Entrevistem a Pere Pugès, arquitecte i un dels impulsors de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, que explica la cautela però també l'ambició amb la que s'està duent a terme aquest projecte que ha de desembocar en la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació el 2014.
El passat 30 d'abril la Conferència Nacional per l'Estat Propi va congregar 1.400 persones al Palau de Congressos de Catalunya. Aquest pas ha estat important però no és ni la meitat del camí del que pretenen recórrer els seus impulsors. La fita principal és impulsar un referèndum el 2014 que porti a la independència de Catalunya. Un dels seus impulsors des de l'inici, l'arquitecte Pere Pugès, assegura que s'està treballant per tal de fer el projecte el més ampli possible.De fet, l'exmilitant del PSAN i exregidor del PSC a Sant Boi assegura que s'ha procurat ser molt curós per tal d'unir persones de diferents tendències i que fins i tot han estat rivals en la política.
Per què heu triat fer un referèndum a tres anys i mig vista?
Hem escollit el 2014 (probablement l'11 de setembre) perquè en un 'full de ruta' cal posar una data. Ens volem mullar i creiem que podem fer-ho. Les oportunitats no vénen sempre, ara volem i creiem que podem. 3 anys i mig és temps suficient per aconseguir-ho, però si no pogués ser el camí continua.
Com ho aconseguireu?
Fins ara no s'hi ha posat prou èmfasi. Qui ho ha dirigir és el Parlament de Catalunya, seria incomprensible veure per una banda que votem uns parlamentaris i per una altra un moviment civil al marge del que la gent vota. Hem d'acabar de reimplicar, o recosir, societat civil i representants polítics. No ens enganyem, és un moviment polític de la societat civil. Per tant no es pot fer ni al marge ni en contra dels partits. A més, el 2014 toquen eleccions. Si aconseguim que la major part dels partits portin en el seu programa l'elaboració d'un referèndum ja tindrem la condició indispensable perquè això es faci com s'ha de fer.
I Espanya?
No seré tant frívol de dir que m'és igual, però no és el primer problema que tenim. Primer ho hem de tenir clar nosaltres. Ells faran el que creguin i nosaltres ho hem de saber preveure.
Hem de crear una organització prou flexible perquè tothom s'hi senti còmode
Quan comença el Moviment per la Independència l'any 2009 es fa amb gran secretisme, fins i tot evitant donar noms entre els propis integrants, per evitar personalismes. Ara tothom ha donat la cara, ja no us fa por l'excés de protagonisme o el partidisme?
Sí que ens fa por però no es pot fer d'una altra manera. Al principi vam considerar que no podíem fer soroll, calia veure quines eren les condicions que havíem de crear. El secretisme inicial era perquè els participants no sabéssim qui eren els altres, ja que hi havia gent que es coneixia de diferents militàncies i això podia generar desacords i personalismes. Per això vam proposar un sistema que permetia parlar només de les propostes i no tant d'on ve i qui la diu. Tothom ho va acceptar ja que aportava més tranquil·litat a l'hora de parlar de les idees.
Què fareu en aquests 3 anys i mig per augmentar la base social favorable a la independència?
Juguem amb la incertesa de saber què passarà, ja que estem inventant, però la intenció inequívoca és articular una majoria social. Hem de crear una organització prou flexible perquè tothom s'hi senti còmode.
Basat en l'Assemblea de Catalunya dels anys 70?
Sí, però també en qualsevol organització amb xarxa territorial. A partir d'aquest nucli inicial volem estendre una idea a molta gent. Per tant si tota aquesta gent ha de venir a Barcelona per donar la seva idea és una gran limitació. Si només ens organitzem a través d'assemblees també té una limitació. En canvi si intentem organitzar unes estructures territorials però la participació pot ser telemàtica (correu electrònic, Facebook...), amb una identificació per a cadascú, podem plantejar-nos fer votacions electròniques, assemblees no presencials (a través d'internet)...
No hem de convèncer a la gent que cal ser nacionalista sinó que cal actuar amb mentalitat nacional
Quina feina fareu fins l'Assemblea Nacional Catalana convocada pel proper novembre?
Durant aquests sis mesos intentarem estendre'ns arreu del país i organitzar-nos. Volem tenir assemblees territorials i sectorials. Vam escollir un secretariat (30 persones) i un consell permanent (110 persones) pensant en arribar a cada racó del país. Volem reactivar la gent que es va organitzar en els 500 municipis on es van fer consultes. Potser es faran sis o set actes de presentació, però si ens han de distreure ens dedicarem exclusivament a la ANC. Podríem omplir el Camp Nou i esvalotar-nos, que estaria molt bé, però no és l'objectiu real en aquest període. Primer hem d'organitzar-nos i després explicar al país el perquè de tot plegat. No hem de convèncer a la gent que cal ser nacionalista sinó que cal actuar amb mentalitat nacional, cal un projecte clar de país i fer veure que els mecanismes de veritat per actuar nosaltres mateixos seguim sense tenir-los. Cal tenir recursos i decidir per nosaltres mateixos, això ho entén tothom.
De quin grau de mobilització estem parlant?
La nostra aspiració és no ser 10.000 o 20.000 persones. Malament si d'aquí un any i mig no som 100.000 adherits! Hem de tenir un gruix important de gent conscient per crear aquesta situació, en cas contrari no tindrem la majoria social necessària. Som ambiciosos. La manera d'arribar a tanta gent és tenint en compte que hi ha diferents graus d'implicació. Hi haurà qui tan sols anirà a votar i hi ha qui hi dedicarà dia i nit.
En què consistirà l'ANC?
Hi haurà dues ponències. Una d'organització. Estem mirant de promoure assemblees de base, territorials i sectorials. Mirarem si ens podem organitzar, per exemple, per col·lectius de treballadors. Seria el cas dels metges, que farien veure al seu sector qui pren les decisions realment pel que fa a la Sanitat i quines repercussions té. Carregar-nos de raons a tots els sectors és fonamental per avançar cap a la independència.
L'altra ponència és de 'full de ruta'. Ara en tenim un fins al novembre, però a partir de llavors i fins al setembre del 2014 cal traçar un camí. Una de les coses que probablement haurem de fer és demanar un avançament de les eleccions autonòmiques. És importantíssim definir què hem de fer en cada etapa per crear les condicions.
Carregar-nos de raons a tots els sectors és fonamental per avançar cap a la independència
El referèndum ha de ser vinculant sí o sí?
Poden passar molts escenaris. Podria ser que l'estat espanyol declari la consulta il·legal, ja veurem, després de la consulta d'Arenys i tot el que ha vingut després n'han après molt i hem d'estar preparats per a qualsevol situació.
De moment no hi ha hagut massa ressò dels mitjans i això és fonamental...
Ara per ara no els podem demanar que se sumin a la nostra idea. Si això avança, es consolida, s'amplia i tenim molts més suports els mitjans canviaran. Fins a l'aparició del Lluís Llach el tractament va ser molt diferent. Ell feia 30 anys que no formava part d'una organització i això va ser un reclam. De fet l'actor Àlex Casanovas va remarcar en la roda de premsa el fet que l'important és el projecte i no determinades cares. Tot això ja canviarà.
Si tot va bé, serà el preludi per parlar d'alguna acció més gran en clau de Països Catalans?
Aquest ha estat un dels debats que més ens ha ocupat. El moviment independentista des del seu naixement té clar quina és la nostra nació. Cap de nosaltres dirà que es redueix al Principat. És una qüestió de com aconseguir que la nació tingui un estat propi i hi cabem tots. Hem de dir a partir d'ara que 'o tots o ningú'? No. Els nivells de consciència són diferents i cal que algú ''tiri del carro''. És millor estratègia que els diferents països de la nació vagin organitzant-se de la manera més idònia i anar-nos coordinant. Aquesta és la nostra història. Hem tingut un mateix monarca, però amb Corts diferenciades. Aquesta pràctica de governar-nos cadascú ens ve de 800 anys enrere, per què hem de fer invents diferents si sempre ha estat així? No estem en contra dels que ho fan d'una altra manera. Simplement intentem proposar una manera sense excloure ningú i on hi càpiga tothom.