Amb menys gent de l’esperada, caldria reflexionar-hi, un miler de ciutadans es van reunir a la Plaça de Sant Jaume amb un eslògan clar “Sí al procés de pau. El diàleg és l’únic camí”. La Catalunya militant està, doncs, al costat del procés de pau. Però què passa amb la Catalunya abstencionista i desencantada, i amb les bases i els votants de PSC i CiU que no hi eren. Què està passant? La feblesa i la manca de capacitat de mobilització dels demòcrates i la inhibició de les nostres institucions deixen “el procés de pau d’Euskadi”, i demà la reivindicació catalana, en uns mínims que envalenteixen els reaccionaris, els espanyolistes, el PP i el seu poder judicial i a tots els nostàlgics de l’Espanya eterna. Cal que ens plantem i donem la cara.