A Barcelona, amb la inexplicable complicitat d'un home que crèiem seriós com Josep Piqué, el PP fa un akelarre ressuscitant totes les màximes de fer por als ciutadans pròpies del feixisme. Astarloa supera Nebrera i, en un discurs apocalíptic, instrumentalitza sense escrúpols la seguretat, els ciutadans i la Policia de Catalunya i acusa el Govern d'Entesa d'"incívics i delinqüents", presentant la situació de Catalunya amb una explicació comparable a una galeria dels horrors en què Astarloa representa el paper del Frankenstein de torn i diu: "volem que els catalans es passegin amb els seus fills sense la por a ser atacats". Però l'objectiu, evidentment, és destruir el desplegament de la Policia de Catalunya i desprestigiar els Mossos d'Esquadra. La hipocresia d'Astarloa supera tot l'imaginable, ja que oblida que és a la Comunitat de Madrid on es produeixen més assassinats sectaris i on hi ha més inseguretat, i oblida que són els seus regidors i alcaldes els que produeixen la inseguretat de la corrupció a diferents indrets de l'Estat.
I a Madrid, un PP sense careta, fa una manifestació ultranacionalista espanyola en què acaben fent sonar el himno nacional. Un recordatori d'aquelles places d'Oriente del generalíssim.
