Després de molts daltabaixos en la política catalana, i encara amb el xoc polític de l'anunci de la renúnica de Pasqual Maragall a la reelecció com a candidat del PSC, dijous els diputats catalans van oblidar per una estona les seves diferències per homenatjar Pere Esteve, que va morir a causa d'una llarga malaltia el passat 10 de juny de 2005. El discurs Després de molts daltabaixos en la política catalana, i encara amb el xoc polític de l'anunci de la renúnica de Pasqual Maragall a la reelecció com a candidat del PSC, dijous els diputats catalans van oblidar per una estona les seves diferències per homenatjar Pere Esteve, que va morir a causa d'una llarga malaltia el passat 10 de juny de 2005. El discurs d'homenatge va anar a càrrec del president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va glossar la trajectòria política d'Esteve, des dels seus inicis a CiU fins a la seva incorporació al projecte d'ERC en la seva darrera etapa política. Carod va recordar que Pere Esteve només es va apartar de les seves responsabilitats polítiques quan la seva salut no el va deixar continuar, però que mai, ni per càrrecs ni poder, va renunciar a la seva dignitat com a persona i com a polític. Carod va exaltar la figura de Pere Esteve perquè "va significar una alenada d'aire fresc" pel partit i va facilitar a Esquerra la "connexió amb sectors socials diferents als de sempre i més rigor, sentit de la responsabilitat, vocació de govern i aspiració de majoria". El líder d'ERC, en presència dels familiars més directes d'Esteve, va definir el polític com un "idealista pragmàtic, utòpic de la quotidianitat i somniador de paisatges possibles'. L'homenatge va finalitzar amb un minut de silenci.