JORDI CUMINAL (Sant Celoni, 1977) milita a la JNC des de l'any 1999 i ha estat responsable de l'àrea d'Acció Nacionalitzadora del Comitè Executiu Nacional de la JNC des de 2002. El 2001 comença a militar a CDC, i és regidor a l'Ajuntament de Sant Celoni des de les darreres eleccions municipals. Aquest 2004 ha rellevat Albert Batalla en la secretaria general de la JNC. És tècnic superior en Gestió Comercial i màrqueting i estudiant de Ciències empresarials a la UOC. Aposta per un pacte nacional amb ERC, i per la JNC com a frontissa entre les dues formacions nacionalistes del país.
La JNC té les coses clares: és independentista, està pels Països Catalans i defensa un pacte amb ERC. Aquests postulats en ocasions topen amb alguns plantejaments de CiU. No genera massa desgast?
La JNC no som les joventuts de CiU, com molts pensen, som la Joventut Nacionalista de Catalunya, i com a tal, l'eix motor de la nostra organització és el nacionalisme. Catalunya no és un país normal, i per tant, els partits tampoc no són estrictament normals. Entenem que CiU, com a pal de paller, ha de fer d'embut, perquè el nacionalisme té la virtut de poder-lo eixamplar en alguns sectors, que si no fos amb aquesta, de vegades poca claredat de missatge, no sumarien el projecte.
Però aquest plantejament s'enfosqueix quan CiU pacta durant vuit anys amb el nacionalisme espanyol a canvi de no se sap ben bé què.
Mireu, si el líder de CiU manté la centralitat dins de tots els sectors, el paper de la JNC és arrossegar cap al progressisme i sobretot tibar molt cap a l'independentisme per intentar que el centre del partit també es mogui. Amb això hem tingut alguns èxits, però també molta frustració, com va ser el cas del pacte amb el PP. Però quan assumeixes quin és el teu paper dins del partit i també dins de la joventut catalana, doncs si toca emprenyar-nos ho fem, però tampoc plegarem o dimitirem per una frustració. És un treball diari d'intentar acostar el partit a les teves posicions.
Aquest arrossegar cap al progressisme i l'independentisme inclou la defensa aferrissada d'aliances amb ERC.
Evidentment, no ens n'hem amagat mai ni ho farem, la JNC està pel pacte nacional amb ERC. Amb el pacte CiU-PP de l'any 2000 vam entrar amb pancartes al Consell Nacional per deixar clar el nostre rebuig. Fins que no siguem un país normal, el nostre eix bàsic és el nacional, i per tant, hem de sumar.
Doncs darrerament, destacats líders de CiU han manifestat que no veurien malament un pacte CiU-PSC. Vol dir que CiU deixa de prioritzar l'eix nacional?
Hi ha certes veus que demanen estabilitat al govern davant els alts i baixos que hi ha hagut. Gent amb molt sentit de Govern, o d'Estat, que volen un pacte d'estabilitat, que podria ser PSC-CiU, i que a més a més seria majoritari enfront del nou Estatut. Però la JNC no estem tant per veure com es governa actualment, sinó qui és el president del nostre país i quins objectius nacionals ens marca. En aquest sentit, estem decebuts amb el que va passar fa un any, perquè si apostar pel pacte nacional dins CDC ja et genera un cert desgast, quan hi ha aquesta oportunitat i a més a més el teu partit s'ho creu, doncs és l'altra part la que no s'ho va creure...
El preocupa, aquesta possible aliança que marginaria ERC?
La veritat és que jo no m'atabalaria amb això, perquè penso que tots els partits del tripartit tenen la seva estratègia dins del Govern, i ERC i PSC utilitzen CiU per fer-la servir com a gran aliat de pactes en cas que es trenqui el tripartit.
En qualsevol cas, les relacions CiU-ERC continuen sent molt tenses. Si no s'estableixen ponts de diàleg ferms, una aliança nacionalista és complexa.
Hi ha un joc mediàtic que tothom respecta, i per tant, cadascú fa les declaracions que creu que l'interessen. Però a banda d'això, sí que hi ha moviments entre ERC i CiU i es va pel bon camí. Ara bé, el nacionalisme català en sí s'ha desil·lusionat per com va anar tot plegat, i per això som conscients que ens hem d'entendre, sobretot perquè si en els darrers cent anys a Catalunya d'una manera o altra l'eix principal que marcava la política era el nacional, des del pacte tripartit ho marca l'eix dretes-esquerres.
S'ha obert el debat estatutari, i fins i tot sobre el model de finançament, mort fins ara. Sense ERC, el PSC difícilment hagués apostat per aquests temes.
ERC ha caigut en el parany que li ha parat el PSC, que ha estat aconseguir que tothom es digui catalanista en aquest país. Mediàticament, els socialistes han aconseguit fer creure que fins i tot en Piqué és catalanista, i que els nacionalistes són tancats, dolents i antics, i a més a més són de dretes i es diuen CiU. El PSC ha pensat, com que ara tots som catalanistes, abandonem la reivindicació nacional i parlem de temes socials. De fet, el parany és el pacte en sí.
Què li preocupa més, d'aquest pacte?
ERC va voler primar l'eix social, i el país ja està notant que s'ha abandonat la reconstrucció nacional. D'entrada, algunes reivindicacions nacionals d'aquest nou Estatut passaran molt de puntetes o en segon terme, i aquí ens hi juguem molt. Resulta que tenim un president que creu que Catalunya està normalitzada dins d'una Espanya que ell s'ha inventat i que anomena plurinacional, una Espanya que no ens reconeix com a nació ni tampoc reconeix la nostra llengua. Per tant, si aquesta és la normalitat de Maragall i ERC li dóna suport, tenim un problema. Ara bé, ERC té dret a equivocar-se.
De moment, ERC no considera que s'hagi equivocat, almenys de portes enfora.
Bé, tampoc no es tracta d'acusar ERC, sinó que entre tots fem el que sigui possible perquè la reconstrucció nacional del nostre país no se'n vagi definitivament a l'aigua. En aquest sentit, la JNC continuem defensant el pacte amb ERC, perquè el nostre paper sempre ha estat el de frontissa entre CiU i ERC, un rol que penso que serà important en un futur no gaire llunyà.
Un futur abans del 2007?
Si arribem a les properes eleccions quan toca, el 2007, en la situació en què ens trobem ara, no hi haurà oportunitat per a un pacte nacionalista, perquè no sumarem els 69 diputats, si res no canvia, serà molt complicat que CiU i ERC puguin combatre una majoria absoluta del PSC. Per això, l'escenari de futur passa necessàriament per una nova victòria de CiU, que permeti fer un pacte nacionalista amb les condicions que tothom cregui convenients.
La JNC va proposar la fusió o la ruptura definitiva entre CDC i UDC. Després dels respectius congressos, no s'ha avançat en aquestes dues opcions, i tot resta estructuralment igual. La JNC insistirà en aquest debat?
La JNC ha tancat el debat amb UDC fins el 2007. En el tema de CiU s'ha optat pel que s'ha optat i nosaltres no reobrirem ara el debat. Amb tot, seguim pensant que Unió estava massa ben pagada en segons quins casos, amb unes quotes de poder que la sobredimensionaven respecte a allò que aporten a la federació. I en cas que el 2007 se n'hagi de tornar a parlar, el nostre punt de partida serà el mateix: fusió o ruptura.
CiU encara no ha fet pública una postura definitiva sobre la Constitució europea, tot i que s'intueix el "sí". Afectarà el posicionament de la federació als plantejaments de la JNC?
La nostra decisió està presa, i és "no". CiU ha fet una relativa bona negociació amb el govern espanyol, però hi ha una qüestió generacional, i és que, veient com va anar la Constitució del 1978, que es va dir "no és la nostra però mica en mica intentarem millorar-la", creiem que hem de dir que no d'entrada, i mirar de tornar-la a fer de nou, perquè creiem en l'Europa dels pobles, que Catalunya té dret a ser un estat i al reconeixement de la llengua catalana. Ara bé, la JNC no farà una campanya agressiva pel "no".
