Ha guardat silenci durant gairebé un mes. Primer una pneumònia el va tenir confinat a casa per ordre judicial i desprès l’Audiència Nacional el va enviar a presó. Entremig tant sols havia concedit una entrevista al diari GARA, que va ser publicada dies desprès de l’anunci d’alto el foc d’ETA. El dirigent independentista ha reaparegu Ha guardat silenci durant gairebé un mes. Primer una pneumònia el va tenir confinat a casa per ordre judicial i desprès l’Audiència Nacional el va enviar a presó. Entremig tant sols havia concedit una entrevista al diari GARA, que va ser publicada dies desprès de l’anunci d’alto el foc d’ETA. El dirigent independentista ha reaparegut per fer balanç del nou escenari obert a Euskal Herria. Constata aspectes positius, com el gest d’ETA, la multitudinària manifestació abertzale del passat ú d’abril a Bilbao, el naixement de la plataforma de dones basques, “Ahotsak”, o l’interès internacional que està despertant el procés de pau en punts del planeta com el Vaticà, la Casa Blanca o l’ONU. Però no tot és positiu. Denuncia que la repressió contra els membres i organitzacions de l’Esquerra Abertzale no sols no s’ha aturat, sinó que ha anat a més i, fins i tot, s’ha incrementat, desprès de l’alto el foc d’ETA. A més, Batasuna continua il.legalitzada, els seus dirigents no poden organitzar rodes de premsa ni acudir a manifestacions. Per tot plegat, Otegi confessa  que “en aquests processos és important generar confiança entre les parts implicades i, en les últimes setmanes, part d’aquesta confiança s’ha perdut. L’Esquerra Abertzale està pitjor ara que abans de l’alto el foc. Se’ns deia que una decisió d’ETA facilitaria molt les coses, i no ha estat així. Per això estem decebuts amb el PSOE.” Amb tot, confirma que Batasuna manté la seva aposta de portar fins el final aquest procés de pau, conscient dels alts i baixos i les crisis que es trobarà al llarg del camí. Arnaldo Otegi també adverteix que l’Esquerra Abertzale vol comprovar “si els independentistes tenim les vies pacífiques i democràtiques per construir un Estat basc independent. La nostra verificació és saber si els Estats estan disposats a respectar això. Existeixen vies per fer possible aquesta reivindicació en el cas que així ho vulgui la majoria dels bascos?”. Declaracions d’Otegi a les portes de l’Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria basca, marcat aquest any pel procés de pau i per l’últim Zutabe d’ETA, en el qual l’organització recorda que la solució del conflicte passa per reconèixer l’existència d’una nació basca, Euskal Herria, amb dret a decidir. ETA també adverteix que “sense passos concrets i gestos valents, el procés es podrirà i no podrà seguir endavant.”