Sant Jordi, patró de Catalunya, no és només el gran dia del llibre i la rosa. Cada quatre anys, coincideix amb la precampanya de les eleccions municipals, en què els partits polítics no poden demanar el vot, però sí que poden mirar de difondre el seu missatge amb més o menys gràcia. Fulletons, imans per a la nevera, adhesius, pins, caramels, globus... totes les bagatel·les serveixen per atraure el vot acrític, lluny de formular propostes que resolguin els problemes de la gent. Arreu del país, els partits que durant quatre anys reaccionen amb al·lèrgia a qualsevol manifestació de catalanitat –Ciudadanos inclòs–, veuen la diada del cavaller que va matar el drac com un immillorable aparador per donar a conèixer el candidat que acaben d’estrenar. La hipocresia, però, també acaba passant factura.