L’Aberri Eguna del Partit Nacionalista Basc ha estat, una vegada més, el més multitudinari. La figura indiscutible ha estat el lehendakari Ibarretxe i l’absència notable a la presidència, la del líder històric Xabier Arzalluz, que molts diuen van veure entre la militància. El lehendakari va estar contundent: “s’ha aca L’Aberri Eguna del Partit Nacionalista Basc ha estat, una vegada més, el més multitudinari. La figura indiscutible ha estat el lehendakari Ibarretxe i l’absència notable a la presidència, la del líder històric Xabier Arzalluz, que molts diuen van veure entre la militància. El lehendakari va estar contundent: “s’ha acabat per sempre la violència, però el conflicte basc de caire polític continua i mantindrem, perquè hi tenim dret, els drets històrics i el dret a decidir”.  Aquest és l’únic condicionament acceptat pels bascos. Josu Jon Imaz, per la seva banda, va intentar obrir confiança cap als electors no nacionalistes, primordialment, cap als votants del PSOE. La direcció del PNB nega que hi hagi cap gir estratègic i afirma que el seu és un llegat històric que fa praxis tant dels discursos de Xabier Arzalluz com d’aquells dels líders històrics -Agirre, Landaburu i Irujo-. Però la fredor d’una part important de la militància de base va demostrar que el president del PNB té encara la desconfiança dels sectors més abertzales del partit, que no obliden l’anomenada declaració de San Igancio en la qual Imaz apostava per la cosobirania i per un nacionalisme de caire cívic i democràtic, un plantejament que intentava fer una praxis entre la tradició pactista del partit i la seva ideologia.
Joseba Egibar no va prendre la paraula però va deixar clar, a qui volia escoltar-lo, que la gran aliança s’ha de fer amb els abertzales.