Contundent fins al final, referent fins al final, Lluís Llach es va acomiadar dels escenaris, dissabte, en un emotiu concert a Verges retransmès per TV3 a tots els territoris dels Països Catalans, en la que potser també va ser una de les últimes retransmissions en directe de TV3 per a tots els Països Catalans, com Llach va recordar exquisidament a l'inici del recital. Llach, durant els seus 40 anys de carrera, ha connectat amb generacions i generacions de catalans que, dissabte, juntament amb una àmplia representació de la classe política catalana, el van voler acompanyar en el seu comiat. Llach va referir-se al fracàs estatutari, va mostrar-se sorprès pel neofexisme de la dreta i l'actitud "noucentista i envellida" de l'esquerra espanyola i espanyolista, sense oblidar-se de criticar les renúncies de tota l'esquerra en general: "des de fa vint anys, l'esquerra social europea va renunciar a transformar la societat i, quan arriba al poder, no transforma, però sí matisa".
Llach, en una recomanable entrevista concedida a El Temps, exposava que, després del concert, "tinc la possibilitat de començar una vida diferent. No sé si ho sabré fer bé, però aquest és el repte de tota la jugada. I això m'enlluerna. Sé que tindré un xoc (...). Però, ben mirat, l'últim terç de vida és com el tercer acte d'una obra de teatre que cadascú munta: i aquest és l'important. Els anteriors només són els antecedents necessaris per arribar al tercer. Aquesta és una de les qüestions que em faciliten poder-ho deixar". Alhora, avisava: "És que jo no ho deixo, això. Plego de l'anomenada carrera artística. Em dono permís per compondre i, si mai em moro d'enyorança, agafaré un piano". Al llarg de l'entrevista, Llach critica les mesquineses del món cultural català -"es mor l'Espriu i al cap d'un any o dos ja se senten els intellectuals del país dient que si no hagués estat per la seva militància, res, que era una merda de poeta"- i de la nulla capacitat dels consellers de Cultura de treballar a favor de la cultura catalana més enllà del seu cercle d'amistats -"a Catalunya, les conselleries culturals no s'han donat a activistes culturals sinó a gestionadors -i, a més, molt dolents: gestionaven la seva mediocritat provocant la mediocritat de les activitats públiques-" .
