En un Teatre Nacional ple de gom a gom, amb més de dues-centes persones al carrer, UDC va reafirmar la seva voluntat d’arribar com a mínim al centenari defensant els mateixos ideals. L’acte, d’una austera però ben pensada escenografia, va començar amb unes paraules de presentació per part de l’his En un Teatre Nacional ple de gom a gom, amb més de dues-centes persones al carrer, UDC va reafirmar la seva voluntat d’arribar com a mínim al centenari defensant els mateixos ideals. L’acte, d’una austera però ben pensada escenografia, va començar amb unes paraules de presentació per part de l’històric Raimon Carrasco, president d’Enciclopèdia Catalana i fill de Manuel Carrasco i Formiguera, vilment assassinat pel franquisme. L’acte, a més de commemorar l’aniversari històric de la formació, va servir per refermar l’opció democràtica d’inspiració cristiana, consolidar un no rotund al partit únic nacionalista, així com per rellançar, si és que li cal, a Josep Antoni Duran i Lleida com a líder del centrisme, el catalanisme i el possibilisme. Després de Raimon Carrasco prengué la paraula la filla gran de Duran en nom de la Unió de Joves, representant la continuïtat i futur de l’aquesta organització tant poc unificada amb la JNC, i acte seguit va començar una llarga conferència de Duran Lleida amb un triple contingut: històric, actual i de futur. En cap moment el líder demòcrata cristià va referir-se a la federació CiU ni a CDC en particular, tot i la presència en primera fila d’Artur Mas, que assistia a l’acte junt amb una reduïda representació de CDC, entre ells, Xavier Trias i David Madí. La contundència del missatge de Duran, que fou interromput diverses vegades pels aplaudiments del públic, podia quedar reflectida també en la cara de “pomes agres” de Madí quan Duran, trencant l’esquema de la seva intervenció, retragué que s’hagués deixat sola a UDC en moments difícils, com el de la discussió del finançament, un tema en el qual ni un sol partit els hi havia fet costat. Unió va comptar amb la presència entre el públic d’una bona representació dels poders fàctics del país, tant del món econòmic i financer com dels mitjans de comunicació, entre els que destacava una part important de la plana major del grup Godó. En acabar l’acte els representant de CDC, amb cara de circumstàncies, van abandonar el Teatre Nacional amb la major brevetat possible. Duran ja té “full de ruta”: acceptar l’Estatut “net com una patena”, i governar a Espanya.
