El PP de les Illes, durant la present legislatura, ha impulsat una política econòmica respectuosa amb el medi ambient i "ha fet una aposta per la llengua". Les dues afirmacions, exposades dimarts a l'Espai Mallorca pel portaveu adjunt del PP balear, Fernando Rubio, en el marc d'un debat preelectoral organitzat pel col·lectiu d'estudiants Sa Sargantana, van generar una forta controvèrsia entre els assistents, tant públic com representants polítics. Rubio va detallar les millores que el PP ha aportat a l'economia balear en els darrers quatre anys: la millora del PIB, el descens i supressió d'impostos -com l'ecotaxa o l'impost de successions, el de donacions i de transmissions patrimonials-, "hem recuperat un milió de turistes alemanys que s'havien deixat perdre" durant el Pacte de Progrés, han construït hospitals nous a Manacor, Inca i Formentera, han creat 1.600 places residencials, 34 centres educatius...
L'exposició de Rubio va ser rebatuda energèticament per tota la resta d'assistents, resumida per Eduard Riudavets, del PSM-Menorca: que el PP parli d'una economia respectuosa amb el medi ambient és practicar "humor negre".
Des del PSIB fins a Gent de Formentera, passant per UM, tots els representants polítics balears critiquen al PP que no hagi fet esforços per diversificar l'economia o, com a mínim, hagi apostat per desestacionalitzar el turisme o atraure'n d'altre que tingui major poder adquisitiu. Riudavets va recalcar la ironia que suposa que, al Fitur, el govern del PP promocioni les platges verges com a un dels principals atractius de les illes, "les mateixes que abans volien urbanitzar". Francesc Dalmau (PSIB) va apostar per elaborar un pla d'internacionalització de les empreses balears i va recalcar que el balanç del govern PP-UM d'aquests quatre anys en política social és que "som líders en fracàs escolar, vuit punts per sota de la mitjana estatal". Biel Barceló (Bloc per Mallorca) va batejar l'actual legislatura com la "legislatura del ciment i de l'asfalt" i va insinuar que Matas, si guanya, ja té previst a quins constructors repartirà durant els propers quatre anys els trossos de Mallorca que encara no han estat malmesos. Josep Lliteres (UM) es va distanciar del PP en matèria econòmica, apostant per un model més respectuós amb el medi ambient, per bé que va reconèixer: "és cert que s'ha construït molt, però també és cert que durant 25 anys no s'havia construït cap tipus d'infraestructura". Marián Suárez (Eivissa pel Canvi) va recalcar: "El PP, a Eivissa, ha provocat una ferida molt profunda, amb infraestructures desproporcionades", aplicant un model que tan sols ha aconseguit que el nombre de turistes baixi any rere any.
Josep Lliteres, d'altra banda, també es va trobar a l'epicentre d'una segona polèmica quan va exposar que UM, actualment, "és l'únic referent del mallorquinisme polític", afirmació que va escalfar els ànims de bona part de l'Espai Mallorca i que Biel Barceló va rebatre d'immediat: "El nacionalisme, a Mallorca, sempre ha estat el PSM".
