Catalunya porta, pràcticament, una dècada de retard en la seva institucionalització i reconstrucció nacional. El nou Govern de Catalunya obre molts interrogants. El PSC, capitanejat pel president José Montilla, fa una aposta arriscada però rendible, ja que, si no, s'estaria a l'oposició. Arriscada, perquè ho fa amb el suposat dimoni de la passada legislatura, ERC. I amb ICV, que va treure molts bons rèdits del govern Maragall. Però qui més arrisca és ERC, que renuncia a encapçalar el sobiranisme i que està condemnat a mantenir un baix perfil polític, amb els dos màxims líders formant part de l'executiu. Caldrà, per contrarrestar, que expliquin molt bé què fan, què condicionen, què impedeixen, què impulsen, si no volen perdre bous i esquelles.

És cert que el Govern d'Entesa necessita tranquil·litat i poc renou per treballar, però cal que es comencin a veure resultats de gestió i polítics. Els 100 dies s'acosten. El país està cansat, desencisat: l'endarreriment del finançament i les infrastructures, la tercera hora del català, els aplecs de presidents amb els alcaldes de Ceuta i Melilla... on ens porten? Cal començar a governar i, si cal, posar la societat en tensió. Tornar a mobilitzar-se. O és que fa por la societat civil i la mobilització?