de futur. En aquest sentit, estic convençut que caldrà apostar fort per les noves tecnologies, els diaris i butlletins digitals, la comunicar directa i explorar nous canals d'informació i participació.
Un aspecte important per a un partit d'esquerres és la relació amb la societat civil. Quina relació voleu establir amb els moviments socials?
Aquesta qüestió és fonamental. Hi ha alguna cosa que no funciona bé en la democràcia i el sistema de partits polítics tal com els hem conegut en el segle XX. Hi ha una certa crisi d'identitat, de representativitat i de perspectives. Els partits polítics sovint redueixen la seva acció política a la gestió institucional i a la política de despatxos. Aquesta situació abona la divisió entre la política i la ciutadania. Davant això, el plantejament de les opcions polítiques nacionalistes i d'esquerra no ha de ser únicament gestionar millor o fer una política més eficaç. L'autèntic repte d'un partit com el PSM ha de ser aprofundir en les formes radicalment democràtiques i establir una interacció constant amb la societat. Les relacions permanents amb els moviments socials són essencials per al PSM. És per això que des del PSM estam prioritzant la reconnexió amb la societat civil, molt especialment amb aquells col·lectius més sensibles a la qüestió nacional, a les idees de l'esquerra progressista o per la lluita ecologista. De fet, pens que la política actual necessita abandonar l'excessiu patriotisme de partit i acostar-se a models més participatius i menys rígids.
Heu donat molta importància al procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia i del finançament autonòmic. Quina és la vostra proposta?
L'Estatut és el marc legal on harmonitzam la nostra realitat territorial, econòmica i social i els nostres interessos com a país, és el text que apropa la responsabilitat política a les necessitats generals dels ciutadans. L'Estatut és un tema de primer ordre per a les nostres illes. És indignant que partits com el PP o el PSOE mostrin aquesta poca ambició per l'Estatut... tanta supeditació estatal. I és també inadmissible que el Govern del PP plantegi una reforma de l'Estatut sense promoure una campanya molt àmplia d'informació i participació. El PSM no vol una simple reforma, vol un nou Estatut per a les Illes Balears. Un Estatut fet des de la màxima participació social, que es correspongui amb la nostra personalitat històrica, territorial, cultural i lingüística. Les nostres propostes són ambicioses i ben clares. El nou Estatut ha de reconèixer la nacionalitat històrica i el dret a l'autodeterminació. La llengua catalana ha de ser la llengua pròpia i oficial i es reconeixerà el dret d'usar-la i el deure de conèixer-la. L'Estatut ha de recollir un sistema de finançament ambiciós que acabi amb la discriminació i l'espoli fiscal que patim històricament. Sense fiançament no hi ha autogovern possible. El PSM reclama una agència tributària pròpia, capacitat normativa en matèria tributària i un sistema similar al concert econòmic. D'altra banda l'Estatut ha d'assumir el màxim sostre competencial (noves competències), possibilitar l'administració única i millorar la qualitat de les competències (evitar les intromissions de l'Estat). També és necessari que l'Estatut tengui un caràcter constitucional i reculli una carta de drets i deures, d'orientacions i obligacions públiques, a fi d'aportar noves garanties a la ciutadania. Finalment, el nou Estatut haurà d'establir les reformes institucionals necessàries, especialment reforçar la figura del president (representació i capacitat de dissoldre el parlament), reforçar els consells insulars (competències i facultat reglamentària), establir les llistes separades al Parlament i Consell, potenciar la participació ciutadana a les institucions, augmentar els sistemes de control democràtic, etc. El PSM està fent un gran esforç pel que fa al tema de l'Estatut. Pens que abanderam les propostes més ambicioses però a la vegada realistes. L'Estatut és una prioritat per al PSM, perquè ho és per a Mallorca i les altres illes.
Hi ha rumors de negociacions del PSM amb altres forces polítiques. Es parla d'una coalició nacionalista amb ERC o d'una repetició dels Progressistes, que inclouria ERC, EU i Els verds. Què ens podeu dir?
El PSM té present i reforça una política de col·laboració amb altres forces polítiques ja sigui en l'àmbit de les Illes Balears o en l'àmbit estatal i europeu. Així, per exemple, s'han pogut dur a terme iniciatives conjuntes com la plataforma pel "no al tractat constitucional europeu", algunes iniciatives parlamentàries, municipals, etc. En l'àmbit estatal el PSM du a terme relacions molt fluides amb altres partits nacionalistes: BNV, BNG, CDC, PNB, ERC, etc. El PSM estudiarà en el seu moment la política de pactes. Si és convenient o no pactes amb altres partits i de quin tipus, però no es veurà condicionat per la insistència o la precipitació d'altres partits polítics o per la pressió mediàtica que hi pugui haver-hi. La prioritat del PSM en aquest moment és l'Estatut, el reforçament municipal del PSM i la potenciació i obertura de les agrupacions locals. De fet, crec que és una equivocació establir una política de pactes, sobretot preelectorals, des de les cúpules dels partits. Personalment pens que és molt més important obrir els grups polítics des de les bases, per exemple des de l'àmbit municipal, des de les agrupacions... i a partir d'aquí analitzar la qüestió. És fonamental sumar esforços. Ja he dit que s'ha de deixar un poc de banda el patriotisme de partit. Hem d'acostar la política a la gent i provocar confluències i complicitats. La clau està en els nivells més basals de la piràmide política. Cal dir que, en principi, els pactes amb forces polítiques d'obediència estatal o pactes que supeditin les nostres illes a realitats polítiques d'altres indrets són molt complicats i poden resultar negatius si es plantegen a nivell d'eleccions autonòmiques. A més, cal tenir en compte les diferents realitats polítiques de cada illa. Aquest tema és complex. En tot cas, i en el seu moment, estic segur que el PSM fixarà la seva política de pactes fent el que és millor per a Mallorca i per a la consolidació i expansió del nacionalisme progressista a les Illes Balears.
Definiu en tres frases la política que fa el PP a les Illes Balears.
El PP, amb el suport inadmissible d'UM, està fent a les Illes Balears l'única política que sap fer: una política sucursalista, instal·lada en el desenvolupisme territorial, l'economia especulativa, el menyspreu a la cultura i llengua pròpies i d'aprofitament partidista d'institucions i recursos públics. Una política que disgrega la nostra cultura, destrueix el nostre territori de manera cada cop més irreversible i hipoteca greument el futur de les nostres illes.
